Les rotatives fan mem¨°ria

Bar Marfil: passatge de la Concepci¨® tocant a la rambla de Catalunya. Barcelona. Primeres hores de la nit. Senyoretes bell¨ªssimes que conversen amb senyors de la burgesia catalana. El periodista Antonio Carrero topa all¨¤ dins als anys 70 amb el comte de God¨®, qui, amb la naturalitat dels de la seva posici¨®, li diu que mai l¡¯havia vist per all¨¤. ¡°El sou no d¨®na per a m¨¦s¡±, confessa el redactor. Poc despr¨¦s, Carrero rebria ja per sempre cada final de mes un segon sobre marr¨®, sense especificar-ne el concepte, del caixer de La Vanguardia... Tampoc esperava cap sobre el director d¡¯El Correo Catal¨¢n, Andreu Rosell¨®, quan an¨¤ a la Masia del FC Barcelona, on hi havia les oficines, a veure un amic, tamb¨¦ als anys 70. Quan va dir a la recepcionista que era periodista, aquesta va treure un fitxer, consult¨¤ els cognoms i li etzib¨¤: ¡°Vost¨¨ no hi ¨¦s¡±. I en preguntar-li Rosell¨® que no hi era per a qu¨¨, la dona li va contestar, estranyada: ¡°No venia vost¨¨ a cobrar?¡±. Francisco Peris Mencheta, fundador i director el 1888 d¡¯El Noticiero Universal, ho tenia m¨¦s clar: el diari ho cobrava tot a tant la l¨ªnia i feia ¡°concessions inconfessables que li valgueren sumes enormes¡± que explicarien la seva posterior gran fortuna, segons es deia. M¨¦s castigat per la part cruel que sempre t¨¦ la vida, qui fou subdirector d¡¯El Correo Catal¨¢n, Wifredo Espina, explica que el secretari general de Presid¨¨ncia de la Generalitat, Llu¨ªs Prenafeta, li va parlar el 1985 (pensant en el que despr¨¦s seria el Centre d¡¯Investigaci¨® de la Comunicaci¨® de la Generalitat, que dirigiria 10 anys) fins i tot de cotxe oficial i contracte blindat un cop tancat el diari, que havia estat sota l¡¯¨°rbita financera i ideol¨°gica del llavors president Jordi Pujol. ¡°Silenciar-me? Aneu a saber, per¨° probablement s¨ª¡±...

Les an¨¨cdotes corresponen, respectivament, a Aquella porta girat¨°ria, de Llu¨ªs Foix (Columna); El oficio m¨¢s hermoso del mundo, de Jos¨¦ Mart¨ª G¨®mez (Clave Intelectual); El Diluvio, de Jaime Claramunt i Frederic Pujol¨¤, a cura de Gil Toll (Ediciones Carena), i Quan volien silenciar-me, de Wifredo Espina (Pag¨¨s Editors), m¨¦s de 1.200 planes de mem¨°ries i records de quatre veterans i hist¨°rics del periodisme que, tot abocant amb sinceritat i cruesa el seu pas per l¡¯ofici, permeten constatar com ha canviat radicalment la cuina de la professi¨® en poc m¨¦s de 80 anys i que, inversament proporcional, que poc que ho ha fet el seu valor pel poder.

Amo, no em compliqui la vida Temorosa que no es respect¨¦s el seu fill, Juan de Lasarte, la seva mare ?ngeles Busquets, dona de car¨¤cter i que ja sabia de qu¨¨ anava aix¨° de la premsa perqu¨¨ la seva fam¨ªlia era propiet¨¤ria del grup del Heraldo de Madrid, va portar una nit el seu esporuguit fill a la redacci¨®, va exigir que se¡¯l tract¨¦s de vost¨¨, digu¨¦ que en aquell mateix moment el nomenava redactor en cap i que se li havien de passar tots els textos per a censura. Immediatament, el noi va agafar els dos primers fulls que va trobar per all¨¤ sobre ¡ªuna cr¨°nica del director Claramunt i un article del subdirector Pujul¨¤¡ª i va ratllar sense gaireb¨¦ ni llegir-les les tres primeres ratlles de cadascun. ¡°Ara retiri¡¯s, senyora, perqu¨¨ direm paraules gruixudes¡±, va dir educadament el director a la mestressa. Quan aquesta marx¨¤, es dirig¨ª al fill del propietari: ¡°No es preocupi; ja sabem de qu¨¨ va tot aix¨°. Vost¨¨ vagi al seu despatx, tranquil, i limiti¡¯s a fer d¡¯amo; a sa mare li direm el que convingui perqu¨¨ vost¨¨ quedi b¨¦ i no es compliqui la vida ni ens la compliqui a nosaltres¡±. ¡°Aix¨° ¨¦s el que voldria. Gr¨¤cies¡±, li va respondre el xicot.

L¡¯an¨¨cdota la recull Pujul¨¤ (Palam¨®s, 1877 - Fran?a, 1963) en una mena de records que, juntament amb un altres fragments de Claramunt, conformen El Diluvio, curiosa i divertida hist¨°ria viscuda d¡¯aquest diari republic¨¤ i federalista, dels de m¨¦s llarga vida que ha tingut mai Barcelona (1858-1939, primer amb el nom d¡¯El Tel¨¦grafo), el segon m¨¦s venut a la ciutat (150.000 exemplars) el 1939, quan l¡¯entrada de les tropes franquistes se n¡¯endugu¨¦ no nom¨¦s tota la mem¨°ria sin¨® fins i tot la impremta, traslladada a Madrid: Claramunt, director des del 1916, s¡¯exili¨¤ a la seva Cuba natal i Pujul¨¤ va escapar pels p¨¨ls a la pena de mort despr¨¦s d¡¯una bona estada a la Model, on en canvi va morir Manuel de Lasarte, el propietari, a qui a m¨¦s confiscaren els b¨¦ns.

El comte de God¨®, Don Carlos, va patir relativament per la propietat de La Vanguardia, per¨° s¨ª que, indirectament, la cap?alera va perdre patrimoni i simbologia el 2004, quan va haver d¡¯abandonar la seva hist¨°rica seu al llarg d¡¯un segle al carrer Pelai, 28, en deixar-li a la seva filla Baby l¡¯immoble com a dot, avui hotel. Don Carlos era afable i de f¨¤cil acc¨¦s, i entrava sempre a les vuit del mat¨ª, despr¨¦s de baixar del seu escarabat amb xofer, amb una cartera de pell a la m¨¤ per la qual es barallaven dos ordenances per dur-la, segons recorda Foix, que comen?¨¤ al diari fent traduccions i substitucions el 1969 i que, despr¨¦s de passar com a brillant corresponsal per Anglaterra i els EUA, n¡¯acabaria essent director, tot i que ef¨ªmer, el 1983.

Foix n¡¯ha conegut tres, de generacions dels God¨®, amb un denominador com¨²: ¡°Un estil patriarcal sense complexos¡±, cosa que explica que pel seu sant Carlos God¨® regal¨¦s un puro a tots els treballadors i uns bombons a les senyores (a final de la d¨¨cada de 1960 hi treballaven 1.600 persones). Tamb¨¦ era pragm¨¤tic, per¨°: despr¨¦s de dir que era inacceptable que el seu peri¨°dic dugu¨¦s dues p¨¤gines di¨¤ries d¡¯anuncis er¨°tics i ordenar que ja no se¡¯n publiquessin m¨¦s, en saber que havien generat 60 milions de pessetes en el darrer semestre i que estava previst doblar-ho els sis mesos seg¨¹ents, va exclamar: ¡°Sembla mentida, com est¨¤ el m¨®n¡±, i deix¨¤ en suspens la decisi¨®. Tamb¨¦ els God¨® passaven examen als corresponsals del diari, tot presentant-se sovint la fam¨ªlia sencera per a unes compres nadalenques a Londres o Nova York, posant aix¨ª a prova la capacitat dels periodistes de fer d¡¯ambaixadors de la fam¨ªlia.

Don Carlos anava, per¨°, sempre ben assessorat: reunia un nombr¨®s consell d¡¯experts i notables, al final del qual feia c¨®rrer per a cadasc¨² ¡°sobres blancs amb 15 bitllets de mil pessetes nous de trinca; diner negre¡±, diu Foix. Mai els God¨® han fet un pas en fals, per¨°: fins i tot per treure el qualificatiu d¡¯¡°Espa?ola¡± que llu?a la cap?alera des que el 1939 el director Manuel Aznar va imposar-l¡¯hi, Horacio S¨¢enz Guerrero (el director de La Vanguardia durant la transici¨®) i Javier God¨® van reunir-se amb el capit¨¤ general de la Regi¨® Militar de Catalunya perqu¨¨ hi don¨¦s el vistiplau. S¡¯acabaria traient el dimecres 16 d¡¯agost de 1978, en plena clandestina can¨ªcula, per si de cas... Acabava d¡¯alguna manera aquella sensaci¨® que durant tants anys havia deixat el sempitern director franquista Luis de Galinsoga, que als anys quaranta cridava pels passadissos de la redacci¨®: ¡°Estoy en territorio conquistado¡±.

La voluntat de sentir-se en territori conquerit a La Vanguardia (o d¡¯intentar-ho, si m¨¦s no) la volia experimentar tamb¨¦ Jordi Pujol, que visit¨¤ oficialment el diari com a president de la Generalitat el 1983. ¡°Sempre s¡¯han mirat amb recel i malfian?a (...), es necessitaven m¨²tuament per no fer-se mal¡±, diu Foix sobre les relacions entre la cap?alera i el pol¨ªtic. Tamb¨¦ recorda que el subdirector Manuel Ib¨¢?ez Escofet li va insinuar que si Pujol no era rebut al carrer pels God¨® i pel director, no entraria. ¡°I aix¨ª es va fer¡±. La Vanguardia, que ¡°ha servit tots els partits i r¨¨gims en totes les ¨¨poques i circumst¨¤ncies¡±, on ¡°una certa covardia pactista que ha caracteritzat molts catalans els ¨²ltims segles ha quedat perfectament reflectida en les p¨¤gines d¡¯aquest diari centenari (...), recer de la burgesia catalana, espantada i tremolosa¡±, dibuixa valent Foix, va plegar-se en alguns moment al dictat de Pujol. Si m¨¦s no, sota la direcci¨® de Paco Noy i amb Ib¨¢?ez Escofet com a ¡°primer executor de les seves ordres¡±. Diu Foix que ¡°alguns editorials venien directament de Palau pr¨¨via telefonada de Llu¨ªs Prenafeta o del mateix Pujol¡±, especialment quan els anys de la crisi de Banca Catalana.

La intervenci¨® de Pujol en la premsa la coneixia ja molt millor Espina (Vic, 1930), des de nen home de car¨¤cter, forjat en les juvenils lectures de Pla, Verdaguer i en tardes de conversa amb Manuel Brunet, el Romano de Destino. Subdirector d¡¯El Correo Catal¨¢n, on entr¨¤ el 1961 i on signava la pol¨¨mica columna Cada cual con su opini¨®n, i Periodista del A?o el 1968 segons el progressista diari Pueblo, constata a Quan volien silenciar-me la ¡°nefasta entrada del pujolisme¡± en la propietat d¡¯una cap?alera que a Catalunya va arribar a ser llavors ¡°el diari preferit de l¡¯oposici¨® franquista¡±: el febrer de 1966, dels 101 fulls de l¡¯oficial Libro de Censura, 42 corresponien a El Correo Catal¨¢n i 20 al Diario de Barcelona, mentre que La Vanguardia n¡¯ocupava 11.

¡°Pujol enviava els editorials, amb una tarja: ¡®Rosell¨®, dem¨¤ publiqui aix¨°¡¯ (...), o venia al diari i els escrivia personalment a m¨¤ (...). En algun cas el va acompanyar la seva dona, Marta Ferrusola, que s¡¯asseia en un cap de la llarga taula de reunions escoltant i observant¡±, escriu Espina, que recorda que Pujol era accionista majoritari d¡¯un diari que el 1986 va tancar fent suspensi¨® de pagaments i els creditors no van cobrar ni un duro ¡°quan hauria d¡¯haver anat a fallida perqu¨¨ l¡¯actiu era superior al passiu¡±. Tamb¨¦ es fa ress¨° d¡¯informacions que asseguren que Pujol no s¡¯havia venut les accions del diari el 1977, malgrat que havia dit p¨²blicament el contrari i de les que vinculaven la cap?alera al cas Casinos, utilitzant-la per emetre factures falses per a les arques de CiU.

No eren nom¨¦s els editorials. Igual que Foix recorda que Pujol li digu¨¦ que ¡°el periodista que em fa millor les entrevistes es diu Jordi Pujol i Soley¡± i que t¨¦ const¨¤ncia personal que algunes les escrivia ja directament tot sol, Mart¨ª G¨®mez (Morella, 1937), a El oficio m¨¢s hermoso del mundo, tamb¨¦ recull un parell d¡¯episodis personals d¡¯informacions censurades per Pujol de quan era reporter a El Correo Catal¨¢n, on hi havia arribat als anys seixanta per amistat amb Josep Maria Huertas Claver¨ªa, a qui havia trucat despr¨¦s de no poder aguantar m¨¦s les censures que patia al diari Mediterr¨¢neo de Castell¨®. ¡°Els reportatges estan molt b¨¦ i tot el que hi escrius ¨¦s veritat, per¨° no es poden publicar: van contra el pa¨ªs¡±, li digu¨¦ Pujol, amb qui s¡¯entrevist¨¤ despr¨¦s que no li deixessin publicar per ordre seva dos reportatges sobre la fraudulenta crisi del Banc de Girona i la possibilitat que Banca Catalana l¡¯absorb¨ªs.

Cobrar ¡®la sopa¡¯

Mart¨ª G¨®mez diu que a El Correo... cobraven tan poc que gaireb¨¦ tothom tenia m¨¦s d¡¯un ofici; un company d¡¯ells en comptabilitzava 18, un dels quals, deia, era ¡°anar a tancar les oques¡±, eufemisme per dir que anava cada nit a una resid¨¨ncia a comptar que no falt¨¦s cap avi al seu llit. La pluriocupaci¨® era consubstancial a un ofici molt mal pagat. Claramunt parla el 1893 de sous de mis¨¨ria dels redactors: de 60 a 75 pessetes; molt satisfet es podia donar el que en guanyava 150. ¡°Tot un Ma?¨¦ i Flaquer, director del Diario de Barcelona, que era el deg¨¤ d¡¯Espanya, mai arrib¨¤ a percebre m¨¦s de 500 pessetes mensuals¡±. Marcial Morano, director de La Dinast¨ªa, de Barcelona (lligat a C¨¢novas del Castillo), en cobrava 250 al mes. El brillant M¨¤rius Aguilar i el futur director de l¡¯Agencia Havas a Barcelona, Claudi Ametlla, no cobraven a El Diluvio m¨¦s de 20 duros mensuals. L¡¯¨²nica excepci¨® era Duch Salvat, que en guanyava 500... Per¨° per una ra¨® cosina-germana de la de Carrero a La Vanguardia, un favor a l¡¯amo: havia aconseguit comprar per al diari l¡¯edifici de Val¨¨ncia, 345, que la propiet¨¤ria no volia vendre a la fam¨ªlia Lasarte. A can God¨® la cosa anava millor: a principis dels setanta, el primer sou de Foix com a ajudant de redacci¨® ja ¨¦s de 6.000 pessetes, i quan vagi a Londres de corresponsal, hi anir¨¤ com tot un senyor redactor de La Vanguardia: 70.000 pessetes de 1974, despeses a banda.

Parla Claramunt que els suborns municipals als periodistes estaven a l¡¯ordre del dia i que els seus eren els ¨²nics que es pagaven els tramvies; fins i tot, una de les seves plomes despr¨¦s m¨¦s conegudes per q¨¹estions pol¨ªtiques, Andreu Nin, cobrava el que es deia ¡°la sopa¡±: una mena de subvenci¨® que es donava mensualment als reporters que cobrien informaci¨® del Govern Civil, diners que provenien del joc il¡¤legal i que servien per fer callar tamb¨¦ la policia governativa.

Les redaccions no arrencaven fins ben entrada la tarda i bullien fins a les dues de la matinada. ¡°Es parlava molt, es fumava i es bevia¡±, recorda Foix: aix¨ª va ser fins fa ben b¨¦ quatre dies. A La Vanguardia, uns ordenances que apareixien convocats per un timbre duien els originals a impremta. Hi havia una aut¨¨ntica ¡°burocr¨¤cia ministerial¡±, una estructura que s¡¯aguantava perfectament, gr¨¤cies, entre d¡¯altres, als 300.000 exemplars (i la seva publicitat corresponent) que es venien els diumenges. Als periodistes veterans se¡¯ls tractava de vost¨¨, mai de tu, recorda Foix, i hi havia aut¨¨ntics savis, com Jos¨¦ Cas¨¢n: llegia i parlava angl¨¨s, franc¨¨s i alemany (s¡¯havia llegit dues vegades l¡¯obra completa en llengua original de Shakespeare) i feia d¡¯enciclop¨¨dia amb potes (¡°el nostre Google de llavors¡±). La revisi¨® final de les p¨¤gines abans d¡¯anar a impremta ¡°era una feina qualificada, de periodista veter¨¤, culte i reconegut¡±, reivindica Foix. A El Diluvio era tradici¨® que un bon corrector d¡¯impremta no havia de tenir necessitat de consultar els diccionaris, recorda Pujul¨¤. Els criteris del fet noticiable tamb¨¦ eren relatius: durant molts anys, l¡¯obertura de la secci¨® d¡¯Esports de La Vanguardia s¡¯alternava amb Bar?a i Espanyol, per no ferir susceptibilitats, independentment del club en qu¨¨ aquella setmana hi havia la gran not¨ªcia... Per la censura, no van poder dir gaire res quan l¡¯ajusticiament de Salvador Puig Antich. Tamb¨¦ per la censura, els diaris nom¨¦s podien donar dos successos a la setmana com a molt, recorda Mart¨ª G¨®mez. A El Correo Catal¨¢n, per una suma d¡¯errors, cansament i tensi¨® entre els nous accionistes i el director, no es va designar equip de gu¨¤rdia just la nit que acabaria essent la de la mort de Franco: va ser l¡¯¨²nic diari que no va donar-ne la informaci¨®...

Papers al servei de la pol¨ªtica

No hi ha diaris sense pol¨ªtica. Foix diu que va caure de la direcci¨® de La Vanguardia per les pressions de CiU (de Ramon Trias Fargas, en concret) en tant que deien que ¡°no els afavoria suficientment¡±. El Diluvio va patir a principis de 1938 ¡°la vexaci¨®, el lladronici de la confiscaci¨® oficial¡±, qualifica Claramunt: els socialistes del president del govern Juan Negr¨ªn, que llavors ja controlaven a Barcelona el rotatiu dels God¨®, El Noticiero Universal i Las Noticias, van quedar-se tamb¨¦ el diari, tot posant-hi el director i alguns redactors de confian?a. Recorda l¡¯autor que va marxar d¡¯El Diluvio tot rebutjant ser degradat a subdirector en la nova etapa, que ¡°el propietari v¨ªctima de la confiscaci¨® va seguir pagant-ne les depeses¡±. Mart¨ª G¨®mez, gr¨¤cies a la seva fascinant facilitat per trobar bones fonts que se li confessessin (entre elles, dos ministres i sis jutges i fiscals), desvetlla que Carlos Jim¨¦nez Villarejo va caure de la Fiscalia Anticorrupci¨® el 1999 perqu¨¨ molestava el PP; que hi hagu¨¦ una campanya de la patronal dels metges de 100 milions de les antigues pessetes per desestabilitzar Ernest Lluch com a ministre de Sanitat; que la sempre exaltada confraternitzaci¨® i col¡¤laboraci¨® entre les forces policials no ha existit mai... Bona part d¡¯aquesta informaci¨® no la va poder donar aix¨ª en el seu moment. Espina resumeix el pas de Pujol per El Correo Catal¨¢n: ¡°Va utilitzar-lo com un instrument pol¨ªtic, al servei del seu concepte de pa¨ªs i de la seva estrat¨¨gia pol¨ªtica, i aix¨° va ser nefast per al diari¡±.

L¡¯¨¤nima que no es paga amb un sou

El periodisme ¨¦s un sacerdoci, ¡°el oficio m¨¢s hermoso del mundo¡±, titula Mart¨ª G¨®mez, que l¡¯ha defensat a El Correo Catal¨¢n i La Vanguardia; en ell mateix duu la droga. Per aix¨°, malgrat la mirada esc¨¨ptica, qui m¨¦s qui menys vol posar-hi solucions. O avisa del que no es pot perdre. Malgrat relativitzar-ho ja tot a la vida (dos germans seus van morir de petits; el seu fill de tres anys, tamb¨¦), Espina reclama, malgrat cert desenc¨ªs i insatisfacci¨®, la necessitat que qui practiqui aquest ofici tingui una grand¨ªssima vocaci¨®, i gaireb¨¦ exigeix, contr¨¤riament als temps, l¡¯especialitzaci¨® del redactor en ¨¤mbits, alhora que qualifica de ¡°nefasta¡± la separaci¨® que es d¨®na avui entre periodista i empresa: ¡°L¡¯¨¤nima no es paga amb un simple sou. Un diari ¨¦s all¨° que s¨®n els redactors i col¡¤laboradors que el fan, que de fet es comprometen en carn i ossos en la l¨ªnia ideol¨°gica del peri¨°dic pel qual donen la cara... Aquesta sintonia sols s¡¯assoleix integrant els redactors en la vida moral i econ¨°mica del mateix peri¨°dic¡±.

¡°El periodista est¨¤ hivernant. No fa carrer. Escassegen en els mitjans hist¨°ries de vides interessants (...). El periodisme s¡¯apr¨¨n, com a la vida, en les patacades del dia a dia, al carrer, en les barres dels caf¨¨s... Llegint molt i mantenint molts contactes...¡±, reclama Mart¨ª G¨®mez, domador del periodisme de la petita an¨¨cdota que diu molt per reflectir una societat. ¡°El relat me¡¯l donaven ells. Jo nom¨¦s hi posava unes gotes de pietat¡±, escriu sobre les seves elogiades cr¨°niques de successos. Les mateixes gotetes que potser demana el periodisme avui.