Amors que maten

Ens estimen, no poden evitar-ho. Sobretot, en per¨ªodes preelectorals. El novembre del 2011, durant un m¨ªting a la Badalona llavors feli?ment governada pel seu coreligionari Garc¨ªa Albiol, la secret¨¤ria general del Partit Popular, Mar¨ªa Dolores de Cospedal, va declamar en un voluntari¨®s catal¨¤: ¡°Jo estimo Catalunya, i el PP estima Catalunya¡±. Aquest amor apassionat no li havia impedit, l'any anterior, qualificar de ¡°molt antidemocr¨¤tic i molt feixista¡± el president de tots els catalans ¡ªen aquell temps, Jos¨¦ Montilla¡ª per les seves cr¨ªtiques a la sent¨¨ncia del Constitucional contra l'Estatut. Tampoc la va privar, m¨¦s endavant, de qualificar de ¡°feixista¡± el conjunt del sobiranisme catal¨¤; ¨¦s a dir, almenys la meitat dels habitants d'aquesta Catalunya a la qual tant estima.

De vegades, un t¨¦ la impressi¨® que alguns confonen l'amor amb la mera pres¨¨ncia f¨ªsica. El mateix Mariano Rajoy es vanagloriava anys enrere que, entre 2008 i 2011, havia vingut a Catalunya 45 vegades. No s¨¦ quina xifra marca avui el visit¨°metre de Rajoy, per¨° ¨¦s un fet que, des de la seva instal¡¤laci¨® a la Moncloa, el PP ha celebrat a Barcelona nombroses convencions i altres esdeveniments d'¨¤mbit estatal, a m¨¦s de m¨ªtings, en pres¨¨ncia del l¨ªder m¨¤xim. Durant el mateix per¨ªode de temps, el partit ha vist evaporar-se gaireb¨¦ la meitat de la seva quota electoral catalana i ha caigut de la tercera a la sisena posici¨® del r¨¤nquing de vots.

Malgrat aix¨° les velles receptes persisteixen, inc¨°lumes. Fa uns dies l'actual home de Rajoy a Catalunya, l'anteriorment esmentat Xavier Garc¨ªa Albiol, va revelar en roda de premsa la f¨®rmula que ha ideat per combatre l'independentisme: es tracta que, despr¨¦s del 26-J, ¡°l'Estat recuperi pres¨¨ncia simb¨°lica a Catalunya¡±, perqu¨¨ ara est¨¤ ¡°desaparegut¡±.

Ignoro si el coordinador general del PPC s'adona que, expressant-se en aquests termes, descriu Catalunya com un territori recentment annexionat pendent d'homogene?tzar, i no com una part substantiva i ancestral d'Espanya, que ¨¦s el dogma sagrat dels seus fidels. Tamb¨¦ desconec qu¨¨ opina la seva bona amiga Mar¨ªa de los Llanos de Luna sobre aquesta teoria de l'¡°Estat absent¡±. En canvi, estic segur que obrir a Barcelona una sucursal del Museu del Prado o organitzar un partit de la Roja a Cornell¨¤ ¡ªels exemples s¨®n de Garc¨ªa Albiol¡ª no modificaria significativament el mapa de l'opini¨® catalana. Potser seria m¨¦s efica? no haver susp¨¨s la llei antidesnonaments i contra la pobresa energ¨¨tica...

Per¨° no nom¨¦s ens estima el PP; tamb¨¦ ens estima bojament el PSOE. Vegeu, si no, el detall¨¤s de Pedro S¨¢nchez escollint Barcelona, diumenge passat, per presentar el seu ¡°govern del canvi¡±, el dream team d'experts amb els quals vol donar la volta a Espanya com si fos un mitj¨®. Un shadow cabinet en el qual, seguint les tradicions m¨¦s inveterades, no falten tres ¡°ministrables¡± catalans. ?s aqu¨ª, precisament, on a l'¡°operaci¨® somriure¡± de S¨¢nchez comen?a a gelar-se-li el rictus. Perqu¨¨ b¨¦, admetem que la flamant n¨²mero u del PSC per Barcelona, Meritxell Batet, i l'alcaldessa de Santa Coloma, N¨²ria Parlon, representen aquest eteri federalisme que el v¨¨rtex socialista invoca com la panacea del problema catal¨¤..., encara que sense concretar-ne ni l'abast ni de quins aliats disposa per traslladar-lo a una Constituci¨® reformada (no ser¨¤ amb Ciutadans, per descomptat). Per¨°, qu¨¨ hi pinta, en aquest escenari, Pepe Borrell?

Si, de cara al 26-J, el PSC vol recuperar votants sedu?ts al desembre per En Com¨² Podem i el seu comprom¨ªs d'un refer¨¨ndum, Borrell resulta l'esquer menys adequat. Des que va comen?ar la seva carrera ministerial fa un quart de segle, el de Sa Pobla s'ha guanyat a pols la condici¨® de paradigma del jacobinisme en la pol¨ªtica espanyola. No ¨¦s nom¨¦s que el seu coreligionari Almunia el titll¨¦s de ¡°jacob¨ª irredent¡±; ell mateix ho ha adm¨¨s amb orgull; per exemple a la contra de La Vanguardia del passat 9 de setembre, on sentenciava emf¨¤tic: ¡°El poder central allibera; el poder local oprimeix¡±. Federalisme i jacobinisme s¨®n estrictament antit¨¨tics, encara que potser Pedro S¨¢nchez ho desconeix.

No, el Borrell la sup¨¨rbia intel¡¤lectual del qual ¡ªreflectida en el llibre Els comptes i els contes de la independ¨¨ncia¡ª tracta d'idiotes tots els partidaris de la sobirania o del dret a decidir, no recuperar¨¤ vots d'En Com¨² Podem. Potser ¨¦s que el PSC vol atreure'ls de C's i del PP.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.