80 anys a les cunetes

Aquest juliol es compliran 80 anys des que la II Rep¨²blica va ser assaltada pel cop militar del general Franco que va implantar des dels seus inicis un r¨¨gim totalitari regit pel terror i la repressi¨®. Entre les moltes v¨ªctimes d'aquest terror figuren els republicans assassinats i enterrats clandestinament en fosses comunes. El 2008 es van calcular en 114.266. La gran majoria d'aquestes v¨ªctimes no han estat localitzades ni identificades. I el que ¨¦s m¨¦s greu, excepte comptades excepcions, ni les administracions ni el Poder Judicial han assumit mai la investigaci¨® i esclariment d'unes conductes qualificables com a crims contra la Humanitat.

Que aquest pret¨¨s ¡°punt final¡± hagi d'esperar va contribuir-hi el Tribunal Suprem el mar? de 2012 en excloure aquests delictes de la persecuci¨® penal amb arguments tan erronis com mancats de fonament legal. Els familiars de les v¨ªctimes van quedar en un desemparament absolut, i es van veure obligats al silenci o, en casos limitats, a rec¨®rrer a procediments civils per aconseguir el reconeixement del seu dret a recuperar les restes, identificar-les i donar-los digna sepultura. Pr¨¤cticament mai es va arribar a con¨¨ixer qui i com les van assassinar.

Davant tantes adversitats pren especial significat la interlocut¨°ria emesa el passat 30 de mar? pel Jutjat de Primera Inst¨¤ncia n¨²mero 2 del Escorial que, en un proc¨¦s civil d'¡°Informaci¨® ad perpetuam memoriam¡±, ha decidit recon¨¨ixer aquests drets a una persona, n¨¦ta i neboda-n¨¦ta de dos ascendents assassinats. Un d'ells ¡°desaparegut¡± el 27 de juliol del 1936 (¡­) afusellat per les autoritats al barranc de la Bartolina (Calataiud) i enterrat en una fossa comuna¡±. L'altre, ¡°afusellat el 20 d'octubre del 1936 a la t¨¤pia del cementiri municipal, amb l'enterrament de les restes en fossa comuna¡±. En aquest procediment ha quedat acreditat que arran d'¡°una ordre cursada des del Ministeri de la Governaci¨® (¡­) els dies 3 i 4 d'abril del 1959 es va procedir al trasllat de les restes cadav¨¨riques des de Calataiud al cementiri del Valle de los Ca¨ªdos sense que es deman¨¦s autoritzaci¨® a la fam¨ªlia¡±.

?s certament pertorbador tot el que relata la resoluci¨® judicial sobre el tr¨¤fec governatiu de restes humanes v¨ªctimes del terror, sense el coneixement dels familiars. ?s una demostraci¨®, coneguda ara, del terror imposat per la dictadura. Afortunadament, malgrat l'oposici¨® del fiscal, el jutge ha acordat l'exhumaci¨® de les restes dipositades al Valle de los Ca¨ªdos, la comprovaci¨® de la relaci¨® familiar mitjan?ant una prova d'ADN i, en cas positiu, el seu lliurament a la demandant per satisfer el dret a donar-los digna sepultura. Es tracta, en tot cas, d'una reparaci¨® limitada en relaci¨® al que per aix¨° ent¨¦n la resoluci¨® del 2006 de les Nacions Unides sobre els drets de les v¨ªctimes de violacions manifestes de les normes internacionals de drets humans. N'hi ha prou de constatar que la reparaci¨® implica ¡°la verificaci¨® dels fets i la revelaci¨® p¨²blica i completa de la veritat¡±. Dues coses que evidentment no s'han produ?t.

Per arribar fins a aqu¨ª, el cam¨ª ¨°ptim hauria estat un proc¨¦s penal, com corresponia a la naturalesa delictiva dels fets. I, per descomptat, enfront del criteri profundament desviat de la Llei de la Mem¨°ria Hist¨°rica del 2007 i del Tribunal Suprem, ¡°la recerca dels cad¨¤vers de les persones assassinades i les ajudes per recuperar-los i identificar-los¡­¡± mai s'hauria hagut de privatitzar, i atribuir-la als familiars, la majoria amb falta de recursos, i a les entitats memorialistes. Quan el Partit Popular va arribar al Govern, va derogar de facto la llei i va suprimir tota subvenci¨® p¨²blica a aquestes iniciatives necess¨¤ries i leg¨ªtimes.

La not¨ªcia, sens dubte positiva, de la decisi¨® del jutjat del Escorial contrasta amb l'absoluta passivitat dels poders p¨²blics en la recerca i localitzaci¨® de les fosses i dels milers de desapareguts que hi romanen. La situaci¨® ¨¦s tan dram¨¤tica com profundament injusta. Sobretot despr¨¦s que el Comit¨¨ de Nacions Unides contra les Desaparicions For?ades exig¨ªs el novembre del 2013 al Govern espanyol que ¡°totes les desaparicions for?ades siguin investigades de manera exhaustiva i imparcial¡­¡±. La recomanaci¨® ha estat obertament incomplerta, la qual cosa aboca els familiars de les v¨ªctimes, molts d'ells ja d'edat avan?ada, a interposar, des del desemparament, den¨²ncies i plets civils costosos. Qui s'atreveix a dir, des de la ignor¨¤ncia o la mala fe, que les ferides obertes per la dictadura estan tancades?

Carlos Jim¨¦nez Villarejo va ser Fiscal Anticorrupci¨® i ¨¦s membre de Federalistes d'Esquerres.