Juanjo Gim¨¦nez, primer espanyol que guanya la Palma d¡¯Or de curtmetratges

Durant una setmana el cineasta catal¨¤ Juanjo Gim¨¦nez ha gaudit del tracte que d¨®na el certamen de Canes als realitzadors de curtmetratges: ¡°Aquest festival ens tracta com el que som: cineastes. Jo s¨®c un militant del curt. ?s m¨¦s, el meu seg¨¹ent projecte tamb¨¦ ser¨¤ un curt, i passi el que passi amb Timecode no ho penso canviar¡±. I el que ha passat ¨¦s que ha obtingut la Palma d'Or amb el seu film, de manera que es converteix en el segon espanyol que guanya aquesta Palma, un guard¨® que nom¨¦s havia obtingut Luis Bu?uel, en el concurs de llargmetratges, amb Viridiana. De fet, Gim¨¦nez el va recordar al final del seu discurs d'agra?ment. Timecode era un dels 10 treballs seleccionats entre 5.008 aspirants.

A la sala de premsa, amb el premi a la m¨¤, un diploma, va dir: ¡°Jo ja he fet tres llargmetratges. Per mi, el curt ¨¦s el present i el futur del cinema. I em sorpr¨¨n que quan es pregunta als cin¨¨fils per les seves pel¡¤l¨ªcules preferides, ning¨² se'n recorda. Per mi, per exemple, La jet¨¦e ¨¦s un dels millors t¨ªtols de la hist¨°ria del cinema¡±. Sobre si la Palma canvia els seus plans de futur, Gim¨¦nez va assegurar: ¡°No m'espero res a la vida, aix¨ª que simplement visc i filmo¡±. A l'escenari va parlar de Luis Bu?uel. A la sala, m¨¦s tranquil, va explicar: ¡°Bu?uel ¨¦s un dels meus ¨ªdols i el volia recordar. Se m'ha escapat un ¡®m¨¦s fotut¡¯ perqu¨¨ jo he guanyat la Palma petita, que ¨¦s m¨¦s complicada. D'entre 5.000 pel¡¤l¨ªcules nom¨¦s n'escullen deu a concurs, i d'aqu¨ª, la triomfadora, aix¨ª que fes la divisi¨®¡±. S¨ª que s'havia quedat amb bones sensacions des de la projecci¨®, tot i que d'aqu¨ª a guanyar tot li semblava molt lluny. ¡°Va ser molt ben rebut, per¨° no saps mai qu¨¨ pot decidir un jurat¡±.

Gim¨¦nez (Barcelona, 1963) t¨¦ una llarga carrera com a cineasta, tant en la producci¨® com en la direcci¨® de curtmetratges. No ¨¦s un nouvingut, no filma per saltar al llarg. Ja va dirigir un primer llarg de ficci¨®, Tilt (2001), i el seu primer curt ¨¦s del 1994: Hora de cerrar. M¨¦s encara, Timecode neix com a resultat d'un treball de l'Escola de Cinema de Reus. ¡°?s cert que si mires la meva filmografia ¨¦s llarga, fa una mica de por¡±, comentava entre riures fa uns dies a la cinquena planta del Palau de Festivals. ¡°Com tot el planeta, envies el teu treball a Canes i creues els dits¡±. I per qu¨¨ aquesta vegada s¨ª que ha estat seleccionat? ¡°No en tinc ni idea. M'agrada explorar mons que sento lluny¨ªssim, com quan vaig fer un documental sobre boxa, Esquivar y pegar. A?Timecode he indagat la dansa¡±. El film juga amb el misteri i la bellesa que amaga aquesta relaci¨®, en una parella interpretada per dos prestigiosos ballarins, Lali Ayguad¨¦ i Nicolas Ricchini. ¡°Vaig veure un programa de televisi¨® sobre dansa i hi vaig contactar¡±, explica el director sobre els seus dos protagonistes. ¡°Pot ser que el joc amb el thriller, fins i tot alg¨² pensa que ¨¦s una altra pel¡¤l¨ªcula de zombis, hagi jugat a favor de la seva selecci¨®. Tamb¨¦ que m'agrada posar certes situacions en el lloc inadequat, que li xoqui al p¨²blic. L'aparcament d¨®na un plus a la relaci¨® de la parella¡±.

Al cineasta sempre li ha agradat aquesta imprevisibilitat. ¡°He fet i he vist curts tota la meva vida, i s¨¦ que com a creador has de fugir dels clix¨¦s. Amb aquesta pe?a volia explicar als meus alumnes de Reus que no havien de caure en els t¨°pics. En l'elaboraci¨® del curt vaig posar l'accent en la import¨¤ncia de l'el¡¤lipsi. El gui¨® va n¨¦ixer d'una experi¨¨ncia meva. Jo treballava en una multinacional, tenia molt de temps lliure i escrivia all¨¤ els meus guions, fins que una companya se'n va assabentar i no va reaccionar de la mateixa manera que la protagonista del film¡±.