Enderrocs Mas

Converg¨¨ncia ¨¦s encara el partit dels pujolistes. Si els convergents pretenien oblidar-ho, el dia en qu¨¨ es votava la seva autodissoluci¨®, Josep Pujol, el tercer dels set fills del fundador, va aparcar el seu Jaguar davant de la seu de CDC de Sant Gervasi i va dipositar la seva papereta en el mateix moment en qu¨¨ ho feia Helena Rakosnik, l'esposa de l'expresident i actual l¨ªder del partit, Artur Mas, i va aconseguir aix¨ª una fotografia altament simb¨°lica de les dificultats amb qu¨¨ s'enfronta la formaci¨® nacionalista per canviar de pell i intentar alhora mantenir el seu espai pol¨ªtic.

Ara la demolici¨® a la qual tant fervor hi ha dedicat Artur Mas arriba de ple al seu partit. Va rebre una her¨¨ncia en el punt m¨¦s ¨¤lgid del poder convergent i est¨¤ a punt de reduir-la a la porci¨® c¨°ngrua, despr¨¦s de perdre escons a dojo a Barcelona i a Madrid, quedar-se sense l'alcaldia de Barcelona, destruir la coalici¨® amb Uni¨® que tants ¨¨xits li havia proporcionat, fer dubtoses contorsions per coalitzar-se amb Esquerra, i ara llen?ar el nen amb l'aigua bruta. No ¨¦s estrany que la fam¨ªlia fundadora expressi sota formes m¨¦s o menys expl¨ªcites el seu ressentiment envers un successor que va ser escollit i designat per mantenir el patrimoni pol¨ªtic a prop d¡¯ells i fins i tot a l'abast dels fills del patriarca.

No ¨¦s aquesta l'¨²nica tasca destructora. El conjunt de les institucions catalanes ha estat patint des que Artur Mas va aconseguir la presid¨¨ncia el 2010 i sobretot des de setembre del 2012, amb la dissoluci¨® prematura del Parlament, moment en qu¨¨ es va obrir la veda a l'¨²s partidista m¨¦s descarat de la r¨¤dio i la televisi¨® p¨²bliques, el sistema educatiu, la funci¨® p¨²blica i les institucions de la Generalitat en el seu conjunt; tot en nom del proc¨¦s, una situaci¨® excepcional que nom¨¦s es produiria un cop a la vida i que calia aprofitar sense gaire escr¨²pols ni miraments.

La instrumentalitzaci¨® ha assolit fins i tot els edificis p¨²blics, espec¨ªficament el palau g¨°tic de la Generalitat, utilitzat m¨¦s enll¨¤ de les funcions de Govern com a plat¨® televisiu per a les entrevistes presidencials o escenari d'actes, anuncis i reunions partidistes. Entre les decisions m¨¦s incomprensibles destaca la passi¨® per l'estelada desfermada a les files dels diferents partits sobiranistes, fins al punt de substituir en molts edificis oficials com a bandera d'una part la bandera de tots, fins i tot durant les campanyes electorals i en els dies de votaci¨®, en flagrant violaci¨® de la neutralitat exigida a les institucions.

Mai les institucions que ens pertanyen a tots i sufragades amb els impostos de tots havien estat posades al servei d'una part de la societat pol¨ªtica catalana com s'ha fet en aquests anys sota el lideratge d'Artur Mas. I sigui dit, amb la inestimable col¡¤laboraci¨® de les institucions de l'Estat, sota la batuta del PP, en un actuaci¨® sim¨¨trica amb els mitjans de comunicaci¨®, la policia o fins i tot la just¨ªcia, i disposat sempre a tirar gasolina en cada ocasi¨® que es declara un incendi, com s'ha vist amb la feli?ment frustrada prohibici¨® de les estelades a la final de Copa.

L'exemple s'ha est¨¨s en totes direccions i ha seguit m¨¦s enll¨¤ de la presid¨¨ncia de Mas. Ning¨² expressa millor la falta de sentit institucional com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, amb la seva deferent entrevista amb Arnaldo Otegi al seu despatx oficial. No ¨¦s cap novetat el papanatisme d'un cert independentisme catal¨¤ respecte al nacionalisme basc. Hi ha un fons d'enveja, que ¨¦s leg¨ªtima i sana quan es tracta del concert econ¨°mic, per¨° profundament malaltissa i perversa quan es tracta de la viol¨¨ncia d'ETA.

La jornada de votacions convergent, pretensiosament batejada com a superdissabte, ¨¦s l'¨²ltim acte d'un drama pol¨ªtic, el protagonista del qual, assenyalat com per una maledicci¨®, converteix els seus dots de pret¨¨s arquitecte de les estructures d'un nou Estat en capacitat de demolici¨® de tot el que toca. Pel que sembla, Converg¨¨ncia ha deixat d'existir. Quan es va fundar va ser decisi¨® d'uns pocs i voluntat sobretot d'un, per¨° ara ¨¦s per la votaci¨® de simpatitzants i militants com es decideix tot. Ning¨² no sap qu¨¨ la substituir¨¤ i ni tan sols si portar¨¤ el mateix nom.

L'espai que pret¨¦n ocupar ¨¦s el pujolista. L'ambig¨¹itat ideol¨°gica pujolista, tot i el proc¨¦s, insisteix a seguir trucant a la porta. Hi ha pujolisme a dojo entre els seus dirigents, tot i que la fam¨ªlia Pujol hagi enviat un dels fills com a missatger del ressentiment en injusta den¨²ncia d'una tra?ci¨®: per desmentir-la, nom¨¦s cal observar la indulg¨¨ncia convergent exhibida cap al seu fundador en la comissi¨® d'investigaci¨® del Parlament l¡¯any passat. Ser¨¤ el mateix gos amb el mateix collar?

En tot cas, despr¨¦s d'una tan llarga temporada de demolicions, i a l'espera de les estructures d'Estat que encara no han aparegut, aquesta Converg¨¨ncia fundada de nou ser¨¤ el primer acte constructiu, i qui sap si l'¨²ltim, de l¡¯empresa Enderrocs Mas. Tota una paradoxa.