La felicitat era aix¨°

El problema d'un concert com el d'aquesta nit de Coldplay ¨¦s que s'acaba i has de tornar a la vida real, que ja no ¨¦s un Viva la vida. Dues hores llargues de felicitat. Una felicitat bonica, colorista, alegre i espectacular. Un bany de bellesa, imaginaci¨®, llum i bon rotllo que han embolcallat de manera inigualable les boniques can?ons del grup. A veure qui torna dem¨¤ a treballar despr¨¦s de tot aix¨°.

Davant dels efectes visuals nom¨¦s cal treure's el barret i intentar redefinir la paraula psicod¨¨lia. Les projeccions, d'una qualitat sobrenatural, han barrejat imatges reals, surrealistes i abstractes, sovint com si fos un calidoscopi gegant¨ª. Vas de tripi i no en tornes. Hem vist uns prodigis per fregar-se els ulls i pensar que est¨¤s somiant. Recordes els vells concerts de Pink Floyd que ens semblaven el s¨²mmum i ara fa riure.

L'estampa de Chris Martin corrent per la passarel¡¤la envoltat de la mir¨ªada de llums de les polseretes del p¨²blic com si travess¨¦s un camp de flors de color lila o de cuques de llum ¨¦s de les que no s'obliden. Enmig de Paradise un paio m'ha llan?at la cervesa per sobre sense voler: ens hem mirat i hem somrigut. Ell fins i tot ha sospirat. Aix¨ª ha estat l'ambient general.

Durant?A sky full of stars la pantalla central ha mostrat un firmament ple d'estels i l'estadi s'ha convertit en una via l¨¤ctia posant el cel als peus de la banda. Hem vist rosasses de catedral que canviaven de color, albades i postes de sol que et deixaven sense respiraci¨®, Martin desdibuixant-se en esclats de llum i xuclat a terra per un remol¨ª de pintura deliq¨¹escent; hem vist ocells, globus, confeti d'estels, coets, focs. Hem vist tot aix¨° i altres coses que encara fan que em pessigui.

Coldplay ha homenatjat Bowie amb unes estrofes de Heroes, han aconseguit semblar propers i fins i tot ¨ªntims enmig d'un desplegament com aquest, ens han fet ballar, ens han posat tendres i fins i tot sentimentals i ens han regalat tanta felicitat i d'una manera tan aclaparadora que no els ho perdonarem. Hem sortit de l'Estadi obstinats a tornar a la realitat perqu¨¨, tal com ha quedat dit, no pots, ai, viure per sempre en un concert de Coldplay. Per¨° llavors, enmig de la nit, la polsereta s'ha posat a sonar com si ens endugu¨¦ssim a casa la cinquena columna de la felicitat: una petita flama de Coldplay per anar fent.