Govern i autoritat

Els successos d¡¯aquests dies a Barcelona han tornat a situar el debat del principi d¡¯autoritat i del seu exercici per part dels governants en un lloc destacat en declaracions de pol¨ªtics, primeres p¨¤gines i editorials. No ¨¦s una cosa nova. Cada cert temps i per raons diverses, sovint vinculades amb desordres a l¡¯espai p¨²blic, sorgeixen comentaris que exigeixen m¨¦s autoritat i menys contemplacions. Per¨° la ciutat no ¨¦s nom¨¦s espai p¨²blic. ?s tamb¨¦ habitatge, educaci¨®, salut, mobilitat, residus o turisme. I en tots aquests ¨¤mbits necessitem autoritat i govern, per¨° tamb¨¦ capacitat de prestar serveis, atendre les necessitats socials i fer-ho buscant la dignitat de tots. El dilema no est¨¤ situat nom¨¦s en la pres¨¨ncia o abs¨¨ncia d¡¯autoritat i de govern, com a principis generals que administren la conviv¨¨ncia, sin¨® que en democr¨¤cia el que est¨¤ en joc tamb¨¦ s¨®n valors com la igualtat, la decisi¨® conjunta, les formes i la capacitat de dur a terme accions que, a m¨¦s de legals, tamb¨¦ siguin considerades leg¨ªtimes. I en cadascun dels successos d¡¯aquests dies, els incidents amb els manters o el desallotjament de l¡¯espai ocupat a Gr¨¤cia, trobem una barreja de causes, conseq¨¹¨¨ncies i dilemes en com afrontar-los, que dif¨ªcilment resisteixen el binomi simplificador d¡¯autoritat-no autoritat.

Autoritat i complexitat no s¨®n una bona parella. La ciutat, com la vida, se¡¯ns est¨¤ tornant m¨¦s i m¨¦s complexa. La complexitat deriva abans de res de la gran heterogene?tat resultant d¡¯una realitat social cada vegada m¨¦s fragmentada, amb traject¨°ries vitals i laborals molt discont¨ªnues. Aquesta fragmentaci¨® fa dif¨ªcil identificar interessos generals i tra?os comuns sobre els quals prendre decisions. Creixen els ¡°aqu¨ª no¡± i no s¨®n f¨¤cils de trobar els ¡°aix¨ª s¨ª¡±. A tot arreu hi ha persones i col¡¤lectius que se senten afectats negativament o positivament per cada decisi¨®. Aix¨° ¨¦s la pol¨ªtica: prendre decisions que distribueixin costos i beneficis, guanyadors i perdedors. Per¨°, per prendre avui aquestes decisions cal combinar la legalitat dels qui les prenen amb la legitimitat derivada del consens que tal decisi¨® aconsegueixi congregar. La legitimitat pot venir de la capacitat t¨¨cnica que se suposa que fonamenta la decisi¨®. Per¨° no ¨¦s f¨¤cil trobar unanimitat en el suport t¨¨cnic davant qualsevol dilema i, per tant, el que passa ¨¦s que les an¨¤lisis cient¨ªfiques o t¨¨cniques s¨®n m¨¦s arguments a utilitzar per aconseguir consens que no certeses absolutes que ens deslliurin de la c¨¤rrega de decidir pol¨ªticament. El recurs a l¡¯autoritat com a principi de govern prioritza la jerarquia per transigir definitivament davant qualsevol pol¨¨mica. Per¨° la concepci¨® actual de la democr¨¤cia no quadra f¨¤cilment amb el ¡°mano i ordeno¡± com l¡¯alternativa desitjable, encara que per alguns aquesta segueixi sent la millor soluci¨®. Avui dia, es mesura la qualitat m¨¦s per la capacitat de contenir el dissentiment, que no per un consens autorit¨¤riament imposat.

Per¨° tornem a l¡¯assumpte. Hi ha un buit d¡¯autoritat a Barcelona? Els gestors nous de la ciutat s¨®n els qui faciliten la irresponsabilitat? Rec¨®rrer als ve?ns i a la mediaci¨® ¨¦s fugir de les obligacions pr¨°pies d¡¯un governant? T¨¦ ra¨® Rajoy quan titlla de demagogues barates Carmela o Colau i els atribueix les dificultats econ¨°miques que travessem? Aquests dies recordo Roosevelt quan deia en plena crisi del 29: ¡°No tenim res a t¨¦mer, sin¨® el temor mateix¡±. Hi ha molt temor davant el canvi d¡¯¨¨poca en qu¨¨ vivim. Molts temen perdre posicions de poder i privilegis i enyoren l¡¯autoritat. Les forces pol¨ªtiques emergents expressen aquest canvi i la necessitat d¡¯un govern i una autoritat leg¨ªtima i compartida. Es busquen formes m¨¦s col¡¤lectives d¡¯assumir decisions i responsabilitats. Pensar que aix¨° ¨¦s sin¨°nim de debilitat i de flaquesa ¨¦s confondre la rapidesa de reacci¨® amb l¡¯estabilitat i governabilitat necess¨¤ries. No es pot acceptar la viol¨¨ncia dels qui passen per sobre de tot per defensar les seves conviccions. Tampoc la viol¨¨ncia que pateixen els qui cada dia veuen m¨¦s amena?ada la seva superviv¨¨ncia per un sistema que els margina i oblida. No hi ha autoritat capa? per si sola de respondre a tot aix¨° si un no confon autoritat amb autoritarisme. Construir capacitat de govern col¡¤lectiu, assumpci¨® de coresponsabilitat i comprom¨ªs com¨² exigeixen pr¨¤ctiques diferents de les quals s¡¯havien practicat en ¨¨poques de menor complexitat. ?poca nova, concepci¨® nova d¡¯autoritat i govern.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB