Sobiranisme

La voluntat de sobirania uneix els ¡®partits del dret a decidir¡¯, els que sense apostar per la independ¨¨ncia recolzen celebrar un refer¨¨ndum en tota regla. Una manera de retrocedir i tornar a comen?ar

El moviment independentista compta amb un glossari de paraules i expressions que es succeeixen sense que amb prou feines ens n¡¯adonem. Les paraules no s¨®n innocents, menys encara quan les manipula un discurs pol¨ªtic carregat d'intencionalitat. Fer caure un vocable per posar en circulaci¨® un altre no ¨¦s mai casual ni anecd¨°tic. Respon a conjuntures noves, al reconeixement no explicitat d'errors, a la necessitat d'emfatitzar uns aspectes en detriment d'uns altres. En pol¨ªtica es treballa amb idees i aquestes s¨®n, per definici¨®, abstractes. El significat de les mateixes ¨¦s voluble i inconstant, s¨®n paraules que estan en boca de tots per¨° cadasc¨² les ent¨¦n a la seva manera o canvien de sentit a mesura que els fets o les persones les utilitzen segons la seva conveni¨¨ncia.

Al principi de la Transici¨®, a Catalunya hi havia escassos independentistes i un munt de nacionalistes. Abra?ar la idea de Catalunya com a naci¨® formava part del principi democr¨¤tic. Entre nosaltres, el nacional va deixar de ser un terme vilipendiat per la seva identificaci¨® amb un Estat repressor i es va convertir en l'atribut de tot el que era i es constitu?a com espec¨ªficament catal¨¤. En el terreny pol¨ªtic, ser nacionalista no ha estat exclusiu de l'esquerra ni de la dreta, expressava la catalanitat de gaireb¨¦ tot l'espectre pol¨ªtic, des de CiU i ERC fins al PSC i ICV. De l'autoconcepci¨® de Catalunya com a naci¨® va sorgir el dret a l'autodeterminaci¨® proclamat al Parlament catal¨¤ en m¨²ltiples ocasions amb l'assentiment d'¨¤mplies majories.

Curiosament, el nacionalisme va comen?ar a caure en des¨²s a mesura que el proc¨¦s anava afirmant-se com a for?a hegem¨°nica. Els que l¡¯empenyien eren menys nacionalistes que independentistes, un concepte m¨¦s potent, menys ambigu i que t¨¦ l'avantatge de no carregar amb les connotacions negatives que acompanyen tot nacionalisme. Encara que estigu¨¦s mancat del poder que confereix un Estat propi, el nacionalisme catal¨¤ no escapava a les acusacions d'exclusi¨®, egoisme, etnicisme i xenof¨°bia inherents als estats nacionals. Per evitar associacions inoportunes, alguns dels pol¨ªtics i intel¡¤lectuals amb m¨¦s pedigr¨ª independentista van comen?ar a desfer-se de l'atribut de nacionalistes per proclamar-se nom¨¦s independentistes. Una cosa similar va passar amb el dret a l'autodeterminaci¨®, impropi per a Catalunya. Va apar¨¨ixer aleshores l'invent del dret a decidir. Una expressi¨® gramaticalment aberrant, per¨° socialment afortunada. Quina persona democr¨¤ticament assenyada podria oposar-se a una cosa tan elemental per a la llibertat com la voluntat de decidir per compte propi?

No obstant aix¨°, en els ¨²ltims mesos, diria que amb l'adveniment a la presid¨¨ncia de Carles Puigdemont, fa l'efecte que el terme idoni no ¨¦s independentisme, sin¨® sobiranisme. La voluntat de sobirania uneix els ¡°partits del dret a decidir¡±, els que sense apostar per la independ¨¨ncia recolzen la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum en tota regla. Tots ells reivindiquen Catalunya com a subjecte pol¨ªtic, un subjecte capa? de decidir el seu futur, un pa¨ªs sobir¨¤. S¨®n sobiranistes.

Unes declaracions recents de Puigdemont a Madrid ratifiquen el que dic. Sense deixar de reafirmar que el proc¨¦s no es desvia de la ruta pr¨¨viament tra?ada, el President considera la possibilitat d'una consulta que permeti escollir entre la independ¨¨ncia i un estat federal. Ning¨² pot ignorar que aferrar-se ara a la negociaci¨® d'un refer¨¨ndum pactat significa retrocedir i tornar a comen?ar. Si, a m¨¦s, aquest refer¨¨ndum planteja escollir entre independ¨¨ncia i federaci¨®, ser¨¤ imprescindible contrastar tots dos models i propiciar un debat que, per estrany que sembli, no s'ha produ?t en un pa¨ªs dividit en dues parts gaireb¨¦ iguals.

El meu amic i col¡¤lega Joan Verg¨¦s defensava en un llibre recent, La naci¨® necess¨¤ria, que nom¨¦s el nacionalisme justifica la demanda d'un Estat per a Catalunya. Com a argument filos¨°fic, val. Per¨° des de la ra¨® conjuntural de mantenir viu el proc¨¦s independentista sense fer massa el rid¨ªcul, l'estigma d'un nacionalisme reivindicat m¨¦s aviat ¨¦s una mol¨¨stia. Per la seva banda, la independ¨¨ncia ¨¦s un objectiu cada vegada m¨¦s eteri i menys probable, almenys en el futur immediat previst. A l'¨²nica cosa que els independentistes no poden renunciar per mantenir un m¨ªnim de coher¨¨ncia amb ells mateixos ¨¦s al mal anomenat dret a decidir, a aconseguir un refer¨¨ndum encara que aix¨° signifiqui tornar a la casella de sortida. El refer¨¨ndum, segons el parer dels sobiranistes, ratificaria Catalunya com a subjecte pol¨ªtic, encara que, com jo crec, el guanyessin els partidaris d'una soluci¨® federal. La confrontaci¨® quedaria ajornada fins a moments m¨¦s feli?os i podr¨ªem comen?ar a ocupar-nos de assumptes pol¨ªticament m¨¦s peremptoris com s¨®n tots els problemes socials

Victoria Camps ¨¦s fil¨°sofa.