Riscos reals

La proposta de Pedro S¨¢nchez sobre Catalunya ¨¦s la millor via a la vista per tornar a canalitzar pol¨ªticament un conflicte pol¨ªtic, aclarir compet¨¨ncies entre Generalitat i Estat, i fins i tot activar una mena de bilateralitat que propici? una ruta federal sense massa aparell el¨¨ctric. Per¨° per arribar a posar en pr¨¤ctica una cosa semblant, el primer requisit ¨¦s governar, i confesso sense objeccions que em confon l'estrat¨¨gia dels socialistes de cara a la campanya del 26 de juny. En les dades de Demoscopia no s'albira la menor possibilitat de superar Podem en vots, i ¨¦s possible que tampoc en diputats, sobretot a la vista de les prov¨ªncies on alguna cosa pot canviar.

Per¨° amb prou feines canviar¨¤ gens. O canviar¨¤ ¨²nicament el rendiment que obtindran Podem i Esquerra Unida del seu acord, i s¨®n ells els que veuran alterat el seu repartiment de diputats gr¨¤cies als seus sis milions de vots. A Barcelona la dist¨¤ncia ¨¦s salvatge, de vint punts, i cap altre partit est¨¤ en disposici¨® de competir amb Barcelona en Com¨² per aquest primer lloc. ?s com si la ciutat hagu¨¦s donat ja un vot inequ¨ªvoc, molt m¨¦s potent que a Madrid, a favor de portar al govern central (o federal...) un acord entre els socialistes i la seva esquerra.

De aqu¨ª neix la meva perplexitat davant la campanya socialista, si he ent¨¨s b¨¦ els portaveus i si em perdona Gabriel Colom¨¦, cap de campanya de Meritxell Batet. Identificar el PSOE al mercat electoral com un partit cl¨¤ssic, fort i centrat, sense afinitats amb okupes, sense cabrioles verbals i sense excessos rupturistes amb prou feines servir¨¤ per recuperar un votant que ja ha marxat. Per¨° aix¨° ¨¦s exactament el que necessita per no perdre el segon lloc. Els socialistes semblen apostar per fingir en p¨²blic que no hi ha risc de quedar tercers a escala espanyola i per tant mantenen la mateixa aposta cl¨¤ssica en clau bipartidista. Els primers partits seran el PP i el PSOE i hauran de pactar amb els altres dos possibles aliats per governar o per facilitar un Govern.

Per¨° ara mateix aquest resultat cl¨¤ssic i versemblant ¨¦s antic i inversemblant. Res fa pensar que el PSOE aconseguir¨¤ invertir o revertir el vot que ha fugit a Podem, ni res ha canviat perqu¨¨ pugui guanyar de cop mig mili¨® o un mili¨® de vots, encara que ¨¦s veritat que la nova proposta per a Catalunya podria tenir aquest paper entre els votants d'esquerres (per¨° menys en els ¨°rgans interns del PSOE).

I des d'una perspectiva d'esquerres, el resultat del 26 de juny pot ser resoltament catastr¨°fic. No imagino el PSOE oficial i el PSOE org¨¤nic resignant-se a un acord de govern amb Podem, si Podem ¨¦s segona for?a electoral despr¨¦s del PP. La humiliaci¨® simb¨°lica seria tan greu que preferir¨¤ abstenir-se en un acord entre PP i Ciutadans, o fins i tot optar¨¤ per aquesta Gran Coalici¨® que amb ra¨® Pedro S¨¢nchez ha rebutjat tantes vegades.

No obstant aix¨°, mentre segueixo jugant als soldadets de plom, imagino el que es pot veure des del b¨¤ndol contrari. I imagino tamb¨¦ que un vot que avui est¨¤ a Podem, o fins i tot a l'abstenci¨®, pot tornar als socialistes si detecta i confia en un missatge destinat a enfortir una alian?a d'esquerres que acabi amb el govern del PP i no es presti a forjar o afavorir una coalici¨® amb la dreta real i el centre dreta liberal.

La situaci¨® ¨¦s endimoniada, es miri com es miri, perqu¨¨ el conjunt de l'esquerra t¨¦ vots i for?a, per¨° tamb¨¦ una tona de recels que neutralitzen o invisibilitzen la voluntat pol¨ªtica per a l'acord, sabent que l'erosi¨® de governar ser¨¤ instant¨¤nia des del primer dia per a tots dos (com ho ha estat per a Colau i Carmena).

Per¨° ning¨² deixaria d'agrair que retiressin el PP (perqu¨¨ torn¨¦s a comen?ar la seva vida) mentre Ciutadans, potser, podria veure els beneficis de pactar amb el govern d'esquerres acords consistents sobre regeneraci¨® democr¨¤tica, que no deixa de ser el seu principal capital pol¨ªtic. No podria sortir guanyant el PSOE obrint les portes a un pacte amb Podem en comptes d¡¯excloure¡¯ls per "intransigents"? No seria aquesta l'aquarel¡¤la m¨¦s af¨ª als deu milions de votants, entre socialistes, podemites i fam¨ªlia? La nova proposta sobre Catalunya sembla anar en aquesta direcci¨®.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.

?