Una com¨¨dia de terror

L¡¯abast de la narrativa d¡¯Imma Mons¨® (Lleida, 1958) s¡¯ha anat eixamplant majestuosament llibre rere llibre gr¨¤cies a unes constants que es van repetint amb la peculiaritat que, a cada ocasi¨®, adquireixen un grau de profunditat m¨¦s savi. El primer signe distintiu de les seves novel¡¤les ¨¦s l¡¯inici enigm¨¤tic: a la primera p¨¤gina el lector topa amb una escena incomprensible si es contempla des dels par¨¤metres de la versemblan?a comuna, i tota la resta de cap¨ªtols serveixen per explorar o crear la l¨°gica interna que la fa possible, a l¡¯altra banda sempre dels itineraris argumentals m¨¦s previsibles.

El segon signe que caracteritza l¡¯obra de Mons¨® ¨¦s l¡¯afany especulatiu, la paradoxa conceptual, el combat entre camps sem¨¤ntics propers o contraris: a La dona velo?, per exemple, hi ha la lluita entre el que ¨¦s important i el que ¨¦s urgent, i a La tempesta la discussi¨® s¡¯estableix entre qu¨¨ conv¨¦ m¨¦s a les coses de la vida, que hi hagi un rumb o que vagin a la deriva.

El tercer element que distingeix qualsevol novel¡¤la seva ¨¦s la voluntat d¡¯assaltar la resist¨¨ncia impenetrable de la consci¨¨ncia humana. No ¨¦s casual que una de les protagonistes de la seva segona novel¡¤la, Com unes vacances, sigui una psiquiatra en crisi: al llarg de la seva narrativa, el lector topa amb uns personatges que viuen unes perip¨¨cies mentals molt estranyes, que tant poden ser l¡¯ansietat d¡¯anticipar-se als fets com la f¨°bia a les repeticions, la por d¡¯assemblar-se de manera alarmant a alg¨² que es detesta com la necessitat d¡¯esdevenir una persona malaltissament met¨°dica per conjurar els efectes perniciosos d¡¯una inf¨¤ncia extravagant. El que regeix el dest¨ª dels personatges de Mons¨® s¨®n les neurosis, les neurast¨¨nies i els trastorns, l¡¯angoixa hipocondr¨ªaca. Al cap i a la fi, tot el seu m¨®n es resumeix molt b¨¦ quan escriu: ¡°El di¨¤leg fa perdre un temps preci¨®s que el mon¨°leg estalvia¡±.

El punt de partida an¨°mal de L¡¯aniversari no decep gens el lector: una parella que voreja la cinquantena d¡¯anys pateix una crisi sentimental aguda despr¨¦s de viure¡¯n trenta en com¨² i opta pel silenci com a via de comunicaci¨®: ¨¦s el que passa quan les dues parts d¡¯un matrimoni, cadascuna a la seva manera, pressionen per deformar-lo i dirigir-lo cap a l¡¯adulteraci¨® de la vida veritable. El silenci es trenca arran del viatge en cotxe que organitza ell per celebrar un aniversari, tot i que en un principi no se sap quina ¨¦s l¡¯efem¨¨ride que es commemora. Una vegada m¨¦s, Mons¨® inspecciona el paper dels homes a la vida de les dones, per¨° una vegada m¨¦s, per sort, en comptes de plantejar la trama com una crisi habitual de parella, se centra en la diferent capacitat imaginativa dels dos personatges i en el concepte oposat que tenen de la ficci¨®: a les novel¡¤les de Mons¨® els detalls quotidians sempre s¨®n eloq¨¹ents. Ell ¨¦s un home prosaic, desprove?t de fantasia i extremadament mon¨°ton; ella, en canvi, ¨¦s ¡°la somiadora, la que vivia segrestada pel magnetisme de la fantasia en plena vig¨ªlia, la que s¡¯alimentava d¡¯exaltacions procedents de les seves fonts internes, la que posse?a les imatges i li bastaven les realitats ideals i desmaterialitzades¡±. No es revela cap secret, ¨¦s clar, si s¡¯avisa que a L¡¯aniversari res no ¨¦s com sembla ser perqu¨¨ el lector avesat a les novel¡¤les de Mons¨® ja ho sap de sobres, de la mateixa manera que tampoc l¡¯estranyar¨¤ gens que el registre de com¨¨dia es condimenti amb uns grams d¡¯acidesa, que de cop i volta esdevingui un drama i que, de mica en mica, es converteixi en una cosa ambigua que podria qualificar-se ben b¨¦ com una com¨¨dia de terror.

En un altre lloc, Mons¨® ja havia escrit que els llibres s¨®n per construir-se un m¨®n propi, no per adaptar-se, i aix¨° ¨¦s, en efecte, el que fan al peu de la lletra els dos adolescents de l¡¯altra hist¨°ria que avan?a paral¡¤lelament a la inicial ¡ªsituada en una ¨¨poca pret¨¨rita¡ª i que acaba confluint amb la primera. El seu joc, la seva manera d¡¯estar sols, consisteix a escenificar els episodis m¨¦s memorables de la literatura universal ¡ªla mort terror¨ªfica del capit¨¤ Ahab a Moby Dick, per exemple. No ho ¨¦s menys el nucli de la situaci¨® absurda que viu la parella a l¡¯interior del cotxe, la posada en escena d¡¯un dels contes m¨¦s cruels de Juan Jos¨¦ Arreola, un altre expert, com Mons¨®, en l¡¯art de narrar els p¨¤nics que originen els tapissos cerebrals que s¡¯engrunen com si fos la mat¨¨ria m¨¦s fr¨¤gil de la terra.