Una visita a Susqueda

Arran de la recent lectura de la tesi doctoral Arquitectura de los pantanos en Espa?a, de l¡¯arquitecte olot¨ª Eduard Call¨ªs, he pogut visitar un altre cop el pant¨¤ de Susqueda, obra de l¡¯enginyer Arturo Rebollo, sens dubte la millor construcci¨® d¡¯aquest tipus a Catalunya i una de les m¨¦s boniques d¡¯Espanya. L¡¯obra forma part del sistema Sau-El Pasteral i ¨¦s, en realitat, un rosari de peces aig¨¹es avall del riu Ter, que inclou la fant¨¤stica sala de turbines excavada a la roca ¡ªun preludi de les del pant¨¤¡ª, dues passeres sobre el riu, els edificis per allotjar els treballadors i enginyers de l¡¯obra ¡ªque encara resten dempeus¡ª i les delicades proteccions de la carretera constru?des, com tota la resta, en formig¨® armat; i encara hi podr¨ªem afegir la deliciosa marquesina del baixador de la l¨ªnia de l¡¯antic tren d¡¯Olot, cons-tru?da expressament per a aquestes instal¡¤lacions. Aquest tipus d¡¯obra civil, com algunes altres (ponts, estacions ferrovi¨¤ries, ports...), tenen una relaci¨® amb el lloc que ocupen diferent a d¡¯altres obres i construccions. En aquestes no existeix una relaci¨® premeditadament po¨¨tica o afectada, sin¨® que la seva relaci¨® ¨¦s funcional, calculada i exacta, cercant el lloc m¨¦s efectiu ¡ªel coll d¡¯ampolla geogr¨¤fic que en garanteixi l¡¯efic¨¤cia¡ª i, al mateix temps, una relaci¨® profunda i geol¨°gica, tal com testimonia la seva fonamentaci¨®.

La presa ¨¦s una construcci¨® en formig¨®, amb volta sim¨¨trica de doble curvatura i una al?ada de 135 metres. El seu tra?at corb lligant els dos costats de la vall, la tensi¨® i la for?a que despr¨¨n la curvatura del mur ¡ªamb la caracter¨ªstica forma de closca d¡¯ou¡ª i la manera de resoldre el sobreeixidor coronat per la passera superior, la fan elegant, ferma i delicada alhora.

Per¨° el regal de la visita ¨¦s sens dubte el que guarda el seu interior, que sorpr¨¨n pel mateix fet que un mur aparentment massiu tingui un interior (en aquest cas dos interiors) que d¨®na lloc a dues sales magn¨ªfiques i originals en tots els sentits, cadascuna de les quals es troba a la part superior dels dos estreps del llen? de la volta. Les dues tenen una planta en forma de trapezi regular, com a conseq¨¹¨¨ncia de la forma dels estreps, per¨° una i l¡¯altra s¨®n diferents, malgrat compartir una posici¨® equivalent i tenir una altura similar. La de l¡¯estrep dret t¨¦ l¡¯acc¨¦s a mitja altura, de manera que produeix un efecte absolutament sorprenent en ingressar per una petita porta en un dels angles de la sala i baixar uns graons d¡¯una escala de planta en quart de circumfer¨¨ncia. Una forma que recorda molt l¡¯escala i la porta per on sortim del Sal¨® del Tinell cap a la pla?a del Rei de Barcelona. Ens preguntem alguns cops, i aquest n¡¯¨¦s un: qu¨¨ ha de tenir un interior perqu¨¨ ens atrapi? Aquesta sala ho aconsegueix tot i estar constru?da amb un ¨²nic material, el formig¨® ¡ªparets, terra i sostre¡ª i no tenir cap acabat rellevant. ?s evident que la grand¨¤ria hi t¨¦ alguna cosa a veure, i tamb¨¦ la forma de la planta, que ens enganya amb la seva perspectiva. La il¡¤luminaci¨®, malgrat ser unes elementals l¨¤mpades fetes amb tubs de fibrociment collats a la paret, contribueix a la teatralitat projectant sobre la paret de formig¨® dues par¨¤boles oposades cadascuna, per¨° potser ¨¦s l¡¯estructura del sostre l¡¯element m¨¦s destacat, amb les seves potents nervadures creuades en una mena de punt de creu de formig¨®.

L¡¯altre estrep ¨¦s encara m¨¦s sorprenent, t¨¦ una forma i una grand¨¤ria similar, per¨° aqu¨ª l¡¯element estructural rellevant no ¨¦s el sostre sin¨® els pilars, necessaris en ser una mica m¨¦s ample que la primera. S¨®n 22 pilars en forma de paraboloides hiperb¨°lics buidats i tallats en quatre per incisions ¡ªsimilars a les que fem als raves per a una amanida¡ª, que fan que es recolzin en quatre punts en la part inferior i quatre en la superior. La forma, les dimensions i la repetici¨® de les dues files que formen els fan apar¨¨ixer com colossals gegants que guarden la sala alineats amb una marcialitat innegable. La llum que surt del seu interior i que els converteix en l¨¤mpades fa la resta, i acaba per fer evident que tant en aquesta com en l¡¯altra sala la il¡¤luminaci¨® ¨¦s el millor complement del formig¨® armat. Les dues fileres de pilars semblen estar en formaci¨® per donar entrada a una escala helico?dal de formig¨® pretesat, desplegada amb la gr¨¤cia del vestit d¡¯una ballarina de flamenc. En agafar-la i pujar, sortim a l¡¯exterior que hav¨ªem oblidat que existia per la suggesti¨® d¡¯aquestes dues sales civils, potser amb la del Tinell, les millors d¡¯aquest pa¨ªs.