Sexe i esbravades verbals

Roland Barthes potser va exagerar quan, al discurs de recepci¨® al Coll¨¨ge de France, va dir que la llengua era feixista, ¨¦s a dir, massa normativa, massa autorit¨¤ria, massa r¨ªgida. Vist des de l¡¯¨°ptica dels parlants, la llengua no passa de ser una eina que tothom sap com ha de fer servir; i els catalans ens entenem entre nosaltres amb la nostra, igual com s¡¯entenien els romans amb una llengua gramaticalment molt complicada. Si no hi hagu¨¦s normes gramaticals, arribaria un dia que ja no ens entendr¨ªem.

Tanmateix, ¨¦s un fet que tota la hist¨°ria de la literatura, molt en especial de la poesia, ha for?at els l¨ªmits de la norma gramatical per inventar el que ha volgut, en general dins els l¨ªmits del que Eugenio Coseriu, el gran ling¨¹ista roman¨¨s, anomenava el ¡°sistema¡± d¡¯una llengua, que ¨¦s m¨¦s ample que la seva norma. Aix¨° s¨ª: quan una llengua s¡¯aparta absolutament del sistema que li d¨®na moltes possibilitats d¡¯articulaci¨®, llavors no s¡¯ent¨¦n res de res: els superrealistes van jugar a aquest joc, i de vegades s¡¯ent¨¦n quelcom, i de vegades ¨¦s impossible fer-ho.

Per¨° sempre hi ha hagut un altre terreny en qu¨¨ s¡¯eludeixen les lleis de la gram¨¤tica, almenys les del l¨¨xic; i els creadors de llengua oral, o els escriptors ¡ªja sigui per metaforitzaci¨®, o ni aix¨°¡ª inventen paraules i expressions que es troben decididament a l¡¯exterior de la norma i, m¨¦s en especial, al defora de les convencions socials en l¡¯¨²s del llenguatge. On sempre s¡¯ha extremat aquesta manera de procedir ha estat, des de l¡¯antigor, en el camp de les barroeries i marranades sexuals. Freud tenia tota la ra¨® quan observava, al llibre L¡¯acudit i la seva relaci¨® amb l¡¯inconscient, que aix¨° ens permet alliberar-nos una mica de la c¨¤rrega de repressi¨® que la cosa sexual sempre comporta. Vegeu, en aquest sentit, els poemes pri¨¤pics de la tradici¨® grega, la Hist¨°ria Augusta llatina, el Llibre de les dones, de Jaume Roig, o moltes p¨¤gines de Rabelais. Per no parlar del Marqu¨¨s de Sade, brut com el sutge.

Jean-Claude Carri¨¨re, un dels guionistes de Luis Bu?uel, va escriure un llibre ¡ªque tamb¨¦ funciona com a obra de teatre¡ª en qu¨¨ s¡¯esplaiava a pler en l¡¯¨¤mbit de les marranades sexuals. Ara el tenim en magn¨ªfic catal¨¤ ¡ªcosa no f¨¤cil, perqu¨¨ moltes expressions i paraules relatives al sexe no tenen una equival¨¨ncia exacta en dues lleng¨¹es diferents¡ª, per a satisfacci¨® dels lectors de casa nostra: una casa, val a dir, en qu¨¨ les grolleries sexuals i escatol¨°giques s¨®n m¨¦s vives i m¨¦s riques que a molts altres llocs de l¡¯¨¤mbit rom¨¤nic: Jean-Claude Carri¨¨re, Els mots i la cosa, adaptaci¨® de Ricard Borr¨¤s, ep¨ªleg d¡¯Anton Maria Espadaler (Barcelona, Blackie Books, 2016). En una adaptaci¨® aix¨ª, era d¡¯esperar refer¨¨ncies als trobadors proven?als, com Guillem de Bergued¨¤, i a Vicen? Garcia, rector de Vallfogona, que ¨¦s un dels nostres escriptors m¨¦s gongor¨ª i alhora m¨¦s groller. Borr¨¤s adapta uns versos de Carri¨¨re amb aquests del senyor rector: ¡°No saben tots que en vostra claveguera / entren mil reguerons cada setmana, / i que en l¡¯obert clivell d¡¯eixa magrana / piquen tots los pardals d¡¯esta ribera¡±. M¨¦s clar, l¡¯aigua.

Amb l¡¯ajut del millor medievalista que conec, Espadaler, amic de la sandunga ¡ªmot que es fa servir als encontorns de la vila de Tiana, al Maresme¡ª, Borr¨¤s cita Joanot Martorell d¡¯aquesta fais¨®: ¡°E com v¨¦u que se n¡¯anava e ab les mans no la podia tocar, allarg¨¤ la cama, e pos¨¤-la-hi davall les faldilles, e ab la sabata toc¨¤-li en lo lloc vedat, e la sua cama pos¨¤ dins les seves cuixes¡±. Aquests valencians! Tamb¨¦ surt el fam¨®s Llibre de Tres, del XIV, que Riquer va editar sense fer escarafalls: ¡°Tres coses es poden fer al llit sense llevar-se: D¨¦u pregar e adorar b¨¦ a si mateix e gratar lo cul¡±, on ¡°adorar b¨¦ a si mateix¡± equival a all¨° que normalment en diem ¡°pelar-se-la¡±, ¡°remenar-se-la¡±, ¡°fer-se un pallot¡± o ¡°matxucar-se-la¡±.

Borr¨¤s diu, adaptant Carri¨¨re, que una dama del XVI deia, referint-se al sexe anal: ¡°Aix¨ª eixamplo el cercle de les meves amistats¡±. (En realitat, els qui eixamplen el cercle de les seves amistats s¨®n m¨¦s aviat els gais.) Al llibre aprendreu que la figueta, que tothom sap qu¨¨ vol dir, tamb¨¦ pot dir-se la patatona, la tavella, l¡¯albercoc, el musclo, l¡¯eterna cicatriu, i m¨¦s coses, com ara la llagueta o la ferida lluminosa. O que la titola t¨¦ els sobrenoms de carbass¨®, cornamusa, gavarrot, tiroliro i xirivia.

Us ha semblat groller l¡¯article que s¡¯acaba? Doncs llegiu el llibre sencer i ja veureu com es pot gaudir d¡¯aquestes coses sense la nosa i el dispendi d¡¯haver-les de fer. ?s sabut: al juliol ¡ªque ja s¡¯acosta¡ª, ni dona ni cargol.