Modelar els usuaris

Michel Foucault va utilitzar el pan¨°ptic, la forma que va servir a Jeremy Bentham com a model del sistema penitenciari modern, per descriure el mode de governan?a que es va imposar amb la Revoluci¨® Industrial i el triomf del capitalisme. El que era una projecte carcerari podia servir com a idea arquitect¨°nica per a qualsevol de les institucions que sorgien en aquell moment amb un objectiu: disciplinar la societat. La pla?a p¨²blica en la qual abans es trobava tothom es va anar despoblant: els nens a l'escola, els joves a la caserna per al servei militar, els bojos al manicomi, els treballadors a la f¨¤brica, els delinq¨¹ents a la pres¨®, els desemparats a l'asil, i aix¨ª s'anava configurant una societat en la qual cadasc¨² tenia un lloc assignat per optimitzar el rendiment del sistema. El mateix Michel Foucault va descriure tamb¨¦ el pas del sistema disciplinari al de control de poblaci¨®. Ja no es tractava tant de dirigir i situar cadasc¨² al lloc adequat per millorar la funcionalitat del sistema, com de crear unes condicions, un medi, en qu¨¨ els ciutadans fossin modelats perqu¨¨ tinguessin comportaments espont¨¤niament adequats.

?s ara, en la societat digital, on aquest model de governan?a sembla adquirir la seva forma m¨¦s sofisticada. El ciutad¨¤ lliura cada dia gratu?tament tota mena d'informaci¨® sobre si mateix que, degudament transformada, li retorna en termes d'indicacions de vida i consum aparentment ajustades a la seva manera de ser i adequades a la din¨¤mica econ¨°mica. Per arribar fins aqu¨ª pr¨¨viament ha calgut consolidar un proc¨¦s d'individualitzaci¨®. Fer creure al ciutad¨¤ que ¨¦s un subjecte autosuficient, capa? de desenvolupar-se en lluita permanent amb els altres. ?s a dir, generar un individualisme radical que debilita el vincle comunitari, sense refor?ar la condici¨® del subjecte. Una societat en la qual nom¨¦s hi ha els individus.

La culminaci¨® d'aquest proc¨¦s ¨¦s la tan celebrada figura de l'emprenedor. Icona empresarial del nostre temps, que t¨¦ en la start-up el seu signe de distinci¨® amb marca digital. L'emprenedor ¨¦s el que es converteix en explotador de si mateix. I ho fa amb la creen?a que ha arribat a aix¨° per un acte de llibertat. ?s el grau m¨¦s sofisticat de l'explotaci¨®: sense ni tan sols dret a queixa (tu ets el teu propi amo, esclau de la teva pr¨°pia llibertat). El periodista Andrew Keen, autor d'Internet no ¨¦s la resposta, ho diu sense eufemismes: ¡°Som ratolins tancats en g¨¤bies envoltades de grans companyies¡±. Com deia el mateix Michel Foucault, el poder ¨¦s relaci¨® i, en aquest sentit, mai no ¨¦s absolut, sempre queda algun espai per a la resist¨¨ncia. Tot model de dominaci¨® genera els seus contraris. I el potencial tecnol¨°gic de les xarxes ofereix instruments poderosos de resposta.

Aquesta forma de dominaci¨® est¨¤ perjudicant greument la pol¨ªtica democr¨¤tica, on la reducci¨® de l'espai d'all¨° possible es fa cada vegada m¨¦s evident, fins al punt que el paper ancil¡¤lar de la pol¨ªtica est¨¤ assumit socialment: els que manen s¨®n uns altres. Qualsevol intent de reconstrucci¨® del protagonisme ciutad¨¤ passa per restablir vincles, ¨¦s a dir, per redimir l'homo economicus del seu a?llament fatal. Per aix¨°, ¨¦s l¨°gic que les formes d'acci¨® pol¨ªtica que lluiten per ampliar l'espai d'all¨° possible, ¨¦s a dir, per resistir, s'articulin entorn del discurs d'all¨° com¨². No per alienar l'individu en projectes ut¨°pics, sin¨® per allunyar-lo de l'alienaci¨® en si mateix, que condueix inevitablement a la malenconia i al sense sentit.

Els temps passen, per¨° els plans de l'arquitectura de govern els continuen dibuixant els qui tenen l'hegemonia, ¨¦s a dir, els qui han aconseguit exercir la capacitat normativa sobre els ciutadans: que aquests mimetitzin la seva conducta. Ning¨² dubta que avui ¨¦s en mans del poder econ¨°mic. La societat digital ofereix la possibilitat de modificar aquesta hegemonia o, al contrari, la consolida, per¨° en mans d'un grup m¨¦s redu?t que mai? Diuen que l'economia digital posa l'usuari ¡ªeufemisme per no dir consumidor, per¨° tampoc ciutad¨¤¡ª al centre de l'escena. Com a subjecte o com a objecte? Em temo que el segon. I que la creaci¨® d'individus adaptats a la nova ficci¨® global ¨¦s en mans d'uns quants megaservidors i els seus logaritmes.