Jaume Reus seguir¨¤ al capdavant de l¡¯Arts Santa M¨°nica

Jaume Reus continuar¨¤ al capdavant de l¡¯Arts Santa M¨°nica de Barcelona durant dos anys m¨¦s, fins a completar un cicle de quatre, tal com es va acordar quan va guanyar el concurs per dirigir el centre. La seva primera acci¨® despr¨¦s d'haver estat reconfirmat pel conseller de Cultura Santi Vila, ha estat demanar i aconseguir que es puguin exhibir al Santa M¨°nica les mostres que representen Catalunya a les biennals d¡¯Art i d¡¯Arquitectura de Ven¨¨cia. Fins ara, malgrat que estan finan?ades per la Generalitat i produ?des per l¡¯Institut Ramon Llull, ambaixador de la pol¨ªtica cultural catalana a l'estranger, les mostres del pavell¨® catal¨¤ es presentaven en centres de l'Ajuntament, com la f¨¤brica Fabra i Coats o el Palau de la Virreina. ¡°La primera ser¨¤ ¡°Aftermath¡± de Jaume Prat, Jelena Prokopljevic i Isaki Lacuesta, actualment a Ven¨¨cia, que s'exposar¨¤ a partir de gener al Santa M¨°nica, cosa que permetr¨¤ integrar una reflexi¨® post biennal a trav¨¦s de diverses activitats¡±, explica Reus, que amb motiu del Congr¨¦s d¡¯Arquitectura, que es celebrar¨¤ a Barcelona a la fi de novembre, programar¨¤ una ¨°pera de butxaca sobre la gentrificaci¨® a Barcelona.

¡°Hi ha formes m¨¦s sensuals i narratives d'exhibir l'arquitectura, sovint nom¨¦s cal sortir del format tradicional¡±, assegura Reus, que dedicar¨¤ el bloc expositiu de l'estiu a la imatge amb un assaig visual sobre la figura de Jos¨¦ Maria Nunes com a cineasta i pensador, una mostra sobre el vessant art¨ªstic del m¨²sic Ferm¨ªn Muguruza i una proposta de Chus Mart¨ªnez que materialitzar¨¤ el Llibre de les meravelles de Ramon Llull. La temporada es tancar¨¤ amb un bloc sobre la viol¨¨ncia que comptar¨¤ amb una aproximaci¨® internacional i una altra local. ¡°Treballarem amb Bestiario, un dels estudis m¨¦s capdavanters del m¨®n en visualitzaci¨® de dades, perqu¨¨ l'allau d'informaci¨® sigui comprensible per a tots¡±, indica Reus, que el desembre complir¨¤ els seus primers dos anys al capdavant del centre d'art que m¨¦s s'assembla a una Kunsthalle en una ciutat que, malgrat la seva m¨²ltiple oferta, no t¨¦ un espai d'aquest tipus.

Malgrat que el debat ve de lluny, el format mai va arribar a quallar a Barcelona. ¡°La Kunsthalle alemanya ha estat un model de refer¨¨ncia, per¨° mes all¨¤ de les etiquetes el meu objectiu ¨¦s que el Santa M¨°nica sigui un centre viu, obert a totes les disciplines i al talent del seu entorn i de l'estranger; un centre vers¨¤til amb capacitat de reacci¨® i interacci¨® en temps real i agilitat per abordar la realitat amb la m¨¤xima profunditat; un centre capa? d'actuar com a mediador, per¨° tamb¨¦ de provocar debat, sense por a abordar problem¨¤tiques¡±, assegura Reus, que arrencar¨¤ el 2017 amb una mostra sobre la fragilitat de l'acte creatiu comissariada per David Armengol, que d¨®na inici a una etapa d'intenses col¡¤laboracions amb altres centres al territori.

Suport a la fotografia

Amb la seva confirmaci¨® en el c¨¤rrec, la Conselleria descarta definitivament la idea de situar el Centre Nacional de Fotografia al Santa M¨°nica, aix¨ª com d'obrir-lo en un futur proper. ¡°?s un tema que segueix sobre la taula, per¨° en aquest moment considerem que ¨¦s m¨¦s efica? desenvolupar una pol¨ªtica de suport a la fotografia des de les institucions que ja hi estan treballant com el MNAC, el Macba i el propi Santa M¨°nica¡±, va indicar el conseller de Cultura Santi Vila. El projecte de crear un Centre Nacional de Fotografia es va gestar durant l'anterior etapa, amb Ferran Mascarell al capdavant de la conselleria de Cultura i per al seu empla?ament es va pensar en la futura esplanada dels museus a Montju?c.