S¨ªmptomes de descomposici¨®

Fins i tot si els resultats de les imminents eleccions generals s¨®n equiparables als de les anteriors, ¨¦s d'esperar que en les propensions de l'electorat hi hagi algunes transfer¨¨ncies o despla?aments de vots indicatius de nous estats d'opini¨® i girs de percepci¨® social. Que siguin transitoris o permanents dependr¨¤ de la qualitat pol¨ªtica del nou Govern. A l'espera dels resultats a tot Espanya, sembla que a Catalunya ja s'han produ?t derives i naufragis. Seran constatables el 26 de juny per¨° ara com ara s'han escenificat als carrers de Gr¨¤cia, en la desintegraci¨® de Converg¨¨ncia, en els desequilibris tan arriscats del poder municipal amb suport minoritari, en la no-pol¨ªtica de la Generalitat i en l'ampli desconcert dels sectors socials fins ara m¨¦s identificats amb el desig d'estabilitat. L'oblit ha assumit la ja peculiar identitat de Junts pel S¨ª.

La implosi¨® convergent ha sobrepassat les expectatives dels seus enemics pol¨ªtics. Els moderats hist¨°rics abandonen la nau i la pres¨¨ncia al Congr¨¦s dels Diputats no sembla que hagi de ser cooperativa a l'hora de garantir la governabilitat d'Espanya. En realitat, fins i tot en el cas que en tingu¨¦s el prop¨°sit, com podria Converg¨¨ncia intervenir en la pol¨ªtica espanyola si ni tan sols interv¨¦ de manera efectiva i real en la pol¨ªtica catalana? Queda aqu¨ª un ampli espai de vot que probablement ser¨¤ m¨¦s dispers que mai i sobretot amb m¨¦s rellev¨¤ncia de nous agents pol¨ªtics. En algun cas, com el de Ciutadans, la seva pres¨¨ncia en auge ¡ªen contrast amb la seva abs¨¨ncia medi¨¤tica¡ª seguir¨¤ incomodant el nacionalisme obsolet. Mentrestant, l¡¯ERC d¡¯Oriol Junqueras pret¨¦n ocupar la centralitat encara que els seus instints hist¨°rics estiguin m¨¦s aviat vinculats amb la inestabilitat com a vocaci¨®. En paral¡¤lel, la CUP busca imposar els seus criteris pressupostaris.

Per her¨¨ncia de velles tend¨¨ncies totalit¨¤ries, de vegades no es t¨¦ en compte que les institucions demo-liberals en realitat es construeixen perqu¨¨ les societats puguin defensar-se dels seus propis errors, de la fal¡¤libilitat humana. En canvi, es diria que a la Catalunya d'avui, les institucions p¨²bliques ¡ªmunicipals o auton¨°miques¡ª existeixen per afavorir l'error pol¨ªtic, d'una manera molt deliberada com ho demostra tots els dies la manipulaci¨® de TV3 i Catalunya R¨¤dio. La deterioraci¨® del pluralisme transcorre entre la indifer¨¨ncia i la impot¨¨ncia, amb s¨ªmptomes aguts de desistiment institucional i maltractament del sistema d'opini¨® p¨²blica.

En considerar els nous populismes s'adverteix que certs elements del seu llenguatge procedeixen de l'esquerra que es va veure desnonada amb la caiguda del mur de Berl¨ªn i que es referia a una democr¨¤cia real en contrast amb la democr¨¤cia formal, de la mateixa manera que l¡¯Estat de Dret passa a segon pla perqu¨¨ la pulsi¨® pol¨ªtica populista passa per davant de la llei.

Mentrestant, tanta contradicci¨® desfavoreix l'acci¨® preventiva i l¡¯¨²s de la coerci¨® leg¨ªtima per part de la policia municipal o els Mossos de Esquadra. L'anarquisme itali¨¤ resident a Gr¨¤cia, per exemple, porta temps aplicant els seus m¨¨todes d'acci¨® violenta, com a m¨ªnim des de la cimera comunit¨¤ria del 2002 a Barcelona, quan les manifestacions van ser instrumentades per l'activisme radical, posant en pr¨¤ctica entre altres coses l'¨²s operatiu del tel¨¨fon m¨°bil. Ara apareixen informacions sobre pagaments de lloguer d'edificis ocupats amb diners p¨²blics per esmorteir el desgast electoral de Converg¨¨ncia amb l'aberrant sobreent¨¨s que val m¨¦s acontentar els okupes que la tranquil¡¤litat dels ciutadans. Aix¨° posa en risc tant anar lliurement pel carrer o el dret a la propietat com l'¨²s quotidi¨¤ dels caixers autom¨¤tics i els contenidors d'escombraries.

Malgrat les seves proclames ecologistes, el populisme radical pret¨¦n acabar amb l'h¨¤bitat normatiu que necessita tota societat lliure. El que ¨¦s an¨°mal, encara que no inesperat, ¨¦s que aquest Ajuntament i tamb¨¦ l'anterior desestimin de manera tan acusada un m¨ªnim h¨¤bitat normatiu. Per dirimir conflictes la soluci¨® no ¨¦s complimentar qui genera el conflicte, per¨° ¨¦s aix¨° el que es fa a Barcelona, per la qual cosa est¨¤ resultant rendible ser conflictiu m¨¦s enll¨¤ de la legalitat. Fer pol¨ªtica de deb¨° es basa en la transacci¨® per¨° no a cedir davant la pressi¨® aliena a la llei. Entre la no-pol¨ªtica i l'antipol¨ªtica, la crisi d'autoritat a Barcelona est¨¤ anant m¨¦s enll¨¤ de l'ordre simb¨°lic i assoleix trets de buit de poder.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.