L¡¯exploraci¨® de l¡¯atzar

Totes les novel¡¤les tendeixen a dur una vida pr¨°pia, de tal manera que no ¨¦s gens estrany que es moguin en una direcci¨® segons la idea-eix que les falca; mentrestant, els arguments s¡¯encaminen amb orgull cap a la banda que consideren m¨¦s oportuna. Res no ¨¦s perfecte a Hawaii, l¡¯¨²ltima novel¡¤la de M¨¤rius Serra (Barcelona, 1963), es podria llegir com una novel¡¤la de pol¨ªtica-ficci¨®: el dia que s¡¯inaugura el Memorial Cook a la platja de Kealakekua, tres membres de l¡¯elit de la zona moren en un atemptat terrorista.

Tamb¨¦ es pot llegir com el relat de la investigaci¨® dels fets que duen a terme un periodista local, Tom Ridley, i Jane Auden, l¡¯enviada especial de Channel Fork: que tots dos estudiessin a la mateixa facultat de periodisme proporciona la possibilitat que es posi en marxa la hist¨°ria d¡¯amor que no va quallar durant la joventut. Per¨° com que l¡¯afany de totalitzaci¨® de Res no ¨¦s perfecte a Hawaii ¨¦s notable, Serra no s¡¯atura aqu¨ª, i tamb¨¦ es pot llegir com una novel¡¤la grotesca sobre la massificaci¨® del turisme, vist com un espectacle infernal: la fam¨ªlia Puig, una fam¨ªlia catalana al cent per cent ¡ªhi ha el matrimoni, el fill i la filla i les dues tietes¡ª, visita els llocs que cal visitar, es disfressa d¡¯ind¨ªgenes i assisteix als cursets d¡¯hulater¨¤pia, la conversi¨® dels balls tradicionals en un remei per combatre les malalties del cos i de l¡¯esperit. El patriarca de la fam¨ªlia tamb¨¦ serveix per demostrar les ramificacions transatl¨¤ntiques de la corrupci¨®.

Per¨° la multiplicitat d¡¯hist¨°ries que teixeix Serra va m¨¦s enll¨¤: el lector tamb¨¦ hi trobar¨¤ un dels fils argumentals que s¡¯estima m¨¦s, l¡¯enigma que representa l¡¯abs¨¨ncia del pare ¡ªa AblanatanalbA, per exemple, dos germans havien de resoldre el misteri de l¡¯epitafi del seu pare¡ª; aqu¨ª, Tom Rodley es troba a si mateix quan per fi s¡¯encara al seu passat familiar ¡ªel hippisme dels anys setanta¡ª, tot i que el peatge que ha de pagar ¨¦s desistir de l¡¯obsessi¨® d¡¯escriure una novel¡¤la sobre la mort del capit¨¤ James Cook a mans dels illencs el 14 de febrer de 1779. ?s aix¨ª com Res no ¨¦s perfecte a Hawaii tamb¨¦ es pot llegir com si fos el proc¨¦s ir¨°nic que s¡¯esdev¨¦ a l¡¯hora de fracassar quan es vol escriure una novel¡¤la hist¨°rica.

La diversitat argumental de la novel¡¤la s¡¯alterna amb un doll exuberant, els lligams entre una trama i una altra flueixen sense precipitacions i amb molt pocs entrebancs, Serra vigila amb per¨ªcia els moviments imparables dels personatges, i la velocitat verbal que concedeix a cada seq¨¹¨¨ncia atrapa l¡¯atenci¨® del lector: tamb¨¦ s¡¯ha d¡¯agrair que, en aquesta ocasi¨®, els jocs de paraules i l¡¯enginy constant no dominin les dosis dram¨¤tiques o c¨°miques de cada hist¨°ria. A Res no ¨¦s perfecte a Hawaii cada pe?a sembla estar s¨°lidament situada on m¨¦s li conv¨¦, i la lectura va avan?ant amb confort fins que, de sobte, es produeix una esp¨¨cie de daltabaix formal, com si Serra tamb¨¦ top¨¦s amb el dilema que apareix en un somni metaliterari de Tom Rodley i hagu¨¦s de respondre amb la pr¨¤ctica a la q¨¹esti¨® seg¨¹ent: ?l¡¯atzar ¨¦s un forat negre que les novel¡¤les han d¡¯explorar, o d¡¯evitar? Aix¨ª com en els primers cap¨ªtols Serra opta per la segona opci¨® ¡ª¡°Tot t¨¦ sempre una causa, i els periodistes ho saben molt b¨¦ perqu¨¨ aix¨° ¨¦s el motiu principal de la seva recerca¡±¡ª, cap a la meitat de la novel¡¤la es decanta per la primera, i aleshores els rumbs diversos de les trames embogeixen i el lector es troba immers en un caos on es pret¨¦n demostrar que les coses que passen no sempre entren en la l¨°gica de causa-i-conseq¨¹¨¨ncia, o que la novel¡¤la ¨¦s un art que ensenya l¡¯absurditat de buscar causes a tot, que hi ha coses que passen i prou, nom¨¦s per pur atzar.

A partir d¡¯aquest instant els arguments perfilats fins ara tan n¨ªtidament s¡¯embardissen, els personatges esdevenen uns titelles a les mans d¡¯un mag massa agosarat, els accidents, les malalties i els fen¨°mens atmosf¨¨rics apareixen de sobte per encaminar els fils de les hist¨°ries cap a un deliri creatiu que no ofereix resposta convincent. Potser a Serra li ha passat el mateix que somia Tom Rodley, ¡°que ¨¦s un gran calamar carregat de tinta que jeu embolicat en fulls de paper en blanc¡± i, en el moment d¡¯escriure-hi, s¡¯ha deixat endur per la intemper¨¤ncia narrativa.