Societat Civil lamenta que TV3 no emeti gratis el seu documental

Societat Civil lamenta que TV3 no emeti gratis el seu documental

Societat Civil ha lamentat que TV3 hagi rebutjat emetre de forma gratu?ta el documental Dissidents. El preu de la discrep¨¤ncia en la Catalunya dissident, elaborat per Fran Jurado i produ?t per la mateixa entitat contr¨¤ria a la secessi¨®. El col¡¤lectiu considera ¡°grotesc¡± que Televisi¨® de Catalunya negui la veu ¡°als discrepants¡± i que al¡¤legui que no emet documentals produ?ts per entitats o empreses en sostenir que ¨¦s una obra de part interessada comporta que ¡°no hi hagi suficient dist¨¤ncia amb el rigor i l'equilibri que demana el nostre llibre d'estil¡±.

En la seva an¨¤lisi, Societat Civil recorda que aquesta dist¨¤ncia o rigor no va existir en documentals com Hola Europa o L¡¯endem¨¤, perqu¨¨ llavors es van considerar de tesi i inscriu el rebuig en la complicitat de TV3 de convertir-se en una ¡°eina¡± per construir un espai catal¨¤ de comunicaci¨® orientat a la ¡°construcci¨® nacional de Catalunya¡±. El diagn¨°stic de la direcci¨® de TV3 coincideix, en qualsevol cas, amb el de Fran Jurado qui, el dia de la presentaci¨® del documental, va admetre que no apareixien veus contr¨¤ries al seu enfocament perqu¨¨ era un treball de part.

El documental s'ha estrenat sis mesos despr¨¦s de les eleccions del 27-S en les quals amb m¨¦s d'un 70% i convertit Ciutadans en segona for?a pol¨ªtica va semblar conjurada la denominada espiral del silenci. Amb una durada de 27 minuts, en la pel¡¤l¨ªcula desfilen pol¨ªtics, ling¨¹istes, periodistes i historiadors que dibuixen el clima d'opressi¨® totalitarista que a parer seu viu Catalunya davant el silenci c¨°mplice d'institucions, mitjans de comunicaci¨® i diversos agents socials que han encoratjat, diuen, ¡°un marc mental¡± favorable al nacionalisme.

No hi apareix cap pes pesant de Ciutadans o del Partit Popular. Del PSC nom¨¦s l'exdiputat Joan Ferran. En el reportatge participen, per exemple, membres de Societat Civil (el seu president Rafael Arenas o Alex Ramos, de la seva junta directiva); de Jos¨¦ Domingo (Impuls Ciutad¨¤); de Joaquim Coll, de Federalistes d¡¯Esquerra; diputats del PP (Juan Milian, Fernando S¨¢nchez-Costa); de Ciutadans (Susana Beltr¨¢n i l'exdiputat Jordi Ca?as); l'escriptor F¨¦lix Ovejero; els periodistes Andrea Mart¨ªnez Molina, Nacho Mart¨ªn i Pablo Planas; la ling¨¹ista Merc¨¨ Vilarrubias i l'experta en comunicaci¨® Montse Garcia.

El documental es basa en la premissa que ¨¦s fals que Catalunya ¨¦s una naci¨® ¡ªper molt que la majoria del Parlament aix¨ª ho consideri¡ª i sost¨¦ que aquesta ficci¨® va ser creada per Jordi Pujol especialment despr¨¦s que esclat¨¦s el cas Banca Catalana. El text juga amb la frase que va pronunciar des del Palau de la Generalitat despr¨¦s de la querella ¡ª¡°El Govern central ha fet una jugada indigna. I quan alg¨² parli d'¨¨tica i joc parlarem nosaltres. I no ells¡±¡ª?just ara que est¨¤ imputat per frau fiscal.

Planas sost¨¦ que els mitjans van comprar el ¡°discurs oficial¡± i que no poden ser cr¨ªtics perqu¨¨ havien perdut les subvencions. ¡°Es van convertir en el Pravda o el Gramma i van trair els seus lectors¡±, diu en el reportatge. Els testimonis reproven com, en la seva opini¨®, el nacionalisme es va encarregar aviat de fer invisible el ¡°dissident¡± o va impulsar la ¡°contramobilitzaci¨®¡±. Domingo assenyala que el primer damnificat va ser el Manifiest dels 2.300, que lluitava contra la ¡°imposici¨® totalit¨¤ria¡± que va desencadenar que ¡°milers de professors¡± marxessin de Catalunya o el Foro Babel, titllat de feixista, deplora, quan era propi de l'esquerra.

Coll considera que Converg¨¨ncia va mudar a l'independentisme per tapar les retallades despr¨¦s del setge al Parlament i com des dels mitjans p¨²blics es va encoratjar l'assist¨¨ncia de la primera gran manifestaci¨® de la Diada del 2012. No nom¨¦s aix¨°: Montse Garc¨ªa, experta en comunicaci¨®, avisa de la maquin¨¤ria independentista a les xarxes socials ¡ªo es multiplica el missatge o s'amena?a els qui s'hi oposen, diu¡ª i la ling¨¹ista Vilarrubias repudia que s'associ? al biling¨¹isme a voler ocultar una ¡°forma de feixisme o franquisme¡± i que els drets ling¨¹¨ªstics o de la llengua materna siguin considerats ¡°tab¨²s¡±. Ning¨² al¡¤ludeix a la immersi¨® com el millor instrument de cohesi¨® social per no partir Catalunya en dues com defensen la majoria de partits ¡ªexcepte PP i Ciutadans¡ª i entitats a Catalunya.

El documental il¡¤lustra la suposada persecuci¨® amb tres casos: quan el Tripartit va intentar derogar els t¨ªtols de catal¨¤ no emesos per la Generalitat; el cas d'un pare que va treure els seus fills d'una escola de Matar¨® perqu¨¨ va voler burlar la sent¨¨ncia del Suprem que obliga a fer el 25% de les classes en castell¨¤ ¡ª¡°Ens van dir si no estar¨ªem millor en una altra¡±¡ª o el de Dolores Ajengo, la directora d'un centre que es va resistir a lliurar-ne les claus perqu¨¨ fos utilitzat com a col¡¤legi electoral el 9-N. ¡°Moltes persones em van dir que perqu¨¨ ning¨² no va dir res i aix¨° ¨¦s pel resultat de la pressi¨® d'anys i anys sobre els funcionaris. Si mai ens hav¨ªem rebel¡¤lat contra la immersi¨® alg¨² ho faria ara? A mi em van dir: ¡®Tu ets l'¨²nica que queda per lliurar les claus¡¯. Davant una insinuaci¨® d'aquest tipus: Qui podia no claudicar?¡±.

Entre els testimonis tamb¨¦ hi figura el de Susana Beltr¨¢n, que va lamentar que des del Parlament s'intent¨¦s censurar el Premi al Ciutad¨¤ Europeu de l'Any que el Parlament europeu va donar a Societat Civil. ¡°Ens van voler associar amb l'extrema dreta¡±, afirma esmentant Iniciativa. El documental omet que els ecosocialistes es queixaven que l'entitat llavors estava presidida per Josep Ramon Bosch, que havia assistit a un ¨¤pat d'una entitat falangista. Bosch ja no n'¨¦s president i est¨¤ imputat per amenaces des del seu compte personal de Facebook?a independentistes.

El documental conclou amb el diagn¨°stic de Joaquim Coll i Rafael Atenes que adverteix de l'escassa qualitat democr¨¤tica de Catalunya i amb l'av¨ªs de Nacho Mart¨ªn que cal resoldre el ¡°problema de conviv¨¨ncia¡± que t¨¦ Catalunya. I amb un missatge optimista: Ovejero creu que a difer¨¨ncia del que passava en els ¡°anys de plom¡± quan la ¡°resist¨¨ncia estava a?llada o intimidada a la gent ja no li costa tant discrepar¡±. I Ca?as, conclou: ¡°Mai com ara estem tan b¨¦. El pessimisme no ¨¦s seductor i la resist¨¨ncia no ¨¦s suficient. El comprom¨ªs cal portar-ho fins al final¡±.