¡°Tinc alumnes de cinema que no han vist mai un curtmetratge¡±

E l cineasta Juanjo Gim¨¦nez Pe?a (Barcelona, 1963) ha fet hist¨°ria en l¡¯edici¨® d¡¯aquest any del Festival de Canes. Timecode, curtmetratge que ha dirigit i produ?t, ha guanyat la Palma d¡¯Or despr¨¦s d¡¯haver estat seleccionat entre m¨¦s de 5.000 treballs. La cinta, de 15 minuts, est¨¤ protagonitzada per dos ballarins professionals, Lali Ayguad¨¦ i Nicolas Ricchini, sense experi¨¨ncia en l¡¯¨¤mbit cinematogr¨¤fic. Tots dos fan el paper de vigilants d¡¯un aparcament subterrani. Quan un acaba la jornada, l¡¯altra arriba a la feina. Malgrat les aparences, comparteixen una afici¨® secreta. Fins ara nom¨¦s un espanyol, Luis Bu?uel, havia guanyat abans una Palma d¡¯Or. M¨¦s enll¨¤ de la gl¨°ria, Gim¨¦nez ¡ªdirector de Rodilla (2009), Nitbus (2007) o Contact Proof(2014)¡ª aprofita la visibilitat que li ha donat el guard¨® per denunciar la precarietat amb qu¨¨ treballa el sector i reivindica el curtmetratge com un producte amb entitat pr¨°pia infravalorat a Catalunya.

Pregunta. Quines s¨®n les claus de l¡¯¨¨xit de Timecode?

Resposta. Potser el valor de les imatges per sobre de les paraules, o un cert positivisme. Es va rodar en cromes. Les c¨¤meres de seguretat s¨®n c¨¤meres GoPro. Vam rodar Timecode durant un cap de setmana a Barcelona. Per¨° com m¡¯agrada dir, en realitat l¡¯hem preparat tota una vida. Quan est¨¤s rodant perds la dist¨¤ncia. De tota manera, sab¨ªem que podia funcionar perqu¨¨ a la gent li agradava el gui¨®. La revelaci¨® va ser a Canes, on vam fer el primer passi amb p¨²blic. All¨¤ vam notar que els espectadors entraven de manera emocional en la hist¨°ria.

P. De quina manera va sorgir el projecte?

R. L¡¯argument, de fet, neix d¡¯una revenja. S¨®c economista, tamb¨¦ tinc nocions d¡¯inform¨¤tica, i treballava en una multinacional. No vull donar el nom per no fer propaganda a l¡¯empresa. El cas ¨¦s que aprofitava les estones lliures per escriure els meus projectes i guions a l¡¯ordinador de l¡¯oficina... Fins que una companya em va descobrir. Ella va reaccionar d¡¯una manera una mica deslleial, per dir-ho d¡¯alguna manera. Vaig recuperar aquesta viv¨¨ncia com a punt de partida i vaig treballar amb el meu equip habitual, format per unes vuit persones, per donar forma a Timecode.

P. Com ¨¦s l¡¯experi¨¨ncia de rodar amb ballarins que fan cinema per primer cop?

R. A la Lali Ayguad¨¦ la vaig descobrir a trav¨¦s del programa de televisi¨® ?nima. M¡¯ha sorpr¨¨s el control que exerceixen sobre el seu cos, el plaer, la disciplina amb qu¨¨ treballen. La veritat ¨¦s que jo no en tinc ni idea, de dansa, per¨° fer pel¡¤l¨ªcules ens permet apropar-nos a mons que no coneixem. Fa poc vaig fer un curt sobre boxa. Ara ja en s¨®c un expert!

P. Per qu¨¨ participen a Timecode alumnes de cinema?

R. Imparteixo classes a l¡¯Escola de Cinema de Reus. Durant el curs l¡¯escola vol que participin en una producci¨® professional. Vaig fer la proposta al centre i ho vam quadrar tot. Ells es van implicar en cadascun dels nostres departaments. Amb la Palma d¡¯Or al¡¤lucinen. Tamb¨¦ he donat classes a Plat¨® de Cinema.

P. Quin ¨¦s el perfil de l¡¯alumne de cinema a Catalunya? Encara hi ha m¨¦s homes que dones estudiants?

R. ?s cert que hi ha una majoria de nois. A Reus, per¨°, tinc el 50% de noies. Tinc alumnes que mai no han vist un curt. I la gent que vol fer cinema est¨¤ for?ada a fer-ne en els seus inicis. ?s incre?ble, per¨° no en veuen. La seva formaci¨® s¨®n pel¡¤l¨ªcules o s¨¨ries.

P. Has dirigit llargmetratges i curtmetratges. Quins avantatges t¨¦ el darrer producte per sobre del primer?

R. Hem d¡¯oblidar la idea que un curt ¨¦s nom¨¦s un tio que roda amb una c¨¤mera un home i una dona dins un bar. ?s molt m¨¦s. Sense tenir tanta pressi¨® financera, que existeix, com en un llargmetratge, et d¨®na una gran llibertat. ?s una pena que moltes persones associ?n el curt a treballar sense cobrar. Els curts estan associats a gent que comen?a, no hi ha sensaci¨® d¡¯unionisme en el sector, i per tant tampoc estem representants en els ¨°rgans on es decideixen les coses. Aix¨° no pot ser. He fet llargs, no utilitzo els curts com a trampol¨ª. A Canes veus que tot aix¨° ja est¨¤ superat, all¨¤ estan a anys llum de nosaltres. La prova ¨¦s el premi.

P. L¡¯Escola de Cinema de Reus confirma que hi ha vida m¨¦s enll¨¤ de l¡¯Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)?

R. El cinema catal¨¤ ha evolucionat. L¡¯ESCAC ¨¦s l¡¯emblema, per¨° tamb¨¦ hi ha escoles petites, com la de Reus, fora de Barcelona. De tota manera, es pot ser cineasta sense passar per una escola. Malgrat aix¨°, fer cinema ¨¦s una lluita sense fi. Fer curtmetratges, m¨¦s. Arribar a les sales ¨¦s molt dif¨ªcil. Les majors copen la majoria de la cartellera. A Catalunya tenir una ind¨²stria forta sense p¨²blic ¨¦s molt dif¨ªcil. Jo vinc dels marges. I als marges hi ha molta gent. El tema ¨¦s com fer que el talent qualli i poder tenir una ind¨²stria. Molts professionals han de marxar a fora a fer carrera perqu¨¨ aqu¨ª ho tenen complicat.

P. Amb quant pressupost es va rodar Timecode?

R. La xifra no s¡¯ha d¡¯amagar, per¨° encara no la s¨¦, perqu¨¨ estem fent n¨²meros. He pagat molt menys del que voldria a gent de molt de talent que ha invertit moltes hores a Timecode. El tema ¨¦s com sortir de la precarietat. Hi ha alguna televisi¨® p¨²blica, com TVE, que vol tenir un programa de curtmetratges, per¨° sense remunerar els productors. Aix¨° ¨¦s nefast. Es pensen que ens fan un favor.

P. La pol¨ªtica d¡¯ajudes de la Generalitat al sector audiovisual catal¨¤ ¨¦s correcta?

R. Vull que la Generalitat faci un repartiment de subvencions transparent, que les ajudes es donin amb uns barems p¨²blics i que els diners es reparteixin de manera l¨°gica. Limitar el nombre de produccions no s¨¦ si ¨¦s una bona pol¨ªtica. Valoro positivament el paper que fa TV3 dintre del sector audiovisual catal¨¤.

P. A Catalunya falten grans produccions de cinema?

R. Em sento m¨¦s a gust fent projectes m¨¦s ¨ªntims. De grans produccions, de pel¡¤l¨ªcules m¨¦s ambicioses, n¡¯hi ha d¡¯haver, perqu¨¨ s¡¯ha de fer cinema de tot tipus. El que passa ¨¦s que jo igual no les veur¨¦. M¡¯agradaria, que es fessin m¨¦s pel¡¤l¨ªcules i m¨¦s bones.

P. Despr¨¦s de la Palma d¡¯Or, quins projectes t¨¦ la seva productora?

R. Amb el meu equip tenim el projecte d¡¯un curt amb tocs de ci¨¨ncia-ficci¨® casolana molt avan?at. No descarto tornar a fer llargmetratges. Ara vull esperar que l¡¯onada d¡¯¨¨xit passi i poder pensar amb m¨¦s calma.

P. La Palma d¡¯Or pot ser un paradigma del cinema catal¨¤ que vindr¨¤?

R. El meu premi no es pot posar com a paradigma del cinema catal¨¤. La Palma d¡¯Or ¨¦s una coincid¨¨ncia m¨¤gica, per¨° ¨¦s excepcional. Si arribo a tornar de Canes sense premi, el meu treball hauria passat desapercebu