L¡¯art s¡¯esfuma

L¡¯art ¡ªla literatura, la m¨²sica¡ª s¡¯esfuma, desapareix del nostre entorn, de l¡¯¨¤mbit p¨²blic. Tant de bo siga una d¨¨ria meua, produ?da per una hipersensibilitat apocal¨ªptica. Qui busca l¡¯art, qui busca la literatura o la m¨²sica, acaba trobant-los. Cert. S¡¯han de con¨¨ixer, per¨°, les passeres, perqu¨¨, com m¨¦s va m¨¦s, l¡¯art est¨¤ submergit en un territori d¡¯ombra. Escoltes gent que parla d¡¯una pel¡¤l¨ªcula, d¡¯un llibre, d¡¯una exposici¨®, i esgrimeixen ¡ªper elogiar-los, per enfonsar-los, tant hi fa¡ª arguments sociopol¨ªtics, psicol¨°gics, morals. Busquen en l¡¯art un servei social de den¨²ncia, de reparaci¨®, eludeixen l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯obra, aliena a aquests arguments que recorden els textos que llegim a les botelles de vi, on s¡¯intenta explicar l¡¯inexplicable: el gust del l¨ªquid que contenen. Pot alg¨², llegint aix¨°, saber quin gust fa el vi? No. El vi es tasta ¡ªes viu¡ª, i per a gaudir-lo s¡¯ha de tenir un bon paladar, un paladar treballat, format, cultivat.

Vas a una exposici¨® actual i et trobes, al costat de les obres, una explicaci¨® en fulls fotocopiats. Una explicaci¨® sociopol¨ªtica, psicol¨°gica, moral. Den¨²ncia i reparaci¨®. Aviat ens posaran un full explicatiu al costat d¡¯una posta de sol, d¡¯una vista de mar o de muntanya. La informaci¨®, com m¨¦s va m¨¦s, solapa la viv¨¨ncia. Quan porte els alumnes de pintura a una exposici¨®, sempre esperen, aix¨ª que hi entrem, que els l¡¯explique. Jo dic: mireu-la, contempleu-la amb temps, tranquil¡¤lament i en silenci, ja en parlem despr¨¦s. Primer, la viv¨¨ncia, despr¨¦s, el que vulgueu. La viv¨¨ncia ¨ªntima davant una obra d¡¯art, com la viv¨¨ncia en la pr¨°pia vida, ¨¦s el que et fa cr¨¦ixer. Patim el desengany amor¨®s en pr¨°pia carn, per¨° tamb¨¦ en la carn d¡¯Emma, llegint Flaubert; vivim sovint l¡¯angoixa de la nostra insignifican?a individual, per¨° tamb¨¦ llegint El castell, de Kafka. L¡¯art, la literatura, la m¨²sica, s¨®n, per damunt de tot, viv¨¨ncia. Experi¨¨ncia. Potser la millor ¡ªi m¨¦s plaent via cap a la saviesa.

Per qu¨¨ l¡¯art desapareix del nostre entorn? Per m¨¦s d¡¯un motiu, per¨° l¡¯escola, en aix¨°, hi deu tindre alguna cosa a veure. Les hores dedicades a transmetre passi¨® per la literatura, per l¡¯art, per la m¨²sica, en els programes educatius, ¨¦s rid¨ªcula. I als mitjans de comunicaci¨®, i a tot arreu. La cultura ¡ªla cultura no estretament lligada a q¨¹estions sociopol¨ªtiques¡ª ha esdevingut una nosa. La tend¨¨ncia actual apunta m¨¦s a la celebraci¨® euf¨°rica d¡¯un m¨®n prosaic, al¡¤l¨¨rgic a tota inclinaci¨® espiritual que no done r¨¨dits palpables, un m¨®n on els individus passem el dia toquejant i mirant pantalles electr¨°niques on se¡¯ns informa, puntualment, de les viv¨¨ncies que ja no tenim.