El mite de l¡¯emprenedor

En el m¨®n de la promoci¨® econ¨°mica hi ha instal¡¤lada la idea que les persones emprenedores s¨®n aquelles que sumen a l'entusiasme i a la perseveran?a la capacitat de prendre riscos en la vida. S'adscriu aix¨ª l'emprenedoria a unes caracter¨ªstiques de la personalitat, fins i tot gen¨¨tiques, que conduiran unes persones a l'¨¨xit i altres, al frac¨¤s. Tanmateix, un interessant estudi fet a la Universitat de Berkeley, Calif¨°rnia, ha mostrat que el fam¨®s tret de capacitat per arriscar, considerat rellevant per triomfar, no est¨¤ basat en la gen¨¨tica sin¨®, al contrari, en el nivell econ¨°mic del qual parteix qui empr¨¨n. En concret, els factors de l'¨¨xit emprenedor resulta que impliquen, de forma molt majorit¨¤ria, ser home, blanc i d'elevat nivell educatiu. A m¨¦s, ha de tenir acc¨¦s a capital financer, sigui per pertinen?a familiar, per her¨¨ncia o per la seva xarxa de contactes. Precisament aquest ¨²ltim tret, l'acc¨¦s a recursos econ¨°mics, ha aparegut com el m¨¦s distintiu entre totes les persones emprenedores analitzades. La possibilitat d'accedir al capital ¨¦s el que els permet atrevir-se a c¨®rrer riscos.

Amb aquest estudi apareix en escena una variable estructural socioecon¨°mica que determina, una vegada m¨¦s, les expectatives de triomf en les vides de les persones. Per aix¨°, el discurs dominant que encoratja un model d'emprenedoria indiscriminada t¨¦ alguns perills que val la pena abordar amb certa perspectiva cr¨ªtica.

El model socioecon¨°mic importat dels Estats Units enalteix l'emprenedor (aix¨ª, en mascul¨ª i singular) com a exemple paradigm¨¤tic de l'assoliment per als qui s'esforcen i lluiten agosaradament per aconseguir els seus objectius; en definitiva, el mite del self-made-man, tan assumit en la cultura nord-americana. Aquest ¨¦s el resultat de la derrota de la socialdemocr¨¤cia, que d¨®na pas al paradigma neoliberal en el qual el lema ¨¦s menys Estat i m¨¦s autonomia personal, menys comunitat i m¨¦s individualisme.

Mentrestant, s'ignoren els col¡¤lectius de persones a l'atur de llarga durada, de m¨¦s de cinquanta anys, dones expulsades del mercat laboral que decideixen autoocupar-se com a ¨²nica manera de sobreviure a la crisi. Aquests s¨®n els principals protagonistes d'aquest 53,6% d'emprenedors que no t¨¦ cap persona assalariada a c¨¤rrec seu i que resisteix en situaci¨® de precarietat. ?s, en conseq¨¹¨¨ncia, l'emprenedoria, tal com est¨¤ actualment concebuda, una sortida real per a ells?

Una mirada a les dades objectives ens mostra la contradicci¨® entre el model idealitzat d'¨¨xit i la realitat quotidiana. Un 90% dels nous projectes empresarials fracassen en els primers cinc anys d'etapa. En el m¨®n tecnol¨°gic, la xifra de start-ups que desapareixen els primers anys ¨¦s similar i l'Escola de Negocis de Col¨²mbia assegura que nom¨¦s un 1% de totes les que es creen avui ser¨¤ viable el 2018. Al nostre pa¨ªs, nombrosos informes econ¨°mics destaquen l'important augment d'empreses creades per necessitat a c¨¤rrec de persones aturades o amb dificultats per incorporar-se al mercat laboral. Assenyalen, alhora, que la seva debilitat intr¨ªnseca els impedeix ser prou competitives com per prolongar la seva activitat m¨¦s enll¨¤ dels primers cinc anys cr¨ªtics d'exist¨¨ncia. En finalitzar el proc¨¦s, moltes no nom¨¦s hauran perdut la il¡¤lusi¨®, sin¨® tamb¨¦ el capital estalviat durant anys.

Sembla imprescindible, en conseq¨¹¨¨ncia, revisar els models d'emprenedoria per donar cabuda a la igualtat real i efectiva d'oportunitats. Existeixen m¨²ltiples activitats formatives i d'assessorament, tant en escoles de negocis com a les administracions p¨²bliques, que insten els emprenedors a ser innovadors, assertius, perseverants, comunicatius i a no perdre mai la confian?a en ells mateixos. Res no hi hauria contra aquestes caracter¨ªstiques si no fos perqu¨¨ es basen en un mite, el de l'heroi solitari, i obliden el context social, l'estructura socioecon¨°mica en qu¨¨ aquest emprenedor (sovint emprenedora) es trobar¨¤. Esl¨°gans tan repetits com ¡°Si vols, pots¡±, ¡°L'¨¨xit ¨¦s al teu cap¡±, ¡°Fes realitat els teus somnis¡±, ¡°El teu estat d'¨¤nim nom¨¦s dep¨¨n de tu¡±, sovint contribueixen a una victimitzaci¨® secund¨¤ria de les persones que hi han cregut. Alhora, desmobilitzen la possibilitat del canvi col¡¤lectiu, la creaci¨® d'un teixit productiu innovador proper al territori i a les necessitats socials, i els allunya del veritable apoderament, que consisteix a adquirir m¨¦s control sobre les seves vides.

Sara Berbel S¨¢nchez ¨¦s doctora en Psicologia Social.