L¡¯espasa de samurai del pare de la Laura

Segueix el rastre d¡¯una espasa i trobar¨¤s una bona hist¨°ria. Tot i que de vegades aquesta hist¨°ria no sigui la que t¡¯imaginaves.

Vaig desembeinar l¡¯espasa japonesa com havia vist fer en tantes pel¡¤l¨ªcules, des de Rashomon i la meva favorita, Harakiri, del mestre Kobayashi, fins a Yakuza i, esclar, Kill Bill. Tot i que la festa ja estava avan?ada i havia corregut generosament l¡¯alcohol, la gent al voltant es va apartar amb una celeritat sorprenent. El moviment inicial de treure l¡¯espasa de la beina (iaijutsu) ¨¦s un art major del kenjutsu, l¡¯esgrima dels samurais. Vaig il¡¤lustrar la concurr¨¨ncia, que anava tota embriaga, que aquest art es basa en la velocitat instant¨¤nia i coordinada del desembeinament i a assestar un cop penetrant a continuaci¨®. Un sobtat arc d¡¯acer. Els altres convidats van recular encara m¨¦s. I aix¨° que no els havia explicat encara que les bones catanes es provaven antigament sobre un cos hum¨¤: el denominat tsujigiri o tall de la cru?lla (perqu¨¨ de vegades es practicava en un passejant desprevingut: quin lloc m¨¦s perill¨®s, el Jap¨®!).

Havia de seguir amb l¡¯exhibici¨®, per¨° em vaig quedar paralitzat. La fulla de l¡¯espasa era una meravella. Brillava, freda i r¨ªgida, i semblava que emetia un xiulet, com una serp. No s¨®c, ni molt menys un mekiki, un dels experts oficials que determinava a la vista (mai al tacte) l¡¯origen i la qualitat de l¡¯arma. Per¨°, sens dubte, aquella era una espasa que deixa-la anar. Capa? de degollar de cop els 47 Ronin, si calgu¨¦s. Digna de forjadors llegendaris com Masamune o el seu tenebr¨®s deixeble Muramasa, les espases del qual, es creia, tenien set de sang i eren funestes per als seus amos (i per als altres no ho vulguis pas saber).

La hist¨°ria de samurais m¨¦s estremidora que conec, via Romulus Hillsborough (Samurai Tales, 2010), ¨¦s la de l¡¯esbudellament del comerciant angl¨¨s Charles Lennox Richardson (precisament un transe¨¹nt, tot i que a cavall) perqu¨¨ havia interromput fortu?tament el festeig d¡¯un daimyo, el xen¨°fob senyor de Satsuma, cam¨ª d¡¯Edo, el 1862. Enfurismat pel deshonor que suposava que el genet obligu¨¦s a detenir el bastaix del seu senyor, el samurai Narahara Kizaemon li va clavar un cop tan excel¡¤lent al genet amb la catana, de baix a dalt, que aquest, que encara estava arg¨¹int que no n¡¯hi havia per tant, no va sentir res fins que va notar com un tros d¡¯ell queia sencer a terra. Richardson va fugir amb les entranyes sortint-li pel tall, fins que el van encal?ar cinc samurais i el van rematar piadosament. L¡¯assumpte va provocar un greu incident diplom¨¤tic, i fins una guerra, i Narahara va acabar fent-se l¡¯harakiri, com D¨¦u mana.

Les grans espases de samurai s¨®n obres d¡¯art valuos¨ªssimes, a banda d¡¯eines letals. Una part pr¨¤ctica de mi calculava quant podria costar una espasa com la que tenia a la m¨¤ ¡ªi si la podria amagar sota la jaqueta, amb cura de no acabar com Mishima (l¡¯espasa final del qual, per cert, vegeu Mishima Sword, de Christopher Ross, 2007, era obra del mestre Magoroku).

La catana l¡¯havia tret a la meitat de la festa la nostra amiga Laura, l¡¯amfitriona. ¡°Voleu veure la samurai del pare?¡±. La va treure d¡¯una funda de seda. A primera vista semblava un objecte senzill, sense els adorns recarregats i les filigranes de les espases per a turistes. Per¨° irradiava, des de l¡¯extrem de la saia, la funda ¡ªde laca amb motius de vinyes (tamb¨¦ a la guarda o tsuba)¡ª, al tsuka, el m¨¤nec encordat de pell de manta gegant, una eleg¨¤ncia i un prestigi d¡¯una sobrietat aristocr¨¤tica. ¡°La hi va regalar la germana de l¡¯emperador¡±. A aquestes altures l¡¯audi¨¨ncia no estava pas, marinada en gint¨°nic, com per evocar-li la casa imperial del Jap¨®, ni que fos la dinastia sake. Per¨° jo vaig escoltar molt atentament la Laura. El seu pare havia conegut la princesa Takako (1939), la filla petita d¡¯Hirohito i germana d¡¯Akihito, i n¡¯havia pintat el retrat. Aix¨° explicava la qualitat de l¡¯espasa que li va regalar. Em vaig estremir. Vaig pensar si no era la catana que portava el besoncle Asaka en la Violaci¨® de Nanqu¨ªn. L¡¯espasa ¨¦s el que es coneix com una Handachi, un tipus de catana del per¨ªode Edo, i probablement data de mitjan segle XIX.

El pare de la Laura, mort el 2014, era Gerard Henderson, un pintor i muralista aclamat internacionalment amb obres en nombrosos pa?sos i col¡¤leccions. Alguns dels murals del Raffles de Singapur, del Savoy de Londres i del Mandarin de Hong Kong s¨®n seus. Fill de Laurence Henderson, un brit¨¤nic amo d¡¯una plantaci¨® a Johore, Mal¨¤isia, i d¡¯una bella artista xinesa, Eileen Lim, Henderson va n¨¦ixer a Kuala Lumpur el 1928 i va tenir una privilegiada educaci¨® a Singapur amb el millor de l¡¯Orient i l¡¯Occident. Abans d¡¯iniciar la carrera com a pintor va ser primer viol¨ª de l¡¯Orquestra Simf¨°nica de Mal¨¤isia. Home d¡¯un cosmopolitisme, una cultura i una vitalitat portentosos, desbordants, sorprenents, es va fer ¡ªcom mostren les fotos¡ª amb gent tan variada com Gina Lolobrigida, Pearl S. Buck o Steve McQueen. Va trobar inspiraci¨® en els llocs m¨¦s diversos, des de Hong Kong i Par¨ªs a les planes afganeses ¡ªel fascinaven els cavalls galopants i els genets de les estepes, i el buzkashi¡ª, Bhutan, Austr¨¤lia, Per¨². El 1956 va apar¨¨ixer a Barcelona per estudiar a la Reial Acad¨¨mia de Belles Arts de Sant Jordi i hi va fer algunes obres (Cirlot el cita, lloant-lo). I aqu¨ª apareix aquest costat inesperat de la hist¨°ria, que fa que existeixi la Laura (sobre la qual cosa no podem estar m¨¦s a favor) i que l¡¯altre dia pos¨¦s a les meves mans, provisionalment, l¡¯espasa del seu pare.

Acabat d¡¯arribar a Barcelona, Henderson va assistir a les festes de Gr¨¤cia, on va trobar una bella jove desconeguda, amb qui va ballar i de qui es va enamorar perdudament, fins que ella va marxar, atordida pel desplegament bohemi i mund¨¤ d¡¯aquell artista exuberant i els seus amics. Sense tenir res d¡¯ella, ni tan sols una sabata, ni altra informaci¨® que la mem¨°ria del rostre estimat, Gerard va fer un dibuix de la noia i va rec¨®rrer el barri ensenyant-lo als ve?ns per esbrinar-ne el nom i el parador. Despr¨¦s d¡¯una llarga recerca, un porter la va recon¨¨ixer: era la Maria Baltasar, la Maria del 36 de Torrent de l¡¯Olla, la futura mare de la Laura i del seu germ¨¤ m¨²sic, l¡¯Ignasi. Davant una hist¨°ria aix¨ª fins i tot el millor acer de Masamune empal¡¤lideix d¡¯enveja. Benaurada l¡¯espasa que en comptes de contes de sang et porta una hist¨°ria d¡¯amor.