Urnes i vots: manual d¡¯instruccions

La conversa amb George Steiner que publica Siruela, Un largo s¨¢bado, ens ajuda a recordar els seus grans tractats literaris i com ha viscut la passi¨® intel¡¤lectual aquest professor venerable de Cambridge. Mentre recapitula els seus exercicis exemplars de reflexi¨® cr¨ªtica, Steiner es det¨¦ en el consell m¨¦s alli?onador rebut del seu pare. Quan la multitud crida pels carrers de Par¨ªs ¡°Mort als jueus! Mort als jueus!¡±, el senyor Steiner aixeca les persianes, fa que el jove George tregui el cap a la balconada i li diu: ¡°Aix¨° es diu hist¨°ria i mai has de tenir por¡±.

L¡¯origen de la pol¨ªtica

El fil¨°sof James Mill lamentava a principis del segle XIX que els agitadors socials inflamessin les ments de les classes baixes (sic) fent-los creure que el govern podria ajudar-les. Intentava demostrar que pertany a l¡¯ordre de les coses eximir el govern de la seva responsabilitat. En contra d¡¯aquesta tend¨¨ncia, estranyament rescatada del passat, el Premi Nobel d¡¯Economia Amartya Sen, professor a Harvard, articula Idea de la justicia (Taurus, 2010). Reconeix en la societat una resist¨¨ncia natural a la injust¨ªcia i demostra que aquesta vocaci¨® brolla tant de la indignaci¨® com de l¡¯argument. Com que la vida de tantes persones en aquest m¨®n segueix sent ¡°desagradable, brutal i breu¡± (Thomas Hobbes), cal avaluar les realitzacions socials, fixar-se en el que realment succeeix i confiar en el raonament p¨²blic. La frustraci¨® i la ira, diu Amartya Sen, poden motivar-nos per¨° hem de recolzar-nos en l¡¯escrutini raonat. Davant la precarietat humana cal desenvolupar una triple habilitat: comprendre, simpatitzar, raonar.

Els qui van per lliure

En el seu assaig sobre Nadine Gordimer, (Las manos de los maestros, Random House) Coetzee fa un exercici interessant de vides paral¡¤leles entre l¡¯escriptora sud-africana, Ivan Turgeniev i la seva pr¨°pia i ineludible literatura. Cita Jean Paul Sartre ¡ª¡°l¡¯escriptor pot ser lleial a un grup pol¨ªtic per¨° mai deixa de criticar-lo¡±¡ª i Isaiah Berlin quan avalua el drama dels liberals russos: ¡°Sofrien formes complexes de culpa, perqu¨¨ simpatitzaven amb l¡¯esquerra, amb una fe m¨¦s humana que la g¨¨lida, burocr¨¤tica i cruel dreta, encara que nom¨¦s fos perqu¨¨ sempre ¨¦s millor estar amb els perseguits que amb els perseguidors¡±. Coetzee compr¨¨n la cru?lla de forces que poden destruir la llibertat intel¡¤lectual: ¡°L¡¯artista t¨¦ una vocaci¨® especial, un talent que el mataria si el mantingu¨¦s ocult¡±. Escriure, diu Coetzee, ¨¦s un ofici solitari, per¨° escriure contra la comunitat en la qual un ha nascut ¨¦s encara m¨¦s solitari.

Com destriar el que ens concerneix

Ja s¡¯ha dit tot sobre la necessitat de consultar els programes electorals abans de decidir qui votar¨¤. El vot, cal insistir cada vegada, refunda el contracte social contra la viol¨¨ncia i ¨¦s l¡¯incompliment de les cl¨¤usules el que desfigura el sentit de les institucions (cosa que la llei, per cert, no penalitza). Com que no sembla que la precauci¨® arreli en els h¨¤bits d¡¯una ciutadania confiada a les seves pr¨°pies intu?cions, caldr¨¤ recomanar un exercici intel¡¤ligent que substitueixi a la credulitat. La revista Investigaci¨®n i Ciencia (460) va publicar els estudis d¡¯un grup de neurocient¨ªfics: la pr¨¤ctica de la meditaci¨® modifica processos cognitius i emocionals, incrementa el processament de l¡¯atenci¨®, disminueix la influ¨¨ncia de la por, mitiga la inflamaci¨® de l¡¯estr¨¨s biol¨°gic i afavoreix el coneixement de la consci¨¨ncia. La idea que un ciutad¨¤ entreni la seva ment abans de triar el dipositari de la seva confian?a sembla un consell raonable.