Millorar o expulsar

Les ciutats m¨¦s denses tenen avantatges per¨° tamb¨¦ impliquen problemes. L¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona ¨¦s la zona m¨¦s densa d¡¯Espanya. Els avantatges s¨®n ambientals (menys dispersi¨®, menys temps en mobilitat, m¨¦s efici¨¨ncia en gesti¨® de residus¡­), socials (m¨¦s possibilitat d¡¯interacci¨®, m¨¦s serveis i oportunitats a prop de qualsevol¡­), i podr¨ªem seguir. Per¨°, els problemes tamb¨¦ s¨®n evidents: saturaci¨® dels espais p¨²blics, m¨¦s contaminaci¨® ambiental, m¨¦s soroll, m¨¦s problemes de conviv¨¨ncia, etc¨¨tera.

Davant d¡¯aix¨° es poden prendre mesures. Aix¨ª, per exemple, en molts barris de Barcelona es tendeix a reduir el tr¨¤nsit, incrementar la xarxa de transport p¨²blic, ampliar les voreres, convertir el carrer en una plataforma ¨²nica en la qual els vehicles han de reduir velocitat i extremar la precauci¨®, tancar amb pilons certes ¨¤rees o convertir alguns espais per als vianants. S¡¯amplien les zones verdes i es milloren els espais p¨²blics eliminant barreres o incrementant la qualitat del mobiliari urb¨¤. Per¨°, des de fa anys, un dels grans temes en l¡¯an¨¤lisi de les pol¨ªtiques urbanes ha estat considerar els efectes no previstos de tals mesures de millorament.

L¡¯ennobliment ¨¦s el concepte utilitzat per caracteritzar la connexi¨® entre plans urban¨ªstics de millora i les conseq¨¹¨¨ncies que aix¨° genera en forma d¡¯augments del preu o dels lloguers dels habitatges adjacents. I aix¨ª, resulta que molts dels residents a les zones millorades acaben abandonant el seu domicili, ¡°expulsats¡± per les pressions immobili¨¤ries generades (amb la p¨¨rdua de xarxes socials, m¨¦s temps de despla?ament, etc¨¨tera); uns altres, finalment, aprofitaran aquesta millor qualitat de vida.

Aquesta elititzaci¨® o aristocratizaci¨® s¡¯ha convertit en un dels maldecaps dels qui prenen decisions en les pol¨ªtiques urbanes i que volen evitar aquests efectes. ?s evident que el tema no preocupa en absolut a qui de manera conscient juga a aix¨°, sigui deixant degradar un barri per despr¨¦s justificar-ne la intervenci¨®, sigui facilitant els canvis immobiliaris o d¡¯usos posteriors a la intervenci¨® de millora. L¡¯aparici¨® de coffee-shops o un altre tipus de negocis moderns ¨¦s sovint un senyal d¡¯ennobliment, no generat per la famosa m¨¤ invisible del mercat, sin¨® provocat de vegades pels mateixos inversors que volen canviar l¡¯estructura social d¡¯una zona per aix¨ª generar incentius que permetin rendibilitzar-ne r¨¤pidament la inversi¨®.

La pol¨¨mica est¨¤ present en moltes grans ciutats com Nova York, Par¨ªs, Londres o Madrid. A Barcelona, la preocupaci¨® que aix¨° genera ¨¦s intensa, at¨¨s el boom tur¨ªstic de la ciutat i la pressi¨® que produeix en un mercat immobiliari que busca oportunitats per col¡¤locar hotels o sembrar la ciutat d¡¯apartaments tur¨ªstics, substituint aix¨ª els usos residencials permanents. El dilema seria, doncs, millorar o no la ciutat, sabent que potser, millorant, all¨° que aconsegueixes ¨¦s que els ciutadans als quals pretenies ajudar acabin sent expulsats.

La veritat ¨¦s que s¡¯abusa d¡¯un terme que pret¨¦n descriure fen¨°mens molt diversos. Els estudis sobre el tema no demostren que els processos urbans de millora acabin sempre beneficiant els m¨¦s rics, els m¨¦s blancs i els professionals m¨¦s ben pagats. No ¨¦s clar tampoc si els millors barris acaben sent m¨¦s segurs o si empitjoren en seguretat per l¡¯atracci¨® que generen en els delinq¨¹ents potencials. El que s¨ª que ¨¦s clar ¨¦s que els residents m¨¦s antics s¨®n els que tendeixen a ser m¨¦s poc inclinats davant dels efectes que els canvis puguin generar. Volen que el seu barri millori, per¨° sense que aix¨° acabi afectant-ne l¡¯h¨¤bitat.

Podem seguir millorant barris i ciutats sense que impliqui necess¨¤riament la injust¨ªcia que comporta la substituci¨® dels qui hi viuen? Plegar-se a la inevitabilitat d¡¯aquest dilema ens conduiria a defensar que ¨¦s millor viure en carrers plens de gom a gom de cotxes, plens de pol¡¤luci¨® i soroll i saturats de gent sense espais verds, per preservar aix¨ª la identitat i la integritat de la trama social dels seus ve?ns. Les pol¨ªtiques urbanes tenen instruments que poden permetre reduir significativament els efectes indesitjats, amb operacions de compra de s¨°l p¨²blic, amb plans potents d¡¯usos i serveis, distingint propietat i ¨²s, controlant preus i gestionant de manera m¨¦s precisa els aprofitaments i les plusv¨¤lues generades pels plans de millora. No cal renunciar a tenir una ciutat millor, per¨° millor vol dir tamb¨¦ m¨¦s justa.