El Shakespeare m¨¦s excitat

Londres, 1593: una epid¨¨mia de pesta ha obligat a tancar tots els teatres. Portat per la irrefrenable passi¨® per l'escriptura per¨° tamb¨¦ per la carnal, un William Shakespeare de 29 anys, dramaturg ja amb obres com Titus Andronicus o Ricard III, molt enamorat per¨° no se sap b¨¦ de qui, no pot estrenar una obra nova per¨° tampoc aturar la seva ploma, per la qual cosa crea el poema narratiu Venus i Adonis. La fogositat sensual i sexual ¨¦s clara: ¨¦s la hist¨°ria d'un desig, una temptaci¨® i una seducci¨® tan ardent com fredament frustrada. L'¨¨xit de la que potser sigui l'obra on l'excitaci¨® sexual de Shakespeare ¨¦s m¨¦s expl¨ªcita ¨¦s total perqu¨¨ es converteix en el llibre m¨¦s venut de l'¨¨poca isabelina, amb 16 edicions en 47 anys¡­

¡°El poema pertany clarament a la tradici¨® de la literatura er¨°tica, el gust per la poesia amorosa estava molt est¨¨s llavors i els recursos ret¨°rics del Renaixement i del Barroc eren molt benvolguts; aix¨°, unit a la qualitat del text, explica el seu ¨¨xit¡±, exposa el poeta i catedr¨¤tic de la Universitat de Girona Salvador Oliva, shakespeare¨°leg?que ha tradu?t al catal¨¤ l'obra completa teatral i po¨¨tica del bard angl¨¨s i que ara ha fet el mateix amb Venus i Adonis (Ara Llibres). El va afrontar pensant que mai s'havia tradu?t abans, fins que va descobrir fa molt poc una versi¨® de l'escriptor, pol¨ªtic i advocat Mag¨ª Morera de gaireb¨¦ un segle, del 1917, prologada per Josep Carner i editada per La Revista: ¡°De tota manera, una altra traducci¨® era necess¨¤ria perqu¨¨ a aquella li pesen molt¨ªssim els anys, avui ¨¦s gaireb¨¦ il¡¤legible; a m¨¦s, ho va fer amb decas¨ªl¡¤labs rimats, fet que el va obligar a desviar-se molt de l'original¡±, sost¨¦.

Oliva, que ara prepara l'altre gran poema en prosa de Shakespeare, La violaci¨® de Lucr¨¨cia, ha invertit dos anys i mig a abocar a un catal¨¤ actual (¡°aix¨ª es recupera la mateixa immediatesa que tenia l'obra de Shakespeare amb els seus lectors i espectadors¡±) i amb una m¨¨trica d'art major d'alexandrins i dodecas¨ªl¡¤labs (¡°el catal¨¤ necessita el doble de s¨ªl¡¤labes que l'original¡±) un Venus i Adonis que, en la t¨¨cnica po¨¨tica, beu d'Arist¨°til ?i Horaci i, en el seu contingut, de les impagables Les metamorfosis i Els?amors, d'Ovidi.

Tot aix¨° est¨¤ al servei d'una hist¨°ria que han pintat grans mestres (Tici¨¤, Il Veronese, Rubens, Jos¨¦ de Ribera¡­) a partir d'un irresistible Adonis (¡°l¡¯home m¨¦s bell de tots, que fa ombra a les ninfes¡±) que ignora ol¨ªmpicament l'amor (¡°La ca?a li agradava; l¡¯amor, gens¡±), impassible davant el c¨¨rcol de la dona (¡°fuig, quadre sense vida, pedra freda, insensible, / ¨ªdol pintat, imatge opaca i morta, / est¨¤tua que nom¨¦s acontentes els ulls¡±, li deixa anar Venus). ¡°¡®Jo no conec l¡¯amor¡¯, diu ell; ¡®ni el vull con¨¨ixer¡¯¡±, li respon Adonis, argumentant-ho amb algunes de les frases-aforismes que tant abunden en l'obra:?¡°¡®El pr¨¦stec ¨¦s massa alt i no em vull endeutar, / perqu¨¨ he sentit dir que era vida en la mort,?/?que, en un mateix sospir, hi ha rialles i plors¡±.

Adonis argumenta, per treure's l'assetjament de damunt, que ¨¦s massa jove i, despr¨¦s de molt aguantar, nom¨¦s concedeix un pet¨® perqu¨¨, encara que t¨¦ l'ocasi¨®, no culminar¨¤ l'acte sexual ("tot i estar damunt d¡¯ella, no pensa cavalcar"). El jove ho t¨¦ clar: "L¡¯amor ¨¦s veritat, la lux¨²ria ¨¦s mentida". Coherent, doncs, escollir¨¤, dram¨¤ticament, anar a la ca?a del senglar.

En qualsevol cas, el frac¨¤s de la relaci¨® no ser¨¤ perqu¨¨ Venus no hagi insistit, perqu¨¨, davant la indifer¨¨ncia d'Adonis, fins i tot li arriba a implorar, dues vegades, pietat (¡°Pietat¡¯, crida ella, ¡®jovenet cor de pedra¡± (¡­.) tendresa, compassi¨®!"). L'assetja amb un cat¨¤leg complet¨ªssim: des d'oferir descaradament el seu cos ("nodreix-te del que vulguis, en muntanya o en vall;?/?pastura en els meus llavis; si els trobes massa secs, / baixa fins on reposen les fonts m¨¦s delectables") fins a seduir-lo intel¡¤lectualment amb arguments gaireb¨¦ filos¨°fics derivats del carpe diem ("la bellesa es frueix, / el gra produeix gra; la bellesa, bellesa, / i com que tu vas ser engendrat, has d¡¯engendrar". Fins i tot li enlletgeix un possible acte onan¨ªstic dues vegades: "La bellesa no pot malgastar-se ella sola". Quan s'inici la desgr¨¤cia, les seves profecies i malediccions sobre l'amor s¨®n de les demostracions m¨¦s grans del Shakespeare m¨¦s gran:?"D¡¯ara endavant la pena assistir¨¤ l¡¯amor; / la gelosia li far¨¤ d¡¯acompanyant, / trobar¨¤ un dol? inici, per¨° un final amarg;/ ser¨¢ massa exultant o massa miserable, / i els seus plaers ser¨¢n molt menys que els seus dolors".

Venus ¨¦s una dona imponent, que pren la iniciativa. "El paper de la dona en el teatre de Shakespeare ¨¦s impressionant; m'estranya que les feministes no l'hagin abordat m¨¦s, porten la iniciativa en moltes obres", reflexiona Oliva, que cita, per exemple, la Rosalina d'Al vostre gust: ¡°segurament, el car¨¤cter femen¨ª m¨¦s impressionant de la hist¨°ria de la literatura¡±; per¨° tamb¨¦ en les seves trag¨¨dies, Cleopatra, Lady Macbeth, P¨°rcia d'El mercader de Ven¨¨cia¡­ "En la seva ¨¨poca, donar-los un paper tan actiu havia de sorprendre; potser aix¨° explica en part el seu ¨¨xit". Tamb¨¦ a Els dos gentilhomes de Verona les dones, actives, atreuen i persegueixen als homes¡­

Amb un pr¨°leg documentat?i 55 notes Oliva acompanya els 1.194 versos d'una composici¨® presentada en edici¨® biling¨¹e amb la qual aix¨° s¨ª, avan?a entre sincer i desenganyat, alguns joves d'avui els costar¨¤ connectar: "Per llegir Shakespeare s'ha de ser un lletraferit; els joves que avui nom¨¦s llegeixen autors contemporanis ho tindran m¨¦s dif¨ªcil perqu¨¨ les regles del joc de Venus i Adonis tenen a veure amb una ret¨°rica que nom¨¦s els lectors de bona fe poden apreciar". L'esfor?, si el fan, els ser¨¤ recompensat.