Als peus d¡¯Iniesta

Quan el gol es posa tossut pot ser que calgui esperar 87 minuts, els que va trigar Espanya a derrocar la fortalesa txeca. Ho va mer¨¨ixer amb escreix i va ser Piqu¨¦ qui va brindar la vict¨°ria amb un cop de cap terminal despr¨¦s d'una assist¨¨ncia d'Iniesta, als peus de violinista del qual deu La Roja bona part de la seva vict¨°ria. El manxec va dictaminar la seva en¨¨sima exhibici¨®, un altre concert sublim, un repertori d'experi¨¨ncia, fintes, arrencades, frenades, passades per al deliri... Iniesta, Messi de vermell, va ser un simposi de futbol del bo, el que va tenir Espanya. Nom¨¦s una sobredosi d'infortuni, un extraordinari Cech, a qui se li ha parat el rellotge vital, i una defensa txeca de formig¨® van angoixar els de Del Bosque fins a l'¨²ltim al¨¨. Fins que Piqu¨¦ va fer just¨ªcia, als espanyols l'atzar els va negar all¨° que el joc els va fer mer¨¨ixer.

Queia el tel¨® per a desassossec de La Roja, quan Iniesta, tossut estilista, va apuntar al cap de Piqu¨¦ i el central, a qui tant han xiulat les orelles, per fi va batre Cech, cosa que ja semblava ut¨°pica. Al gol del catal¨¤ va respondre puntual De Gea, que despr¨¦s de tantes turbul¨¨ncies en els ¨²ltims dies havia tingut una tarda de migdiada excepte en una rematada de Hubik. Per¨° quan quedaven pocs segons va haver d'intervenir amb els cinc sentits per rebutjar una rematada amb aire de gol de Darida. Quant valen aquests porters que s'escalfen en fred, que sempre hi s¨®n encara que no hagin tingut feina!

El brindis final d'Espanya va posar el llacet a un equip que va anar de menys a m¨¦s i despr¨¦s a molt m¨¦s i m¨¦s. La Roja va comen?ar discreta, sense decibels, una mica ¡°pesadota¡± enfront d'un rival de complicada digesti¨®. La Rep¨²blica Txeca va aconseguir bloquejar el seu adversari, amb quatre defenses molt avan?ats, una altra barricada per davant amb cinc guardians m¨¦s i auxilis constants de mosqueters per defensar el ranxo. Un camp minat, massa interfer¨¨ncies per als espanyols, que no van aconseguir alliberar-se dels grillons fins que Silva i Iniesta es van filtrar entre l¨ªnies i des del seu observatori van endollar Espanya. Eixamplat el camp, amb Juanfran per un costat i Nolito i Jordi Alba per l'altre, el flux dels dos volants poc a poc va despertar els de Del Bosque. Iniesta i Silva van fer recular els txecs, obligats a defensar cada vegada m¨¦s a prop de Cech.

Va ser Juanfran, fenomenal tota la jornada, qui va generar la primera oportunitat despr¨¦s d'una jugada geom¨¨trica de Sergio Ramos al lateral, el servei a Silva del qual va derivar en una rematada de Morata que va donar inici al cat¨¤leg d'aturades de Cech, un col¨®s de 34 anys que empetiteix la porteria com pocs. La jugada espanyola va servir d'espoleta, va sacsejar l'equip, que va canviar de marxa, amb arribades constants per dins i per fora. En la diana, Morata, intel¡¤ligent en les seves maniobres d'arrossegament dels seus agutzils, als quals fa perdre la refer¨¨ncia amb assidu?tat. Ja en plena efervesc¨¨ncia espanyola, un tret del madridista tamb¨¦ va ser desviat pel meta txec amb les ungles de la m¨¤ esquerra. La Roja tenia el partit agafat pel pit, lligat per complet a falta del gol.

Arribat el segon acte, la producci¨® de joc i ocasions encara es va multiplicar. Juanfran i Alba van ser dos ventiladors perpetus, amb Silva i, sobretot Iniesta, com a frontisses per a tots. Cargolat el conjunt txec, Espanya va passar el segon tram a la sala d'espera del gol, de rondo en rondo a la balconada de l'¨¤rea rival. El joc s'articulava en un zulo, gaireb¨¦ sense una rajola per respirar. La trama necessitava d'un enginy i una finor a l'abast de molt pocs. D'Iniesta, per exemple, que no ¨¦s d'aquest m¨®n. Alba, de nou Morata, Aduriz, Thiago, Cesc, Nolito, Ramos¡­ Todos ells van estar a un mil¡¤l¨ªmetre del gol, que no arribava ni quan un txec es nuava els peus, com Hubik en un desviament contra direcci¨® que gaireb¨¦ maleeix Cech. Els txecs es defensaven com boines verdes.

En vista d'un pany tan blindat, qualsevol altre equip hauria recorregut a la pilotada al cel d'Aduriz, relleu de Morata. Espanya, no. Ni es va immutar, no va alterar la seva naturalesa, potser perqu¨¨ nom¨¦s els especuladors s'impacienten. La Roja va moure i va moure la pilota sense ret¨°rica, sempre amb mala bava, amb Iniesta reincident, picant pedra sense parar. Malgrat l'emboscada rival, el blaugrana sembla que leviti, que floti amb la pilota encara que es vegi segrestat per uns quants i enmig de la selva endevina passades on nom¨¦s s'albira un bosc de mitges, botes i canyelles. Per aquest cam¨ª, pel d'Iniesta, va arribar la jugada definitiva. Es va originar amb Juanfran a la dreta i va derivar a la riba contr¨¤ria. Per a desgr¨¤cia txeca, all¨¤ estava Iniesta, que va donar una passa al costat, va aixecar el ment¨® amb delicadesa, va aguditzar la vista i va cal?ar la pilota al cap de Piqu¨¦, que niava a l'¨¤rea. Un gol que va premiar el millor equip, l'¨²nic que va voler guanyar, el que ho va provar amb obstinaci¨® i per¨ªcia. Tota la que t¨¦ Iniesta, que ¨¦s enciclop¨¨dica. Als seus peus va triomfar Espanya en l'estrena.