Els partits catalans (inclosos els independentistes) es financen al Popular

Nom¨¦s una entitat financera, el Banc Popular, ha prestat fons als principals partits pol¨ªtics per a l'actual campanya electoral. Des d'ERC al PP, passant pel PSOE i Ciutadans, han acudit a l'oficina central d'aquesta entitat per demanar els diners necessaris per arribar al 26-J. Nom¨¦s Podem i IU estan fora de la seva ¨°rbita, b¨¤sicament perqu¨¨ no demanen cr¨¨dits. Els motius, addueixen en el Popular, que acaba de passar per una ampliaci¨® de capital, s¨®n el seu nivell de competitivitat i l'especialitzaci¨® en el sector que acumulen des de la Transici¨®. Altres entitats, a m¨¦s, afegeixen que actualment ¨¦s complicat fiar-se d'uns partits, generalment, cada vegada m¨¦s endeutats. ¡°Tenen una taxa de morositat alta i els costa retornar els diners¡±, assenyalen en un dels principals bancs espanyols.

Quan amb prou feines fa uns mesos que van passar per caixa, els partits han tingut ara que tornar a demanar diners per afrontar aquesta nova campanya. El PP segueix sent el que t¨¦ major pressupost, amb uns 8,4 milions enfront dels 6,3 del PSOE, els 2,2 de Ciutadans o l'1,6 de CDC. La despesa i, per tant, la quantitat sol¡¤licitada als bancs ha disminu?t al voltant d'un 20%, per¨° segueix sent una xifra considerable quan els deutes estructurals d'alguns partits arriben en alguns casos fins als 20 milions d'euros.

Els partits pol¨ªtics tenen m¨¦s risc de mora¡±, assenyalen en un dels grans bancs

Ciutadans, justament ¨¦s un dels pocs que t¨¦ els comptes sanejats i que tamb¨¦ ha demanat el seu cr¨¨dit al Popular. El seu cap de campanya, Jos¨¦ Manuel Villegas, ho justifica aix¨ª: ¡°Quan el partit va comen?ar la seva activitat el 2006 el va sol¡¤licitar a diverses entitats i Banc Popular va ser el que el va concedir. Des de llavors hem seguit treballant amb ells¡±. IU, que tamb¨¦ ho va fer en l'anterior campanya, acumula un deute de 10 milions i aquesta vegada no demanar¨¤ cap pr¨¦stec al banc.

Tots els partits catalans (inclosos els independentistes) o les seves filials a Catalunya (PSC o PP catal¨¤, ambdues amb deutes estructurals) tamb¨¦ han demanat els cr¨¨dits en aquest banc amb seu a Madrid. ¡°Tenim gran part del deute en una entitat catalana i aix¨° no ajuda quan analitzen el risc de devoluci¨®¡±, admeten fonts d'una d'aquestes formacions. Entre tots arrosseguen un comprom¨ªs amb els bancs d'uns 60 milions d'euros (els ¨²nics partits sense deute estructural a Catalunya s¨®n Ciutadans i En Com¨² Podem) repartits en diferents entitats que no estan especialment interessades en aquesta ocasi¨® a prestar-los els diners. ¡°Hi ha una s¨¨rie d'activitats i sectors que tenen m¨¦s risc de mora i, sens dubte, els partits pol¨ªtics s¨®n un d'ells¡±, assenyalen en un d'aquests grans bancs. En una de les principals formacions catalanes confirmen aquesta teoria. ¡°Els seus departaments d'an¨¤lisi de risc no ens presenten com molt recomanables. I de vegades no els falta ra¨®¡±.

Els departaments d'an¨¤lisi de risc no ens veuen com molt recomanables", assenyalen en un dels grans partits

El Banc Popular, no obstant aix¨°, assegura que en el seu cas el nivell de morositat entre els partits ¨¦s pr¨¤cticament nul i que aquest tipus de pr¨¦stecs (poc, comparat amb els 107.000 milions d'euros concedits en total) ¨¦s una tradici¨®. Des de fa anys tenen una oficina especialitzada molt a prop del Congr¨¦s dels Diputats on s'analitza el risc dels cr¨¨dits que concedeixen en funci¨® del resultat que cada formaci¨® espera obtenir. Tots els partits, ressalten, tenen acc¨¦s al finan?ament, per¨° les condicions varien en funci¨® del risc i les garanties de cadascun. Com amb qualsevol client. ¡°En donem a tots, i aix¨° demostra la pluralitat de l'entitat¡±, assenyalen.

Per calcular el risc sol ser habitual esgrimir enquestes i demosc¨°pia. Els partits porten les seves (conv¨¦ afinar bastant amb la previsi¨® per poder retornar els diners amb la subvenci¨® que obtindran en funci¨® dels resultats) i el banc fa el treball pertinent amb els seus propis c¨¤lculs. ¡°L'an¨¤lisi es fa amb dades nostres i xifres que tamb¨¦ porten els partits¡±, assenyalen fonts de l'entitat.

Per¨° no sempre funciona. Uni¨®, per exemple, ¡ªen concurs de creditors, amb la seva seu en venda i negociant un deute de 19 milions d'euros¡ª va demanar amb aquest llast un cr¨¨dit al Popular en l'¨²ltima campanya. Ho van fer molt per sobre del que totes les enquestes, menys una, consideraven que eren les seves possibilitats reals. Els democristians van esgrimir un sondeig intern que els donava 3 diputats. Per¨° despr¨¦s del recompte final es van quedar sense cap representaci¨® al Congr¨¦s i, per tant, sense la subvenci¨® que els havia de permetre retornar gran part dels 800.000 euros que s'havien gastat en campanya.