L¡¯atac d¡¯Orlando altera la campanya entre Hillary Clinton i Donald Trump

Un atemptat hom¨°fob com el d'Orlando el diumenge revela el car¨¤cter d'un pa¨ªs i dels seus pol¨ªtics. Si coincideix amb una campanya presidencial, encara m¨¦s. L'atemptat ¨¦s una instant¨¤nia que exposa les virtuts i els defectes dels aspirants a governar un pa¨ªs, en aquest cas els Estats Units. Donald Trump va reaccionar a la matan?a celebrant que aquesta li don¨¦s la ra¨® en les seves diatribes contra els musulmans, i demanant la dimissi¨® del president Barack Obama i de Hillary Clinton, el seu rival dem¨°crata al novembre. Clinton va suspendre un m¨ªting que tenia previst amb Obama i va evitar entrar en la baralla.

La campanya electoral entra en una nova fase. La setmana passada, Clinton es va convertir en la candidata virtual del Partit Dem¨°crata, en sumar prou delegats per ser la nominada. Trump ¨¦s des de fa un mes el candidat del Partit Republic¨¤. L'amena?a terrorista i la regulaci¨® de les armes de foc passaran a ser els temes centrals en els propers dies i mesos. La posici¨® de cada candidat sobre Orlando el definir¨¤ en un moment en qu¨¨ els votants comencen a fer-se una idea sobre a qui prefereixen, o qui els disgusta menys.

No ¨¦s clar cap a quin costat inclinar¨¤ la balan?a, si la inclina, l'atac d'Orlando, l'autor del qual, en una trucada telef¨°nica, va jurar lleialtat a l'Estat Isl¨¤mic, o ISIS. L'historiador Julian Zelizer, de la Universitat de Princeton, creu que Clinton ho utilitzar¨¤ per q¨¹estionar si Trump ¨¦s la persona amb el temperament adequat per gestionar en la Casa Blanca una crisi com l'actual. Trump ho utilitzar¨¤ per reclamar que ell tenia ra¨® quan alertava el pa¨ªs del perill del terrorisme gihadista. ¡°[Orlando] es convertir¨¤ en part del debat per¨° no dictar¨¤ el resultat¡±, diu Zelizer per tel¨¨fon.

Trump, un magnat immobiliari i estrella de la telerealitat sense experi¨¨ncia pol¨ªtica, ha ascendit al lideratge del Partit Republic¨¤?trencant totes normes. Despr¨¦s de la matan?a d'Orlando, en?va trencar una altra en precipitar-se a polititzar la desgr¨¤cia.

Primer, es va felicitar a si mateix per haver avisat amb antelaci¨® que un atac similar passaria tard o d'hora. Va acusar Clinton de voler deixar entrar ?immigrants de l'Orient Mitj¨¤. Va instar Obama a dimitir i Clinton a abandonar la campanya per no usar les paraules ¡°islam radical¡± per referir-se a la matan?a. I va reprogramar un discurs a New Hampshire inicialment dedicat a rememorar els esc¨¤ndols passats dels Clinton. Ara el dedicar¨¤ a la immigraci¨® i el terrorisme. Tamb¨¦ va suspendre un m¨ªting previst despr¨¦s en el mateix estat.

Zelizer explica que no ¨¦s ins¨°lit que es polititzin q¨¹estions com el terrorisme, per¨° l'habitual ¨¦s que passin uns dies o setmanes despr¨¦s de l'atemptat. ¡°Com ¨¦s habitual, Trump ho accelera tot¡±, diu l'historiador. Trump es va exhibir diumenge com un pol¨ªtic exultant perqu¨¨, en la seva opini¨®, els fets li havien donat la ra¨®, feli? de refregar davant dels nassos dels seus rivals i cr¨ªtics que el responsable de l'atemptat, Omar Saddiqui Mateen, hagu¨¦s declarat la seva filiaci¨® gihadista abans d'assassinar 50 persones.

Trump ho veu com un argument que confirma la necessitat d'una de les seves mesures m¨¦s discutides: la de tancar les fronteres dels Estats Units als musulmans. La realitat ¨¦s que Mateen va n¨¦ixer als Estats Units i ¨¦s nord-americ¨¤, per la qual cosa el veto que vol aplicar Trump hauria estat in¨²til per impedir la seva pres¨¨ncia aqu¨ª. Les v¨ªctimes de Mateen a la discoteca Pulse d'Orlando s¨®n en gran part llatines, un altre sector de la poblaci¨® nord-americana fustigat per Trump.

Clinton va adoptar una posici¨® oposada a la de Trump. No hi ha perill de confusi¨® entre tots dos. Va enviar un missatge de solidaritat a la comunitat gai, va demanar restringir l'acc¨¦s de les armes m¨¦s perilloses a terroristes i criminals, i va cridar a la unitat nacional. Va usar la mateixa frase que Obama: ¡°?s un acte de terror i ¨¦s un acte d'odi.¡± No va citar Trump. Va delegar en els seus col¡¤laboradors les cr¨ªtiques al rival.

Per ser la matan?a amb armes m¨¦s mort¨ªfera de la hist¨°ria, la d'Orlando ¨¦s excepcional. Les reaccions no ho s¨®n. Els progressistes demanen m¨¦s regulaci¨® de les armes de foc. Una primera mesura podria ser reinstaurar la prohibici¨® dels rifles d'assalt, armes de guerra com l'AR-15 que Mateen va adquirir legalment, fabricades per matar moltes persones en poc temps. Qualsevol intent de regular les armes ha topat en els ¨²ltims anys amb el bloqueig del Congr¨¦s.

La reacci¨® dels conservadors incideix en altres causes. En alguns casos pot ser la salut mental del pistoler. En l'atac de San Bernardino (Calif¨°rnia) i en el d'Orlando, ¨¦s la seva suposada religi¨® i l'origen afgan¨¨s de la seva fam¨ªlia.

Despr¨¦s del major atemptat despr¨¦s de l'11 de setembre, en qui confien m¨¦s els nord-americans? En Trump i les seves promeses d'uns Estats Units guanyadors i la seva m¨¤ dura amb musulmans i immigrants? O en Clinton, experimentada en la pol¨ªtica exterior per¨°, segons el trumpisme, feble davant les amenaces a la p¨¤tria i encegada pel pol¨ªticament correcte, que aparentment li impedeix anomenar les coses pel seu nom? El triomfalisme de Trump i les seves fatxenderies, refor?a la confian?a davant de nous atacs o ¨¦s motiu d'intranquil¡¤litat?

Avui comen?a una nova campanya amb el factor terrorisme al centre. I Trump, de nou, domina l'escena.