Uni¨®: persistents, inc¨°modes, necessaris

Llegeixo, amb relativa perplexitat, que, a m¨¦s de partir peres amb la CUP, Converg¨¨ncia discrepa ara d¡¯Esquerra i de l¡¯Assemblea Nacional Catalana sobre l¡¯orientaci¨® de l¡¯anomenat full de ruta. Recordo que ara fa un any l¡¯esmentat full de ruta acordat entre els que avui discrepen va justificar el trencament entre Converg¨¨ncia i Uni¨®, l¡¯alian?a preelectoral entre Converg¨¨ncia i Esquerra i la postelectoral entre Junts pel S¨ª i la CUP. Avui, aquell itinerari tan di¨¤fan i tan senzill que ens havia de dur a les portes de la independ¨¨ncia en divuit mesos ¨¦s posat en q¨¹esti¨® pels seus propis autors. Tot just transcorreguts sis mesos de legislatura, tenim un Govern sense Pressupostos i immers, juntament amb els partits que li donen suport, en un nou debat, aquesta vegada sobre la viabilitat d¡¯un refer¨¨ndum unilateral d¡¯independ¨¨ncia, cosa que, per cert, molts de nosaltres creiem que ja s¡¯havia fet.

M¨¦s enll¨¤ de les dosis d¡¯electoralisme que a quatre dies del 26-J amaneixen aquest episodi, sembla clar que estem davant d'un replantejament en tota regla dels compromisos contrets per Junts pel S¨ª i la CUP el passat 27-S. Per¨°, malauradament, all¨° que era una evid¨¨ncia per a alguns (que la sortida al nostre contenci¨®s amb Espanya passa inexorablement per la pol¨ªtica), encara no ho ¨¦s per als que governen a un costat i altre de l¡¯Ebre. Per aix¨°, arribats aqu¨ª, ens sentim legitimats per recordar els criteris que ara fa un any vam assumir com a propis per intentar superar l¡¯atzucac en qu¨¨ ens trobem com a pa¨ªs. Uns criteris que passen, en primer lloc, per recon¨¨ixer que el desencontre?entre Catalunya i Espanya ¨¦s una realitat.

S¡¯equivoca ¨Ci molt¨C qui espera el previsible mal resultat dels partits independentistes el proper 26-J per enterrar el problema. El greuge existeix, ¨¦s profund i s¡¯ha de gestionar pol¨ªticament. Estem davant d'un problema de Catalunya, per¨° que tamb¨¦ ho ¨¦s d¡¯Espanya i d¡¯Europa. El fet que no hi hagi hagut fins ara cap resposta pol¨ªtica ha contribu?t a engrandir-lo. El Govern de Catalunya no pot actuar com si no exist¨ªs la llei, ¨¦s cert, per¨° el d¡¯Espanya no pot fer-ho com si nom¨¦s exist¨ªs la llei. Cal dialogar.

Com fa un any, a Uni¨® continuem pensant que qualsevol pas que es faci s¡¯ha d¡¯emparar en la legalitat, at¨¨s que la inseguretat jur¨ªdica nom¨¦s pot tenir efectes negatius per al conjunt del pa¨ªs. Com fa un any, seguim creient que la cohesi¨® social ¨¦s el b¨¦ m¨¦s preuat que tenim a les nostres mans, i d¡¯aqu¨ª l¡¯obligaci¨® que tenim de preservar-lo. Com fa un any, continuem conven?uts que Catalunya no pot assumir una eventual sortida de la Uni¨® Europea, per imperfecte que sigui, perqu¨¨ el cost de la no-Europa seria encara molt pitjor. Com fa un any, continuem pensant que l¡¯itinerari idoni per sortir d¡¯aquest atzucac ¨¦s la seq¨¹¨¨ncia: di¨¤leg, proposta, consulta.

Aix¨° ¨¦s el que hem defensat, i no sense dificultats. Una posici¨® avalada ara fa un any a les urnes per la majoria dels militants, la defensa de la qual ens va portar a abandonar el Govern de la Generalitat en un exercici de rigor i de coher¨¨ncia, i ens va costar una escissi¨® interna. Aquesta ¨¦s la legitimitat i la for?a del nostre plantejament. Potser per aix¨° hem estat i seguim essent profundament inc¨°modes, tant per als rupturistes com per als immobilistes. Per aix¨°, continuem essent necessaris.

Ramon Espadaler, secretari general del Comit¨¨ de Govern d¡¯Uni¨®.