Un nou contracte social a les ciutats

La irrupci¨® de noves candidatures en l¡¯¨¤mbit municipal seria impensable sense la gesti¨® neoliberal de la crisi pol¨ªtica i econ¨°mica gestada en els ¨²ltims anys. En llocs com Barcelona, aquesta crisi ha donat lloc a un augment creixent de les desigualtats. I ha posat en perill un dels b¨¦ns m¨¦s preuats de la ciutat: el seu elevat nivell de cohesi¨® i la seva capacitat d¡¯innovaci¨®.

Aquesta realitat ha obligat el nou municipalisme a moure fitxa. A utilitzar totes les seves compet¨¨ncies i capacitats per transformar les formes de produir i distribuir riquesa a la ciutat. Per a aix¨°, hem comen?at per revisar molts errors que han condu?t a la situaci¨® actual.

No pod¨ªem permetre, per exemple, que les petites i mitjanes empreses, que representen el 98% del teixit productiu, fossin permanentment relegades en contra d¡¯un grapat de grans corporacions, algunes mancades de tot comprom¨ªs social i ambiental. Tampoc pod¨ªem admetre que una ciutat que es vol innovadora admeti en el seu si dur¨ªssims processos de precaritzaci¨® laboral, amb milers de treballadores i treballadors en condicions de vulnerabilitat i explotaci¨®. O que toleri fen¨°mens inacceptables de corrupci¨®, com els derivats de les famoses comissions del 3% o del 5% en les licitacions p¨²bliques.

Per revertir aquestes tend¨¨ncies, hem hagut de plantar cara a les pol¨ªtiques d¡¯austeritat i de retallades plantejades pel PP i per la troica. I hem obert debats impensables fa uns anys.

Un d¡¯ells ¨¦s el de la municipalitzaci¨®, aix¨° ¨¦s, el rescat de certs serveis essencials innecess¨¤riament privatitzats. En el context actual, no es tracta d¡¯una sortida m¨¤gica ni senzilla en termes jur¨ªdics. Per¨° pot ser una manera m¨¦s efica? de tutelar b¨¦ns comuns com l¡¯aigua, l¡¯energia, o les dades digitals.

Tamb¨¦ estem escometent canvis profunds en mat¨¨ria de contractaci¨® p¨²blica. A Barcelona, aquesta activitat mou m¨¦s de 590 milions d¡¯euros cada any. L¡¯estem reorientant de manera clara. En un any hem decidit, per exemple, que no contractarem amb empreses que operin il¡¤legalment en paradisos fiscals. O que limitarem la suma de les contractacions directes, realitzades sense concurr¨¨ncia p¨²blica. O que pagarem directament els subcontractistes en cas de morositat del contractista principal.

Totes aquestes mesures s¨®n fonamentals per guanyar en transpar¨¨ncia i conjurar nous casos de corrupci¨®. Per¨° tamb¨¦ per transformar l¡¯economia i per aconseguir que les pimes o les cooperatives guanyin espai en un entorn massa monopolitzat per algunes corporacions transnacionals o per les grans empreses de l¡¯IBEX 35.

Igualment, estem incorporant en els plecs de contractaci¨® cl¨¤usules que evitin la precaritzaci¨® laboral i que assegurin salaris decents, superiors fins i tot als establerts en els convenis laborals. Per¨° no nom¨¦s aix¨°: tamb¨¦ plantegem premiar les empreses que afavoreixin la conciliaci¨® de la vida laboral i familiar i les tasques de cura, que impulsin l¡¯economia social i solid¨¤ria, que incorporin el comer? just, que protegeixin l¡¯ambient o que garanteixin la igualtat de g¨¨nere.

Tot aix¨° ens ajudar¨¤ a desenvolupar un segell de qualitat per a les empreses que vulguin invertir a la ciutat i que observin aquests est¨¤ndards. Un segell que cobrar¨¤ for?a en la mesura en qu¨¨ una nova alian?a d¡¯actors econ¨°mics i socials els faci seus i ens ajudi a millorar-los.

L¡¯economia de casino, obsessionada pel benefici a curt termini i a qualsevol preu, ens ha sortit massa cara. ?s hora d¡¯impulsar, de manera participativa, un nou contracte social, ambiental, per la igualtat de g¨¨nere, que benefici? tothom i no la minoria privilegiada de sempre.

El nou municipalisme s¡¯est¨¤ convertint en punta de llan?a d¡¯aquesta proposta. Que pot i ha d¡¯expandir-se a altres escales, estatals i europees. Construir una nova economia, pensada pel b¨¦ com¨², no nom¨¦s ¨¦s una q¨¹esti¨® de just¨ªcia sin¨® tamb¨¦ d¡¯efici¨¨ncia. No podem persistir en els cecs errors del passat. Nom¨¦s fa falta atrevir-nos, aixecar la mirada i confiar en el millor de nosaltres mateixos.

Gerardo Pisarello ¨¦s primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.