Naips, m¨¤gia, ci¨¨ncia

Al Parc de Recerca Biom¨¨dica de Barcelona, aquell con el¡¤l¨ªptic truncat, amb pell de fusta i obert al mar, se celebren molts seminaris amb tem¨¤tiques tan previsibles com: ¡°Maintaining epigenetic stability during DNA replication¡±, ¡°Probing the myogenic lineage using pluripotent stem cells¡± o ¡°Migraci¨® i salut p¨²blica¡±. Per¨° dissabte passat se¡¯n va celebrar un de m¨¦s singular, de quatre hores i dirigit pel director general del centre, Jordi Cam¨ª. Es tractava d'entendre la m¨¤gia amb all¨° que la neuroci¨¨ncia coneix del cervell. El ponent era particularment idoni. Doctor en Medicina, cient¨ªfic reconegut¡­ i mag a hores lliures. Al seminari (el donatiu-matr¨ªcula anava per a la Fundaci¨® Pasqual Maragall) va explicar una m¨ªnima part del que se sap i va citar alguns col¡¤legues admirats com Alfred Binet (1857-1911), autor d'un tractat sobre la psicologia de la prestidigitaci¨®, o Persi Diaconis, matem¨¤tic a Standford i mag que sempre ha sostingut que inventar un truc ¨¦s una activitat molt semblant a inventar un teorema.

¡°El cervell busca anticipar el que passar¨¤ i aquest mecanisme ¨¦s el que la m¨¤gia interfereix, hackeja¡±, comenta Cam¨ª. Per descomptat, hi ha trucs que es basen en el camuflatge i l'ocultaci¨® a la vista, per¨° molts d¡¯altres no, o no nom¨¦s. Els nostres ulls s¨®n una c¨¤mera de 130 megap¨ªxels, cadascun, i reben 70 gigues d'informaci¨® per segon. Una quantitat que el cervell no pot gestionar ¨ªntegrament, t¨¦ una atenci¨® selectiva. ¡°El proc¨¦s de veure ¨¦s una il¡¤lusi¨® cerebral que construeix una continu?tat¡±. Com va explicar Cam¨ª en la seva apassionant pon¨¨ncia: ¡°L'¨¦sser hum¨¤ agraeix que les coses passin com ha previst, de les casualitats fa causalitats perqu¨¨ necessita harmonia. La m¨¤gia va en contra de la predictibilitat a la qual estem entrenats¡±.?

Molts mags han donat savis consells sense necessitat de ser neur¨°legs, per intu?ci¨®. El desviament de l'atenci¨® (amb la mirada, amb preguntes obnubilants¡­) o el control de la mem¨°ria, promocionant oblits, creant desinformaci¨® o falses associacions. No ¨¦s d'estranyar que no tot l'alumnat d'aquest seminari fos principalment mag. Tamb¨¦ hi havia cient¨ªfics. La tecnologia els ajuda en aquest tipus d'estudis. L'eye-tracker, per exemple, ¨¦s un dispositiu que registra els moviments oculars dels espectadors, i permet aix¨ª estudiar, entre altres coses, cap a on dirigeixen la seva atenci¨® els ulls en observar un acte de m¨¤gia. Hugo Caffaratti, un dels assistents, expert en enginyeria biom¨¨dica i telecomunicacions, mag i que actualment est¨¤ finalitzant un doctorat en Neuroci¨¨ncia Cognitiva a la Universitat de Leicester (Anglaterra), ha publicat un treball sobre com el desviament de l'atenci¨® (la misdirection dels il¡¤lusionistes) afecta els mecanismes de percepci¨®, mem¨°ria i raonament. En els darrers anys ha treballat en el primer registre d'electroencefalografia realitzat amb participants que observaven v¨ªdeos de m¨¤gia. Aquest estudi, que sortir¨¤ publicat a Psychophysiology, ¨¦s un dels primers intents d¡¯estudiar els correlats neuronals que hi ha al darrere de la percepci¨® d'un acte m¨¤gic.?

El cervell busca anticipar el que passar¨¤ i aquest mecanisme ¨¦s el que la m¨¤gia interfereix

Un altre dels assistents, Miquel Duran, ¨¦s investigador en Qu¨ªmica Te¨°rica i Computacional de la Universitat de Girona. Per¨° a m¨¦s de la seva activitat acad¨¨mica participa, en el marc de la C¨¤tedra de Cultura Cient¨ªfica i Comunicaci¨® Digital, en diferents iniciatives per afavorir l'extensi¨® de la cultura cient¨ªfica. I un dels seus projectes aprofita, precisament, la m¨¤gia com un factor d'atracci¨®. Com a qu¨ªmic viu un problema d'imatge p¨²blica d'aquesta disciplina, que el ciutad¨¤ associa a les fosques maniobres contaminants. Per¨° no nom¨¦s aix¨°, sin¨® que tamb¨¦ treballen per normalitzar la cultura cient¨ªfica en general i fomentar la matr¨ªcula en aquestes mat¨¨ries. El cat¨¤leg de recursos ¨¦s sorprenent, des dels tallers a espectacles de fins a una hora de durada que han presentat a Londres, Vars¨°via, Nancy, Brussel¡¤les¡­ En el repertori hi ha jocs per explicar la taula peri¨°dica, la m¨¤gia de l'alimentaci¨® o la matem¨¤gia de la ci¨¨ncia. ¡°Utilitzem principis matem¨¤tics per apropar-nos a conceptes dif¨ªcils. L¡¯ADN, per exemple, es basa en parelles de quatre bases que podrien ser perfectament els quatre pals de la baralla¡±. Tamb¨¦ utilitzen la m¨¤gia com a met¨¤fora d'una cosa tan dif¨ªcil d'explicar com les teories qu¨¤ntiques o els parells entrella?ats Einstein-Podalski-Rosen que interaccionen instant¨¤niament a gran dist¨¤ncia. Al setembre obriran, sense revelar secrets, MOOC?(cursos en l¨ªnia gratu?ts) sobre m¨¤gia i ci¨¨ncia. Una feina necess¨¤ria perqu¨¨, com recordava Cam¨ª, encara avui quan es busca ¡°m¨¤gia¡± a Google, majorit¨¤riament es troba el concepte associat a esoterisme, engany, espiritisme, frau¡­ Res a veure amb crear una il¡¤lusi¨®, que tothom sap que es basa en un parany. Tant se val. El bon espectador no busca l'enginyeria del truc, sin¨® la poesia de l'efecte.