¡°No volem prohibir l¡¯activitat privada dels hospitals p¨²blics¡±

El conseller de Salut, Toni Com¨ªn (Barcelona, 1971) n¡¯ha tingut prou amb sis mesos en el c¨¤rrec per posar de cap per avall el departament m¨¦s injuriat per les retallades. ?s la primera persona que ocupa el despatx noble de la Maternitat (seu del departament) sense ser metge. Va arribar al gener defensant que la sanitat catalana necessitava un pol¨ªtic ¡ª¨¦s llicenciat en Filosofia i Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i exercia de professor a Esade¡ª per ¡°refer el consens¡± en el sistema sanitari. I per fer-ho, ha comen?at per desfer el controvertit cam¨ª del seu antecessor, Boi Ruiz, i tirar enrere totes les seves mesures pol¨¨miques: ni Consorci Sanitari de Lleida, ni projecte VISC+ de venda de dades sanit¨¤ries. A m¨¦s, ¨¦s l'art¨ªfex del que va anomenar la ¡°desprivatitzaci¨® m¨¦s gran del sistema sanitari¡± en fer fora de la xarxa hospital¨¤ria p¨²blica prove?dors amb ¨¤nim de lucre. El pla de xoc pactat entre JxS¨ª i la CUP, condicionat a l'aprovaci¨® de pressupostos, prometia injectar 100 milions d'euros i un descans a un sector extremadament en tensi¨® per les retallades. Per¨° tot ha quedat en paper mullat.

Pregunta. No hi ha pressupostos i, per tant, tampoc hi ha pla de xoc. Com repercutir¨¤ la pr¨°rroga pressupost¨¤ria en la sanitat catalana?

Resposta. Salut ha perdut 317 milions, per¨° ara no cal lamentar-se, sin¨® veure quins compromisos previstos podrem fer encara que no hi hagi pressuposats. Un que ¨¦s clar que no es podr¨¤ fer ¨¦s el pla de xoc per reduir les llistes d'espera. Tampoc es podr¨¤ fer la inversi¨® en equipaments. I quedar¨¤ molt afectat el pla estrat¨¨gic d'investigaci¨® i innovaci¨® (PERIS). Per¨° estem intentant salvar les inversions territorials (Viladecans, Terrassa, Sabadell, Matar¨®), una part, encara que sigui petita, del PERIS, i tota l'oferta de places per a residents.

P. Hi haur¨¤ m¨¦s retallades en sanitat?

¡°No es podr¨¤ dur a terme el pla de xoc per reduir les llistes d'espera¡±

R. No hi haur¨¤ m¨¦s retallades perqu¨¨ el pressupost del 2016 ¨¦s la pr¨°rroga del del 2015 i estem en el mateix esquema d'ingressos i despeses. El que s¨ª que ¨¦s cert ¨¦s que hi ha unes despeses el 2016 que no s'havien fet durant el 2015 [l'augment de l¡¯1% del sou dels treballadors o la pujada de tarifes dels hospitals]. Cal veure com es reassigna el pressupost perqu¨¨ aquesta despesa addicional s¡¯ha de compensar amb mesures d'estalvi en un altre camp.

P. El centre privat Cl¨ªnica del Vall¨¨s abandonar¨¤ la xarxa p¨²blica a l'estiu. Com s'articular¨¤ l'expulsi¨® dels altres quatre hospitals amb ¨¤nim de lucre?

R. Nom¨¦s tindrem operadors amb afany de lucre en els territoris on amb la resta de prove?dors no en tenim prou, per exemple, a Lleida i Girona. All¨¤ els hospitals p¨²blics no poden assumir tota l'activitat i per aix¨° el contracte amb la Ponent i la Cl¨ªnica Girona segueix en vigor. A l¡¯Hospital General de Catalunya cal veure quina part de l'activitat es pot fer a trav¨¦s dels prove?dors p¨²blics de la mateixa zona i es traslladar¨¤ l'activitat l'1 de gener. El cas del Sagrat Cor ¨¦s m¨¦s complex perqu¨¨ t¨¦ una poblaci¨® de refer¨¨ncia i cal veure qui es pot fer c¨¤rrec de la gesti¨® d'aquest hospital.

P. El Cl¨ªnic, per exemple?

R. Hi ha aquesta hip¨°tesi, entre moltes d¡¯altres, que el Cl¨ªnic es converteixi en el responsable de la gesti¨® del Sagrat Cor. No es tracta de passar l'activitat al Cl¨ªnic amb el mateix personal i el pressupost que t¨¦, sin¨® de veure quin prove?dor es far¨¤ c¨¤rrec del Sagrat Cor. El Cl¨ªnic ¨¦s molt prop d'aquest hospital i ¨¦s una possibilitat entre d¡¯altres.

P. Est¨¤ a favor que els hospitals p¨²blics facin activitat privada?

R. No volem prohibir l'activitat privada dels operadors p¨²blics perqu¨¨ ¨¦s una font de finan?ament a la qual no podem renunciar. En aquests moments hi ha molts prove?dors p¨²blics que quadren el pressupost gr¨¤cies a aquesta activitat privada que fan. El que hem de fer ¨¦s regular-la b¨¦ per minimitzar tots els riscos d'equitat que aquesta activitat provoca.

P. Barnacl¨ªnic n¡¯¨¦s el paradigma. Qu¨¨ passar¨¤ aqu¨ª?

¡°Una hip¨°tesi, entre d'altres, seria que el Cl¨ªnic assum¨ªs la gesti¨® del Sagrat Cor¡±

R. Barnacl¨ªnic no ¨¦s l'exemple principal pel qual mantenim l'activitat privada en els centres p¨²blics perqu¨¨ qui m¨¦s necessita avui fer activitat privada s¨®n altres hospitals del territori. Per¨° en aquesta pol¨ªtica de millora de l'equitat, una de les mesures que cal prendre ¨¦s la conversi¨® de la figura jur¨ªdica responsable d'aquesta activitat privada en organitzacions sense afany de lucre.

P. Est¨¤ a favor de f¨®rmules controvertides com les UGAP o les EBAS en atenci¨® prim¨¤ria (AP)?

R. En AP estem obrint un proc¨¦s de participaci¨® amb professionals i experts per posar damunt de la taula un pla estrat¨¨gic de reforma de l¡¯AP. I s¨®c partidari que, en el marc de la transposici¨® de la directiva europea sobre contractaci¨® de serveis socials p¨²blics, l'economia social hi tingui prefer¨¨ncia, com la cooperativa de pediatres del Pirineu. L¡¯economia social t¨¦ molta legitimitat social com a operador d'un servei p¨²blic i, per tant, ser¨¤ possible que hi hagi prove?dors en AP m¨¦s enll¨¤ de l'Institut Catal¨¤ de la Salut si estan especialment legitimats.

P. Va arribar per refer el consens i aquests sis mesos s'ha dedicat a desfer les mesures de Boi Ruiz. Va ser ell qui va trencar el consens?

R. Jo no m'ho he plantejat en termes de desfer. Estic intentant aplicar els meus principis i conviccions en les decisions que prenem. El consens ha estat clau per a l'¨¨xit del nostre model sanitari. ?s veritat que els ¨²ltims anys la disminuci¨® dels pressupostos i l'evoluci¨® del mapa pol¨ªtic havia posat en tensi¨® aquest consens per¨° ara ¨¦s important refer-lo.