¡®Murs de silenci¡¯ burxa en la prostituci¨® de menors

El judici de 1992 per corrupci¨® de menors als responsables del prost¨ªbul de Ventall¨® (les germanes Fern¨¢ndez i els seus marits), treballadors i clients (pol¨ªtics i empresaris) va tenir al seu dia una enorme resson¨¤ncia medi¨¤tica. Qu¨¨ en pot treure un documental fet trenta anys despr¨¦s, com ¨¦s el cas de Murs de silenci (TV3)? Doncs, molt. Perqu¨¨ ¨¦s una mirada diferent en qu¨¨ prenen la import¨¤ncia que es mereixen les v¨ªctimes d¡¯aquells delinq¨¹ents, les noies. En particular, les dues que van denunciar el cas i que intervenen, una sense cap mena d¡¯ocultaci¨®, en el documental. Unes noies que despr¨¦s de la sent¨¨ncia, indulgent amb els proxenetes i que deixava sense c¨¤stig els clients, van sentir-se subjectes d¡¯un escarni que han trigat anys a superar. Com expliquen, els va costar molt refer-se i tornar a la vida. L¡¯¨²nica magistrada dels tres que conformaven el tribunal i que va signar un vot particular discrepant ho diu clarament: ¡°Jo em vaig creure les noies¡±. Va ser l¡¯¨²nica. La sent¨¨ncia no t¨¦ en compte la corrupci¨® de menors perqu¨¨ considera que les denunciants podien haver enganyat perfectament sobre la seva edat i que els clients no tenien per qu¨¨ sospitar-ho. Total: tots els clients van ser absolts (inclosos l¡¯alcalde de Vilamalla, que ho tornaria a ser, i un regidor de Sant Pere Pescador que tamb¨¦ n¡¯havia estat alcalde). La proxeneta que manegava el club Gran Escala 2000 va ser condemnada a cinc anys. La seva germana i els respectius marits, ho van ser a penes d¡¯entre dos i un any i mig. I tres cambrers, a sis mesos.

L¡¯escorcoll del prost¨ªbul va ser un dels primers grans operatius dels Mossos, fins i tot exagerat en el seu desplegament. A partir d¡¯aqu¨ª, hi ha episodis que fan creure que en ambients de l¡¯elit catalana i espanyola hi havia preocupaci¨®. Com la marginaci¨® del cap policial que portava el cas, i que no ha volgut parlar per al programa, o la rapidesa amb qu¨¨ s¡¯arriba al judici a Girona. Sis mesos. Els advocats de la defensa expliquen joiosos com el tribunal no va admetre les quasi dues desenes de bosses amb proves que van aportar els Mossos per un defecte procedimental en la recollida, defecte que, al documental, el jutge instructor nega.

El documental ¨¦s fruit d¡¯un treball de dos anys d¡¯un equip encap?alat per Anna Teixidor Colomer i Marc Faro Costa. De la dimensi¨® de la feina en dona testimoni una dada: del centenar de dones identificades pel programa que havien exercit la prostituci¨® en xarxes de clubs espanyols on era habitual l¡¯explotaci¨® de menors, nom¨¦s en surten una desena de testimonis. El documental no fa grans revelacions sobre el cas de Ventall¨®, per¨° la feinada per obtenir la informaci¨® que descriu dibuixa un clima de confabulaci¨® en el secretisme, de mutisme pactat. ?s l¡¯¨²nic factor que pot explicar com un negoci de la magnitud del de Ventall¨® va poder estar obert tants anys i fa dubtar que Antol¨ªn Fern¨¢ndez, fundador del local, i la seva germana Rol¨ªndez, que se¡¯n va fer c¨¤rrec despr¨¦s de la seva mort, poguessin estar sols.

I aqu¨ª apareix un segon protagonista del documental, que esmenten aprofitant el fil d¡¯unes notes del periodista Xavier Vinader. Jos¨¦ Luis Ortega Monasterio, militar i autor de l¡¯havanera El meu avi. Segons Murs de silenci, va ser soci en negocis de Fern¨¢ndez (no for?osament el de Ventall¨®), i la seva esposa no solament tenia relaci¨® directa amb un club d¡¯Osca sin¨® que, a m¨¦s, portava una ag¨¨ncia de col¡¤locaci¨® a Barcelona que facturava noies a aquesta mena de clubs. Aix¨° ha suposat un trasbals per a la gent de Puigcerd¨¤, on el m¨²sic va ser un ve¨ª molt apreciat, i per als grups d¡¯havaneres. L¡¯alcalde de la localitat ha manifestat a Regi¨® 7 que ¡°si es demostra aquesta informaci¨®, Puigcerd¨¤ actuar¨¤ (¡­). El que s¡¯explica ¨¦s molt fort i en parlarem, perqu¨¨ l¡¯actuaci¨® correcta seria, en aquest cas, retirar tot aix¨°, i m¨¦s l¡¯est¨¤tua, que ¨¦s davant d¡¯una escola¡±. Al programa La selva es va debatre si la figura de l¡¯autor pot afectar-ne l¡¯obra, i van plantejar la pregunta m¨¦s b¨¨stia: cal treure del repertori de les cantades d¡¯havaneres El meu avi? Una can?¨® que, al marge de drets d¡¯autor, ja pertany a la cultura popular, malgrat que ara pugui escoltar-se d¡¯una altra manera.

A la plataforma 3Cat hi ha els tres cap¨ªtols del documental, que el canal lineal va emetre d¡¯una tongada al programa Sense ficci¨®. Una proposta molt treballada des del punt de vista narratiu i visual, i que acaba amb una filera de testimonis de dones que de joves havien estat prostitu?des, en les quals ressona el clam de Gis¨¨le Pelicot: que la vergonya canvi? de b¨¤ndol.