Mateu aquest gos!

?s possible que no siguin pocs els escriptors que escriuen en un estat de relativa inconsci¨¨ncia, de manera instintiva, des del territori del somnambulisme, com si el pensament, o la feina del control exercit per la ra¨®, estigu¨¦s renyit amb el que es construeix a trav¨¦s de les paraules, conven?uts que la literatura prov¨¦ de la inspiraci¨® i del que rep l¡¯¨¤nima: no seria estrany que pensessin que la reflexi¨® no por millorar un llibre perqu¨¨ creuen que les obres d¡¯art s¡¯assemblen a les creacions de la naturalesa. Aquesta mena d¡¯escriptors s¨®n uns decidits partidaris d¡¯uns lectors que no es resisteixin a la seva proposta, que s¡¯hi entreguin sense cap reserva, sense condicions, com si els seus llibres s¡¯haguessin de llegir sense jutjar, deixant-se endur pels seus efectes i la impressi¨® que causen, segurs que l¡¯an¨¤lisi freda dels seus textos tanca el cam¨ª del gaudi est¨¨tic que proporcionen. ?s una manera d¡¯entendre la literatura que no ¨¦s exclusiva dels autors mediocres. Goethe, per exemple, menyspreava la cr¨ªtica, deia que si la poesia es llegia amb un ull cl¨ªnic nom¨¦s s¡¯aconseguia que en quedessin uns fragments que no servien per a res i que tan sols incomodaven, i considerava els cr¨ªtics unes persones malintencionades ¡ªels autors, en canvi, eren una gent que proporcionava alegries¡ª, uns malfactors que destru?en la festa de la literatura. L¡¯odi a la cr¨ªtica ja li venia de la joventut: ¡°Mateu aquest gos! ?s alg¨² que fa ressenyes¡±, escrivia en un poema primerenc.

?s normal que aquesta esp¨¨cie d¡¯escriptors, que consideren la seva obra una cosa totalment incommensurable, aliena a la ra¨® gr¨¤cies a l¡¯esperit del seu geni, acceptin els punts de vista dels lectors que els llegeixin des de la cr¨ªtica i la reflexi¨®, desapassionadament, examinant la funcionalitat dels recursos i els procediments que usen per estructurar la seva obra i contribuir a fer visible la cara verdadera de les coses que s¡¯escriuen. Goethe ja es lamentava que els alemanys, quan alg¨² els ensenyava una flor, volguessin saber quina olor feia i si servia per preparar alguna infusi¨®. No ¨¦s una exclusiva dels autors majors com ell l¡¯adopci¨® a la manera de lema vital d¡¯una m¨¤xima tan senzilla i fal¡¤la? ¡ªautorit¨¤ria i imperiosa¡ª com aquesta: agra?ment en comptes de cr¨ªtica. La pregunta malvada que es podria fer un cr¨ªtic parlamentari ¨¦s si aquests escriptors inconscients, instintius, somn¨¤mbuls, sense vigil¨¤ncia de la ra¨®, s¨®n equiparables als pol¨ªtics nacionalistes, conven?uts que el seu ideari neix de la inspiraci¨® i del que l¡¯¨¤nima rep de la terra. El problema ¨¦s que no sembla que n¡¯hi hagi cap equiparable a la grandesa majestuosa de Goethe, que era capa? de dir que quan la gent no t¡¯admira o t¡¯enveja no ets feli?.