Carme Riera guanya el Sant Joan amb el primer ¡®turista¡¯ de Mallorca

El fet de morir es pot llegir tamb¨¦ com el moment de fer just¨ªcia amb un mateix i els que queden. Amb aquest punt de just¨ªcia po¨¨tica ho veu l'escriptora i acad¨¨mica Carme Riera. I en aquest moment crucial de la vida col¡¤loca l'arxiduc Llu¨ªs Salvador d'?ustria, personatge real amb aur¨¨ola m¨ªtica a Mallorca, que al llit de mort dicta les seves mem¨°ries al seu secretari. Aquests records conformen l'entramat de la seva ¨²ltima novel¡¤la,?Les darreres paraules, amb la qual l'autora de Te deix, amor, la mar com a penyora va obtenir ahir el 36¨¨ Premi BBVA Sant Joan de Literatura, que convoquen la Fundaci¨® Antigues Caixes Catalanes i el grup BBVA, que el doten amb 35.000 euros lliures d'impostos i independents dels drets d'autor. O sigui, dels m¨¦s temptadors de les lletres catalanes.

Riera (Palma, 1948) ¡°vivia, dormia i moria amb l'arxiduc¡± des que va comissariar una exposici¨® sobre l'arxiduc a Palma l'any passat. Quan es va acabar, el cam¨ª natural era una novel¡¤la, que per primera vegada en la ja dilatada i premiada traject¨°ria de Riera ha presentat en forma de mem¨°ries pel ¡°pur plaer de provar coses noves; el meu Temps d'innoc¨¨ncia era m¨¦s autobiogr¨¤fic que no pas memorial¨ªstic i aix¨° exigeix registres diferents¡±.

Les figures hist¨°riques no li s¨®n alienes a Riera, que a?Dins el darrer blau (1994) i a?Cap al cel obert (2000) havia abordat la hist¨°ria dels jueus mallorquins, els xuetes. El protagonista de Les darreres paraules d¨®na joc: l'arxiduc (Flor¨¨ncia, 1847- Tx¨¨quia, 1915) ¨¦s tota una instituci¨® a l'illa: onz¨¨ fill de Leopold II, Gran Duc de la Toscana, primer de l'emperador Francisco Jos¨¦, tenia el sobrenom del ¡°savi de la casa¡±: dominava 14 lleng¨¹es i, despr¨¦s de l'expulsi¨® de la seva fam¨ªlia, va arribar d'inc¨°gnit com a comte De Neudorf a Mallorca el 1867. ¡°Volia anar a Dalm¨¤cia, per¨° una epid¨¨mia de pesta el va enviar a unes illes ex¨°tiques per als centreeuropeus, per la influ¨¨ncia ¨¤rab; tamb¨¦ es va sentir atret pels escarabats de la zona¡±, apunta Riera, que ha investigat documentaci¨® privada de l'arxiduc.

Defensor de la naturalesa, va adquirir una desena de grans finques entre Valldemosa i Dei¨¤, on va conrear vinyes i oliveres, i els seus derivats li van valer reconeixements a l'Exposici¨® Universal del 1888 a Barcelona. ¡°Hi ha el mite que no deixava talar arbres, que respectava els paisatges, va projectar miradors i fins i tot va crear un alberg per als caminants; d'alguna manera va descobrir i va promoure Mallorca com a ind¨²stria tur¨ªstica per¨° ben entesa; avui, amb l'illa devastada pel turisme, no s¨¦ qu¨¨ diria¡±.

Riera, que l'any passat va obtenir el Premi Nacional de les Lletres, no es deixa serrells del personatge, per la qual cosa aborda dos temes espinosos. Un, la vida sexual de qui va morir sense descend¨¨ncia, per¨° que, en canvi, va deixar tota la seva fortuna al seu secretari i als seus fills. Tamb¨¦ creu que va ser espia de la cort de Viena: ¡°Aix¨° explicaria els seus viatges sobtats; de seguir algunes dels seus pressup¨°sits, potser s'hauria pogut evitar la I Guerra Mundial¡±. Tamb¨¦ hi apareix la seva amant, Catalina Homar, pagesa mallorquina, a qui va arribar a comparar amb la seva cosina preferida, Isabel d'?ustria i Hongria, la popular emperadriu Siss¨ª.

Edicions 62 publicar¨¤ Les darreres paraules el 31 d'agost. Riera ¨¦s la vuitena autora origin¨¤ria de les Balears que obt¨¦ un dels pocs grans guardons catalans que intenta mantenir cert pedigr¨ª literari davant de la temptaci¨® comercial, tot i que la d'aquest any ha estat la convocat¨°ria amb la tercera xifra m¨¦s baixa d'originals presentats: 34.