Les filles de Mu?oz Ramonet proposen una ¡®treva¡¯

Triple salt mortal amb tirabuix¨® en la guerra per l'her¨¨ncia que Julio Mu?oz Ramonet va deixar a Barcelona el 1991 entre l'Ajuntament i les quatre filles de l'industrial. Despr¨¦s de 25 anys de la seva mort, i de tres sent¨¨ncies, una del 2012 del Tribunal Suprem?que assegurava que Barcelona ¨¦s la propiet¨¤ria de la col¡¤lecci¨® d'art, amb gaireb¨¦ mil obres de grans artistes; les germanes Carmen, Isabel, Helena i Alejandra Mu?oz Vilallonga i un dels n¨¦ts, Manuel Castelo, asseguren que la Fundaci¨® Julio Mu?oz Ramonet que impulsa l'Ajuntament i que fa 17 anys que es querella als jutjats contra ells pel llegat, no compleix la voluntat del testador Julio Mu?oz.

Per aix¨°, el passat 26 de maig les filles van impulsar la creaci¨® d'una altra fundaci¨®, la Fundaci¨® Privada Casa Julio Mu?oz Ramonet, de la qual els cinc familiars s¨®n patrons. Com a mostra de bona voluntat i per superar la judicialitzaci¨® de l'assumpte, conviden l'Ajuntament a incorporar-s'hi amb dos patrons i la Generalitat, amb un. Per¨° la treva que proposen t¨¦ un preu: L'Ajuntament haur¨¤ de dissoldre abans la fundaci¨® municipal i transferir tots els seus b¨¦ns a la nova entitat.

La fundaci¨® de les germanes Mu?oz, segons assenyala un esborrany de conveni que han enviat al consistori, ¡°intentar¨¤¡± que les obres que eren al carrer Muntaner i ¡°les que ara com ara siguin propietat de familiars del testador, puguin ser exposades a l'edifici, buscant la cessi¨® en forma de pr¨¦stec, dip¨°sit o qualsevol altra forma¡±. Amb aquest escrit reconeixen, de forma impl¨ªcita, que tenen obres del llegat, una q¨¹esti¨® que fins ara havien negat.

A m¨¦s, l'Ajuntament, la fundaci¨® municipal, abans de la seva dissoluci¨®, i les quatre germanes ¡°desistiran¡± en un termini m¨¤xim d'un mes de tota acci¨® judicial, civil o penal contra l'altra part. El conveni estipula que l'Ajuntament i les filles emetran un comunicat o explicaran en una roda de premsa els seus acords ¡°comprometent-se a evitar els retrets en relaci¨® amb els esdeveniments anteriors a la signatura del conveni¡±.

Per¨° l'Ajuntament no sembla disposat a enterrar les armes. Eudald Vendrell, advocat de la fundaci¨® municipal, assegura que ¡°ni la nova fundaci¨® ni qui l'ha constitu?da tenen legitimaci¨® per complir la voluntat del difunt. ?s una altra manifestaci¨® de la seva demostrada actitud de defraudar el testament del seu pare¡±.

Per¨° el m¨¦s sorprenent d'aquesta iniciativa ¨¦s la persona que promou la nova fundaci¨®, que ¨¦s, de fet, el notari su¨ªs Romano Kuns, un dels marmessors testamentaris ¡ªl'altre era l'advocat barcelon¨ª Enrique Granados Jarque¡ª. Kuns ha adre?at una carta a l'alcaldessa Ada Colau en la qual assegura que la intenci¨® de la nova fundaci¨® i el conveni de col¡¤laboraci¨® ¨¦s posar fi a la conflictivitat actual i demana que es faciliti un interlocutor municipal.

En l'¨²ltim dels 11 testaments que va fer Mu?oz Ramonet deixava (a m¨¦s del llegat a Barcelona) un altre format per la col¡¤lecci¨® d'unes mil miniatures a la ciutat su?ssa de Coira, que el notari Kuns havia de vetllar perqu¨¨ es realitz¨¦s. I aix¨ª ho va fer al principi, per la qual cosa les filles ¡ªque van impugnar la validesa de l'¨²ltima voluntat del seu pare¡ª van acabar traient-li els poders. El mar? del 1993, en una carta que va publicar EL PA?S l'agost del 2014, acusaven Kuns de llan?ar ¡°informacions gratu?tes respecte a propietats immobili¨¤ries de Julio i col¡¤leccions pict¨°riques a Espanya fantasioses¡±; li retreien que ¡°abans de vetllar pels interessos de les filles i hereves, sembla que tot el seu inter¨¨s ¨¦s pel Cant¨® i Barcelona¡±; l'acusaven d'actuar amb ¡°neglig¨¨ncia professional¡±, ¡°de forma temer¨¤ria¡±, ¡°mala fe manifesta¡± i de forma ¡°perjudicial en una her¨¨ncia que, en definitiva, ¨¦s de molt poca import¨¤ncia a Espanya [segons alguns c¨¤lculs va ascendir a m¨¦s de 120 milions d'euros del 1991] i irrellevant a Su?ssa¡±. Despr¨¦s de recordar-li que nom¨¦s t¨¦ jurisdicci¨® a Su?ssa, ja que per als assumptes espanyols ja hi havia un altre marmessor, li van demanar que s'abstingu¨¦s d'intervenir de qualsevol forma en l'her¨¨ncia i, sobretot, pel que fa als b¨¦ns situats a Espanya, una q¨¹esti¨® que amb el pas dels anys ha deixat de tenir import¨¤ncia.

Patronat o patrocini

Al final, Kunz va renunciar al seu c¨¤rrec com a marmessor a canvi de cobrar 230.000 francs su?ssos, i va passar de defensar la validesa del testament a declarar el contrari. Per aix¨°, va al¡¤legar, no havia informat Barcelona del seu llegat.

Jos Prado, advocat barcelon¨ª de les germanes Mu?oz que ha desenterrat?el notari Kunz, assegura, a m¨¦s, ¡°que s'ha fet una lectura err¨°nia del testament pel que fa al llegat per a Barcelona, ja que s'ha tradu?t que la fundaci¨® es faria sota el patronat de la ciutat, quan el terme alemany fa refer¨¨ncia a patrocini, que ¨¦s ben diferent¡±. ¡°La declaraci¨® jurada que s'ha utilitzat sempre ¨¦s la que van presentar les filles per a l'acceptaci¨® de l'her¨¨ncia del seu pare i hi posa patronat", assenyala Vendrell.