S¡¯ho van endur tot, tret dels mobles
L'habitatge que Julio Mu?oz Ramonet va llegar a Barcelona el 1991 conserva el ric mobiliari, reflex de l'alta burgesia de finals dels quaranta
Julio Mu?oz Ramonet va deixar en her¨¨ncia a Barcelona, en morir el 1991, un palauet al carrer Muntaner i tot el que es conservava a l'interior; sobretot, una impressionant col¡¤lecci¨® d'obres d'art per la qual litiguen, des de fa dues d¨¨cades, les quatre filles de l'industrial t¨¨xtil i l'Ajuntament. Per¨° tamb¨¦ el mobiliari ¡ªque, a difer¨¨ncia de les pintures, les germanes Mu?oz Vilallonga no es van endur de l'habitatge quan va morir el seu pare¡ª, un dels interiors m¨¦s excepcionals de l'alta burgesia barcelonina de finals dels anys quaranta que ha arribat fins als nostres dies. Des de la Fundaci¨® Julio Mu?oz, encarregada des del 1995 de reclamar als tribunals?el llegat desaparegut, treballen per revaloritzar i difondre aquest patrimoni, amb la possibilitat d'obrir l'habitatge al p¨²blic. ¡°?s evident que el valor dels mobles no es pot comparar amb el de les pintures¡±, assegura l'experta M¨®nica Piera, que acaba de publicar Antonio Herr¨¢iz, mueblista de la vivienda de Julio Mu?oz Ramonet en Barcelona (Res Mobilis, 2016), on analitza aquestes peces creades el 1945 per decorar, de forma integral, l'habitatge que acabava de comprar Mu?oz a les hereves del marqu¨¨s d'Alella ¡°en la qual tot funciona com a aval de la seva posici¨® social en la postguerra espanyola, assolida, sobretot, despr¨¦s del seu enlla? el 1946 amb la filla del director del Banc Central, Ignacio Vilallonga¡±, segons explica Piera.
S¨®n famosos els coberts i les copes d'or que Mu?oz utilitzava quan tenia convidats al seu palauet, amb la intenci¨® d'impressionar-los, si ¨¦s que no ho estaven despr¨¦s de contemplar les pintures que penjaven a les parets. S¨®n menys coneguts els mobles i la decoraci¨®, sobretot de la planta noble, en la qual no es deixava res a l'atzar. Mu?oz va encarregar al prestigi¨®s decorador madrileny Herr¨¢iz que desplegu¨¦s, sense mirament, el seu cat¨¤leg de mobles recreant els estils cl¨¤ssics europeus: els luxosos llu?sos francesos per a les sales de visita, el sever estil espanyol per a les zones de pas, el moderat angl¨¨s i l'elegant neocl¨¤ssic per a sales i dormitoris i la modernitat per als banys.
¡°Gaireb¨¦ totes les peces que va crear s¨®n excepcionals, una refer¨¨ncia en la producci¨® espanyola de l'¨¨poca, i alguna podria vendre's com una antiguitat¡±, explica l'experta, que ha comptabilitzat tretze tresillos i m¨¦s de 50 butaques, majorit¨¤riament en parelles, ¡°no hi ha dues peces ni dos conjunts iguals en forma ni en tapisseria, i algunes van ser creades a la Reial F¨¤brica de Tapissos¡±. Com a an¨¨cdota, no s'ha localitzat cap cadira en tot l'habitatge. Per Piera, la clau de l'¨¨xit de la firma que va contractar Mu?oz ¡°est¨¤ en l'elevada qualitat de la producci¨®, la manera de combinar els estils, que aportava varietat i un estudiat equilibri entre estances solemnes que enaltien el propietari i ambients acollidors que convidaven a entrar".
La sumptuositat i el luxe i l'alta posici¨® del propietari de l'habitatge est¨¤ present en catifes, com la del sal¨® principal, de 9,20 per 6,80 metres, que llueix un medall¨® amb els escuts Mu?oz i Vilallonga, envoltat de banyes de l'abund¨¤ncia, corones florals o trofeus militars a la romana. Una altra ¨¦s la del distribu?dor central, de 14 per 8 metres, amb una ¨¤guila emblema del seu entramat empresarial; els set tapissos flamencs i francesos del segle XVI i XVIII, les pintures murals encarregades a mida, com les pintures goyesques d'Ernest Santasusagna de la sala d'estar. ¡°S¨®n d'un deixeble de Goya¡±, li agradava dir a Mu?oz Ramonet als seus convidats, tot i que les pintures es van fer m¨¦s de 125 anys despr¨¦s de la mort de l'aragon¨¨s. Tampoc la il¡¤luminaci¨® es va descurar en aquesta posada d'escena de luxe. En total, m¨¦s de 35 exemplars de llums de sostre, aranyes immenses amb ll¨¤grimes de vidre i aplics, basats en models del segle XVIII i XIX, als quals cal sumar 45 gerros ornamentals de porcellanes, d'estil S¨¨vres, sax¨® i xin¨¨s de Canton, que s¨®n la cirereta d'aquest conjunt d'esplendor, que les filles de l'industrial van deixar intacte.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.