Una generaci¨® s¡¯obre pas

Despr¨¦s de tanta i tan desqualificadora acusaci¨® de populisme llan?ada contra Podem i els seus l¨ªders ara resulta que en plena campanya electoral s¨®n els recentment admesos en el club liberal europeu, Ciutadans, els qui es vesteixen teatralment la samarreta de la selecci¨® espanyola de futbol per enviar als ciutadans la seq¨¹¨¨ncia del seu inefable goig patri¨°tic per la consecuci¨® d¡¯un gol contra l¡¯equip de Turquia a la Eurocopa. Si aix¨° no ¨¦s populisme, i del m¨¦s recognoscible, el populisme nacionalista, per cert, que alg¨² ho expliqui. Per descomptat, no ¨¦s l¡¯¨²nica impostura en aquesta campanya. Els candidats del PP presumeixen en tots els debats que el Govern de Mariano Rajoy ¨¦s el que m¨¦s ha legislat contra la corrupci¨® pol¨ªtica. Mira que b¨¦! Un partit imputat com a beneficiari a t¨ªtol lucratiu per pr¨¤ctiques corruptes sense que el seu principal dirigent es doni per al¡¤ludit. Amb centenars i centenars d¡¯afiliats processats en una aclaparadora llista de causes per corrupci¨®. I presumint. Res de perd¨® i esmena.

El PSOE de Pedro S¨¢nchez, en greus dificultats electorals per haver assumit sense dir ni piu el 2010 els dictats de la pol¨ªtica econ¨°mica neoliberal dictada des de Brussel¡¤les i Berl¨ªn, acusa Podem d¡¯impostura perqu¨¨ els dirigents del nou partit han decidit definir-se tamb¨¦ com a socialdem¨°crates. Per¨° Podem no acaba de segellar una alian?a electoral amb un comunista conf¨¦s com Alberto Garz¨®n? Una vegada que els donen la ra¨® hist¨°rica i se la prenen com que els volen robar la cartera, quan en realitat se li obre a Pedro S¨¢nchez l¡¯oportunitat de sumar, l¡¯endem¨¤ de les eleccions, una majoria socialdem¨°crata. O no?

Francesc Homs, el candidat de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica (CDC), el partit que des del 2012 aspira a dirigir la creaci¨® de l¡¯estat catal¨¤ sobir¨¤, defensa aquests dies que la millor manera d¡¯evitar que el Govern d¡¯Espanya adopti sistem¨¤ticament tots els divendres alguna mesura perjudicial per a l¡¯autogovern de Catalunya, com ha fet el PP en aquesta inacabable legislatura, ¨¦s que el nacionalisme catal¨¤ encarnat per ell ara torni a tenir la paella pel m¨¤nec, ¨¦s a dir, recuperi la posici¨® de frontissa en el Congr¨¦s dels Diputats. Com en els millors temps de Miquel Roca, quan ni Felipe Gonz¨¢lez ni Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar disposaven de majories absolutes. Com quan Jordi Pujol es vanava d¡¯estar en disposici¨® de fer-los ¡°passar per la pedra¡±. Havia de ser el 1996, m¨¦s o menys. Era aix¨°, la independ¨¨ncia?

Si entre les causes profundes del terratr¨¨mol electoral que ha desestabilitzat el sistema electoral gaireb¨¦ bipartidista a Espanya es t¨¦ en compte la crisi de la socialdemocr¨¤cia europea, t¨¦ bastant de suc que Podem, el partit emergent sorgit de la suma de gaireb¨¦ tots els descontentaments acumulats en almenys una d¨¨cada, s¡¯adhereixi ara tamb¨¦ a la socialdemocr¨¤cia. Per¨° ¨¦s aix¨ª. Aquells joves professors i els indignats ocupants de les places espanyoles han madurat de pressa, de pressa, for?ats pels seus ¨¨xits electorals i ahir el seu l¨ªder, Pablo Iglesias, argumentava la seva nova adscripci¨® com a resultat que ell i els seus companys d¡¯equip s¡¯han fet grans.

Aquesta ¨¦s m¨¦s o menys l¡¯experi¨¨ncia que va protagonitzar el PSOE entre el 1976 i el 1982. Ara, com llavors, hi ha una generaci¨® nova, que aspira al canvi pol¨ªtic, que disposa d¡¯una cohort dirigent suficientment desacomplexada com per rebel¡¤lar-se davant els qui s¨®n m¨¦s grans que ells i intenta substituir-la en el repte d¡¯assumir el Govern. Aix¨° va ser el que va fer el PSOE el 1982 i aix¨° ¨¦s el que ara somien de fer els joves que voten Podem. Mai hi ha dues situacions hist¨°riques ni dues conjuntures pol¨ªtiques que es repeteixin mim¨¨ticament, per¨° els canvis generacionals s¨ª que existeixen.

El qui est¨¤ demanant pas a Espanya enxampa a contrapeu el partit socialista i Podem en fase expansiva. Aquest ¨¦s l¡¯interrogant m¨¦s gran en aquest 26-J i el que li confereix un significat particular. L¡¯altre sembla cantat. L¡¯embranzida cap al canvi pol¨ªtic que el 20-D va destruir la majoria absoluta del PP per¨° no va bastar per aixecar una majoria d¡¯esquerres ara est¨¤ m¨¦s madura. Despr¨¦s de la caiguda de governs de la dreta a Fran?a, Gr¨¨cia, It¨¤lia i Portugal, ara li toca a l¡¯electorat espanyol enviar a la Uni¨® Europea el missatge que el sud d¡¯Europa rebutja les receptes neoliberals imposades al Govern de Jos¨¦ Lu¨ªs Rodr¨ªguez Zapatero i entusi¨¤sticament seguides pel de Mariano Rajoy.