Actors, autors i monstres amfibis

L¡¯escriptor no pot contenir l¡¯excitaci¨®: ¡°Per¨° si aquest tipus el vaig escriure jo¡±. L¡¯actor Ray Stevenson passeja el seu metre noranta-tres i el seu aspecte de n¨¤ufrag per una nau de la madrilenya localitat de Fuente el Saz de Jarama. Cabells llargs i hirsuts, roba espellifada. Nom¨¦s hi ha dues coses que desentonen amb la indument¨¤ria d¡¯entreguerres en qu¨¨ es localitza la pel¡¤l¨ªcula que est¨¤ rodant, i les dues s¨®n a la seva m¨¤ dreta. Un anell d¡¯or amb un 13 en n¨²meros romans (que des que la s¨¨rie Roma el va catapultar a la fama mai es treu) i un llibre. El llibre ¨¦s La pell freda, i el seu autor l¡¯hi acaba de regalar. Acompanyem Albert S¨¢nchez Pi?ol a la visita que fa al rodatge de La pell freda, adaptaci¨® de la seva novel¡¤la La pell freda, (La Campana, 2002), que protagonitzen Stevenson, David Oakes i l¡¯espanyola Aura Garrido.

La pell freda, tradu?da a 37 lleng¨¹es, narra la hist¨°ria d¡¯un home que fuig. D¡¯un refugi en una illa solit¨¤ria i de la relaci¨® entre el protagonista i un faroner esquiu, condemnats a ajudar-se per sobreviure a l¡¯atac d¡¯unes criatures blavoses i amf¨ªbies que assetgen l¡¯illa perduda.

La novel¡¤la que va escriure fa 14 anys ocupa avui unes 150 persones que dins d¡¯una nau poleixen les finestres d¡¯una caseta, mouen cables, col¡¤loquen llums o assagen a les ordres del director franc¨¨s Xavier Gens (Hitman, Aislados), sota una llum groga que sembla treta d¡¯un quadre de Caravaggio. S¨¢nchez Pi?ol es passeja avui entre els decorats (dissenyats per l¡¯oscaritzat Gil Parrondo, a qui la pel¡¤l¨ªcula va treure de la jubilaci¨® amb 95 anys). En veure¡¯s, Gens i Pi?ol es fan una abra?ada c¨°mplice mentre de fons alg¨² crida ¡°Silenci¡±. ¡°?s com imaginaves?¡±, li pregunta el director. ¡°S¨ª¡±, respon l¡¯escriptor assentint amb un somriure, abans de posar-se darrere del director i veure com, dins d¡¯un far tallat en secci¨®, els actors es posen a interpretar.

¡°El gui¨® atrapa l¡¯ess¨¨ncia del relat¡±, confessa Pi?ol. "Fins i tot ¨¦s m¨¦s n¨ªtid que el que jo imaginava. Molts caps pensant alhora introdueixen en la teva idea detalls que a mi se m¡¯escapen", diu despr¨¦s, passejant la vista pels detalls de l¡¯interior del far. Ampolles trencades, xarxes penjants, una mand¨ªbula blanca de taur¨®. En el combo on els productors veuen en temps real l¡¯enquadrament que les c¨¤meres estan gravant hi ha avui uns cascos extra amb el nom d¡¯Albert. El silenci es fa i la veu aspra de Stevenson se sent a cada rac¨® de la nau. ¡°I com sap que no s¨®n males herbes?¡±, li etziba al personatge d¡¯Oakes. Stevenson poleix bales i arregla un cintur¨® de cuir mentre el seu company prepara infusions d¡¯herbes. ¡°He vist tres vegades la s¨¨rie Roma. En Ray ¨¦s un home imponent, amb molta pres¨¨ncia", explica l¡¯escriptor. ¡°Temia que es meng¨¦s l¡¯actor que li posessin al davant. Per¨° David aguanta la seva r¨¨plica perfectament. El que m¡¯espanta m¨¦s ¨¦s ella¡±.

Al costat de Stevenson i Oakes es mou, una mica maldestre i una mica gata, Aura Garrido. O alguna cosa semblant a ella. ?s Aneris, una de les criatures amf¨ªbies, que estableix una curiosa relaci¨® amb els dos protagonistes i detona la posterior acci¨® de la novel¡¤la i la pel¡¤l¨ªcula. Per interpretar-la, Garrido ha de passar cada dia per una sessi¨® de maquillatge d¡¯entre sis i vuit hores. ¡°Jo el que he intentat ¨¦s tractar aquest personatge com qualsevol altre¡±, explica l¡¯actriu en el seu camerino, sota el maquillatge blau que nom¨¦s deixa veure els seus enormes ulls verd jade. ¡°Buscar la seva dignitat, el seu cor. No tractar-la com si fos una bestiola¡±, explica. Perqu¨¨ la clau de tot radica en si ¨¦s o no una bestiola, el cor d¡¯una novel¡¤la que ha triomfat per un subtext que neix molt lluny de l¡¯illa en la qual la situen les seves p¨¤gines.

¡°Vaig escriure aquesta hist¨°ria perqu¨¨ vaig haver de sortir disparat del Congo. Estava escrivint la meva tesi sobre els pigmeus¡±, explica Pi?ol, que tamb¨¦ ¨¦s antrop¨°leg. ¡°Vaig haver d¡¯escapar d¡¯all¨¤ quan va esclatar la guerra¡±. Pi?ol es refereix a la primera i a la segona guerra del Congo, que va deixar el tr¨¤gic saldo de 3,8 milions de morts. ¡°All¨¤ un coneix l¡¯horror. Entre hutus i tutsis es manaven pronunciar una paraula. Si la pronunciaves malament, et mataven a cops de matxet. Aix¨° significa que les difer¨¨ncies eren m¨ªnimes, que hi havia un component abismal de construcci¨® cultural de l¡¯enemic. Un enemic que identifiquem amb el monstre, encara que en el fons sigui alg¨² no tan diferent. Aix¨° ¨¦s una cosa fonamental que vaig voler traslladar a la novel¡¤la. Crec que ¨¦s aquesta idea la que la fa universal¡±, confessa. Sigui aquesta idea la clau del seu ¨¨xit o no, La pell freda ¨¦s avui, amb 37 lleng¨¹es, la novel¡¤la escrita en catal¨¤ m¨¦s tradu?da. ¡°A ning¨² li interessa el que jo vaig viure personalment al Congo. Per¨° podia traslladar aquesta idea a un altre context. Usar-la com a met¨¤fora¡±. Ho explica a prop d¡¯una altra nau, on diversos operaris recreen l¡¯esquin?at casc d¡¯un vaixell enfonsat i el ja? mar¨ª, per rodar escenes subaqu¨¤tiques. Despr¨¦s de rodar les escenes exteriors a Lanzarote, el rodatge es perllongar¨¤ a Madrid fins al 25 de juny. L¡¯¨²ltima localitzaci¨® ser¨¤ Isl¨¤ndia, on l¡¯equip capturar¨¤ preses de les morrenes glacials.

ampliar foto S¨¢nchez Pi?ol entre els productors Mark Albela i Denise O?Dell. Jos¨¦ Haro.

¡°Adaptar ¨¦s un verb que cal conjugar. Ells tenen, ¨¦s clar, el seu dret a donar la seva visi¨® de l¡¯obra. A mi, imaginar no em costa gens, si vull posar explosions, em costa el que em costa la tinta i el paper¡±, explica Pi?ol. ¡°Despr¨¦s, portar aix¨° a la realitat implica un proc¨¦s de concreci¨® m¨¦s complicat¡±. Un proc¨¦s que s¡¯ha gestat durant dotze anys, des que els productors Mark Albela i Denise O¡¯Dell (Babieka Films) es fessin c¨¤rrec de projecte. ¡°Ha estat un proc¨¦s llarg, interromput per la crisi i molt complicat per treure el finan?ament, totalment espanyol¡±, explica Albela. ¡°I amb molta ajuda desinteressada de molt professional amic¡±, afegeix O?Dell. Favors a part, la pel¡¤l¨ªcula, amb uns set milions de pressupost, excedeix amb escreix el cost mitj¨¤ d¡¯una pel¡¤l¨ªcula espanyola.

Monstres marins, o no tan monstres, que concreten la idea de l¡¯home per odiar el que tem i recelar del desconegut. Des d¡¯algun rac¨® alg¨² crida que les c¨¤meres estan en marxa. ¡°Silenci¡±, se sent. En el combo i al costat dels productors, Pi?ol es tira de nou cap endavant, cap a la pantalla. A veure com all¨° que un dia va escriure cobra vida.

?