Artistes dones i ¡®queer¡¯

Lli?ons capdavanteres de Londres sobre museus i les seves col¡¤leccions i exposicions, que sempre les veuen venir en assumptes clau de pol¨ªtica cultural contempor¨¤nia. Mentre el Centre Pompidou, en un Par¨ªs commocionat per vagues i pol¨ªtiques autorit¨¤ries, mira cap al passat amb l'exposici¨® dedicada a la generaci¨® beat inaugurada aquest mateix dimecres, a la capital brit¨¤nica regirada entre el leave i el remain la nova Tate Modern obria les portes amb una nova ostentaci¨® arquitect¨°nica i dirigida per una dona per primera vegada en la seva curta per¨° influent hist¨°ria. Inaugurada amb el segle, la Tate est¨¤ guiada ara per Frances Morris, brillant historiadora de l'art i acreditada curadora d'exposicions que assegura que, en efecte, ha arribat l'hora de les dones artistes en sales permanents, en el relat de l'art al segle XXI.

L'antiga f¨¤brica a la vora del T¨¤mesi reconvertida en catedral laica de l'art irradia consignes i tend¨¨ncies a tots les altres parr¨°quies. ?s probablement el m¨¦s freq¨¹entat dels museus d'art contemporani, aquest art complex de veure i d'exposar, en qu¨¨ directors i comissaris es juguen reputacions i la salut (que l'hi preguntin a Vicent Todol¨ª, set anys director) i d¨®na tantes alegries al mercat d'inversions. Inc¨ªs: l'art avui ¨¦s un valor m¨¦s segur que l'or; ¨¦s per aix¨° potser que la nova Tate sembla cada vegada m¨¦s un edifici de la City?

El cas ¨¦s que 143.000 persones van anar el cap de setmana passat a la inauguraci¨® de la nova Tate Modern. I es van aturar, m¨¦s o menys temps, a la sala d'artistes, espai permanent i alhora rotatori, dedicada per comen?ar a Louise Bourgeois (1911-2010), escultora de la sexualitat i la mem¨°ria. La nova directora seguir¨¤ per aqu¨ª. En declaracions recents a Pablo Guim¨®n en aquest diari afirma que respecte a l'art de les dones encara queda "molt¨ªssim" per fer. "No ¨¦s que sapiguem el que hi ha i es tracti nom¨¦s de treure-ho a la llum. Cada dia pots fer grans descobriments sobre dones que han estat ignorades. Hi havia moltes dones fent art al segle XX i moltes no encaixaven en les convencions de la pr¨¤ctica can¨°nica. Podien utilitzar altres mitjans, abordar els temes d'una altra manera. Eren als marges i, en un m¨®n sense centre, tots els artistes als marges de sobte s¨®n rellevants".

El punt nodal ¨¦s aquest: la falta de centre. A veure si ens assabentem per aqu¨ª, la veritat, que en assumptes muse¨ªstics estem m¨¦s aviat c¨¨ntrics i centrats com si res no hagu¨¦s passat des del segle XIX. Parlem de mostrar de manera permanent a les sales dels museus l'art de les dones, no de fer de tant en tant una exposici¨®, que s'agraeix, sens dubte, per¨° amb la qual no n'hi ha prou.

De la mateixa manera, i tot i que t¨¦ m¨¦s sentit a Londres que en altres llocs, per ser la capital brit¨¤nica tan illenca, la nova directora afirma que ampliar¨¤ tamb¨¦ l'altre sentit del concepte de marges: el territorial, l'art d'altres contextos. No ¨¦s estrany que s'ho proposi una feminista com ¨¦s Morris, que es presenta com a tal. A la fi, la moguda feminista en art va suposar en els 70 l'inici del reconeixement de les majories i les minories de g¨¨nere, de ra?a, de lloc al mapa, desdenyades fins aleshores per historiadors, experts, etc. Cosa que va canviar l'art al m¨¤xim. "Tots hi veiem amb ulls de g¨¨nere", argumenta la Morris. Cal repetir-ho quan tanta gent instal¡¤lada en el nostre c¨¨ntric i centrat centre de l'esfera p¨²blica insisteix que la mirada at¨¦n els g¨¨neres gramaticals, per¨° no els sexuals. Ui, ¨¦s que parlar d'aix¨° ¨¦s tan lleig... Per¨° no ho ¨¦s per a molts p¨²blics, i menys en q¨¹estions culturals. Els p¨²blics de g¨¨nere s¨®n dels m¨¦s actius del lleure cultural.

Ho sap la Tate Britain, la part del museu que es mant¨¦ al Milbank de sempre i que est¨¤ destinada a l'art exclusivament brit¨¤nic. Ara est¨¤ preparant l'exposici¨® Art Queer Brit¨¤nic, que es veur¨¤ l'any que ve. Per recordar el mig segle que ser homosexual a la Gran Bretanya no est¨¤ criminalitzat per la llei. Nom¨¦s fa cinquanta anys, des del 1967. L'exposici¨® va dels prerafaelites a Francis Bacon i inclour¨¤ obres de Sargent, Dora Carrington i Hockney, entre d'altres. Obres ¨ªntimes i molt personals es veuran al costat de les reconegudes pel c¨¤non.

Un c¨¤non, un relat de la hist¨°ria de l'art amb les costures trencades i que est¨¤ sent revisat, que no recosit, per tots els costats. Av¨ªs per a navegants desorientats, des de Londres.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.