Sin¨¨cdoques, ox¨ªmorons...

Avui sabrem el resultat del Brexit. Avui sabrem si els independentistes, capitanejats per Nigel Farage (un hitlerit¨¤ a la brit¨¤nica, fundador del Partit de la Independ¨¨ncia del Regne Unit), han caigut a la trampa dels que afalaguen i estimulen l¡¯ego col¡¤lectiu. Com molt b¨¦ deia Victor Lapuente a EL PA?S del diumenge passat, els pol¨ªtics que guanyen adeptes s¨®n els que nodreixen els egoismes dels votants. Aix¨° s¡¯ha vist m¨¦s clar com a conseq¨¹¨¨ncia de la crisi econ¨°mica, per¨° sempre ha estat aix¨ª. Catalunya n¡¯¨¦s un paradigma. ?s conegut, per¨° encara no del tot reconegut, que els nacionalismes s¨®n nefastos per a la mateixa naci¨® que els ha fet n¨¦ixer.

La famosa frase de Jordi Pujol ¡°Catalunya va b¨¦!¡± ¨¦s l¡¯exemple m¨¦s clar del que pot fer l¡¯ast¨²cia per esmussar la ment a base d¡¯eliminar l¡¯esperit cr¨ªtic, sense el qual no hi ha progr¨¦s possible. No era Catalunya el que anava b¨¦; es tractava d¡¯una sin¨¨cdoque del tot per la part, perqu¨¨ el que anava b¨¦, i molt, eren les butxaques de la fam¨ªlia Pujol. I les veus cr¨ªtiques que venien de la resta d¡¯Espanya, segons l¡¯exhonorable, no anaven contra ell, sin¨® contra Catalunya. Una mena de meton¨ªmia. ??s possible imaginar una barra m¨¦s grossa usant figures? Doncs s¨ª: la de Marta Ferrusola, que, tractant tots els catalans d¡¯imb¨¨cils, va gosar dir aquestes dues semimet¨¤fores estrafent la cara d¡¯una santa: (a) ¡°Nosaltres no tenim ni cinc¡± i (b) ¡°Nosaltres hem d¡¯anar amb una m¨¤ al davant i l¡¯altra al darrere¡±. Dif¨ªcilment el cas de la fam¨ªlia Pujol hauria estat possible sense un partit nacionalista que excit¨¦s els egos patri¨°tics, com era i ¨¦s encara Converg¨¨ncia, un partit que, afortunadament per al pa¨ªs, va a la deriva total.

Els nacionalismes, d¡¯altra banda, van indefectiblement lligats a la dreta i estan destinats a lluitar entre ells. El PP, el partit espanyol m¨¦s nacionalista de tots, ¨¦s naturalment el m¨¦s anticatal¨¤ i el primer art¨ªfex de l¡¯independentisme. I viceversa: els independentistes catalans s¨®n els primers enemics del PP. Nacionalisme i dreta s¨®n dues cares de la mateixa moneda. Per aix¨° aquell fam¨®s partit que s¡¯anomenava Nacionalistes d¡¯Esquerres ¨¦s el millor exemple per explicar qu¨¨ ¨¦s un ox¨ªmoron als estudiants de teoria liter¨¤ria.

Ai las! Que lluny que estem de les figures dels discursos de Churchill, de De Gaulle, d¡¯Adenauer, etc. Ara els pol¨ªtics que sentim no enraonen, m¨¦s aviat desraonen. Les caracter¨ªstiques de quasi tots s¨®n l¡¯agressivitat, l¡¯ast¨²cia i la capacitat per amanyagar l¡¯ego dels votants. I justament el que ens cal als votants ¨¦s fugir dels agressius, dels astuts i dels que grapegen l¡¯egoisme col¡¤lectiu fins a l¡¯orgasme patri¨°tic. Si votar en blanc no fos afavorir els partits que m¨¦s detesto, ho faria. Ara b¨¦, aix¨° vol dir que haur¨¦ d¡¯anar a votar sense la il¡¤lusi¨® que tenia quan ho vaig fer per primera vegada, per¨° ho far¨¦, i no en blanc.