Votar

Encara estem commocionats pel resultat del refer¨¨ndum del dijous a Gran Bretanya. I anirem al col¡¤legi electoral pendents del que passar¨¤ no nom¨¦s a Espanya o Catalunya, sin¨® tamb¨¦ dels efectes directes i col¡¤laterals que tot aix¨° suposi per a les nostres vides. En a penes cinc anys hem confirmat plenament que s¡¯equivocaven els qui pensaven en termes de crisis el que est¨¤ sent una alteraci¨® estructural de les bases amb les quals es va construir no nom¨¦s l¡¯Europa de la postguerra, sin¨® les bases mateixes de la societat industrial moderna i contempor¨¤nia. I aix¨° est¨¤ trastornant moltes de les intermediacions i equilibris institucionals i pol¨ªtics treballosament constru?ts despr¨¦s dels cruents conflictes del segle XX.

A cada pa¨ªs que acudeix a votar observem la mateixa tensi¨® entre els nascuts despr¨¦s de la crisi del petroli dels setanta i que es van socialitzar pol¨ªticament amb les tensions que va generar el neoliberalisme de Thatcher o la Tercera Via de Blair o Schr?der, i els m¨¦s grans que segueixen enyorant la tranquil¡¤litat dels anys d¡¯or de les pol¨ªtiques del benestar i del consens conservador-socialdem¨°crata. Tensions entre els qui han crescut, s¡¯han educat i han viatjat en la societat oberta, plural i heterog¨¨nia, i els qui veuen tota aquesta diversitat amb prevenci¨® i incertesa. Tensions en els qui temen perdre all¨° que pensaven afermat, en els qui malviuen amb sous o ajudes que amb prou feines si els permeten subsistir i tamb¨¦ en aquells altres que mal que b¨¦ volen aprofitar les oportunitats d¡¯una realitat m¨¦s prec¨¤ria per¨° tamb¨¦ m¨¦s oberta. M¨¦s edat, menys formaci¨®, menys renda, ¨¦s una barreja que tendeix a prevaler la introspecci¨® i la conviv¨¨ncia entre els de sempre.

Qu¨¨ passar¨¤ avui? S¨®c d¡¯aquells que, per edat, ja vaig poder votar en les eleccions generals del juny del 1977. Una simple enumeraci¨® de les vegades que he exercit el meu dret al vot des de llavors arriba a la xifra notable de 45. Avui ser¨¤, doncs, la vegada 46. M¨¦s d¡¯una vegada per any. La llista de jornades electorals est¨¤ composta per 12 eleccions a Corts Generals, 11 eleccions al Parlament de Catalunya, 10 eleccions municipals, 7 eleccions al Parlament Europeu, i cal afegir tres refer¨¨ndums convocats a tot Espanya i dos a Catalunya (sense comptar la consulta del 9-N que faria augmentar la xifra). Algunes han tingut intensitat alta, altres s¨®n amb prou feines identificables. Certament, aquest ¨²ltim any, amb quatre eleccions molt disputades en tretze mesos, mostra el moment especial que vivim. L¡¯acumulaci¨® de canvis socials generats per la crisi econ¨°mica i les pol¨ªtiques d¡¯austeritat, van tenir entre el 2010 i el 2013 m¨¦s pres¨¨ncia als carrers que en les institucions, i des del 2014 els efectes van comen?ar a canalitzar-se electoralment i, per tant, tamb¨¦ a les institucions, de manera que es va constatar l¡¯alteraci¨® de l¡¯statu quo en cada nova elecci¨®, fos aquesta local, auton¨°mica o general.

Les eleccions celebrades en aquest ¨²ltim any han estat tenyides d¡¯un dramatisme que enfila amb la convulsi¨® general que pateix la societat actual, encara que no tot es pugui resoldre ni molt menys a les urnes. Si un observa les tend¨¨ncies de vot m¨¦s recents comprova les cesures entre edats, nivell d¡¯estudis, resid¨¨ncia en entorns urbans o rurals, i tamb¨¦ l¨°gicament les de g¨¨nere o nivell de renda. Res totalment nou, per¨° amb expressions m¨¦s radicals i abruptes. El tall generacional ¨¦s molt clar. Aquesta elecci¨® confirmar¨¤ i aprofundir¨¤ el vist el 20-D. El corrent de fons ¨¦s de canvi i ¨¦s normal que aix¨° generi una agrupaci¨® dels qui per diferents raons temen les disrupcions que aquest canvi pot generar en les seves vides. Hi ha molts dilemes en joc. El dilema societat tancada - societat oberta hi est¨¤ present, per¨° tamb¨¦ el dilema democr¨¤cia-tecnocr¨¤cia global, o el de reconvertir les pol¨ªtiques de redistribuci¨® tradicionals, centralitzades i segmentades en noves din¨¤miques m¨¦s predistributives, integrals i descentralitzades. I tot aix¨° emmarcat en el debat sobre sobiranies i sobre demos, sobre qui t¨¦ potestat per decidir sobre qu¨¨. Com m¨¦s est¨¤ en joc m¨¦s s¡¯exigeix que puguin decidir els qui resulten afectats per aix¨°. Gran Bretanya ha recuperat sobirania, per¨° no independ¨¨ncia, de fet ha perdut capacitat d¡¯influir en decisions que l¡¯acaben afectant. Necessitem recuperar sobirania pol¨ªtica, econ¨°mica i tecnol¨°gica, per¨° sabent que si no ho fem de manera oberta i connectada amb els qui comparteixen valors i idees, acabarem patint les decisions d¡¯uns altres.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.