Un partit molt respectable

L¡¯endem¨¤ del Brexit, a Mariano Rajoy li van bufar la consigna perfecta. Amb els refer¨¨ndums no s¡¯hi juga. Ell la va dictar tal com la hi van dictar. I la cosa va funcionar millor del que s¡¯esperava. Va funcionar tan b¨¦ que el Partit Popular va acabar convertint-se en el partit m¨¦s transversal d¡¯Espanya, excepte a Catalunya. Va posar alguns al seu lloc i a m¨¦s al cap de poques hores de l¡¯impensable resultat electoral, va exigir ¡°un respecte¡±.

Aix¨° del respecte t¨¦ molt de suc. (Hi tornar¨¦ sobre el Brexit). L¡¯exig¨¨ncia ins¨°lita de respecte la va fer des de la balconada del carrer G¨¨nova, el mateix edifici on un poder¨®s exgerent va estirar la manta fins a descobrir baguls farcits de sobres delictius (alguns dels quals van poder dipositar-se a la butxaca del mateix Rajoy). Va voler dir, sense cap dubte, que el Partit Popular es mereix un respecte tot i les seves corrupteles de llarg a llarg de la nostra benvolguda pell de brau. Es mereix un respecte perqu¨¨ tot i els seus llargs processos penals a Val¨¨ncia i Madrid, ning¨² va poder per si sol apartar-lo del poder. (Nom¨¦s un contuberni d¡¯ultraesquerrans i separatistes incorregibles, va poder apartar-los).

Aquest diumenge Rajoy va tornar a demostrar que si un representa un partit respectable, no hi ha corrupci¨®, ni incompet¨¨ncia que pugui amb ell. De vegades penso que en l¡¯imaginari de la gent ja est¨¤ gravat a foc que val m¨¦s corrupte conegut que corrupte per con¨¨ixer. Nom¨¦s aix¨ª s¡¯ent¨¦n que Rajoy, probablement un dels pol¨ªtics m¨¦s mediocres de la democr¨¤cia espanyola, pugui guanyar eleccions caigui el que li caigui al seu partit i al pa¨ªs que governa.

La corrupci¨® ¨¦s una malaltia moral que el neoliberalisme va ajudar a fer global i end¨¨mica

La corrupci¨® ¨¦s una malaltia moral que el neoliberalisme va ajudar a fer global i end¨¨mica. Existeix una esp¨¨cie de corrupci¨® de baixa intensitat. Jo em col¡¤loco en un lloc i quan l¡¯ocasi¨® es presenta, col¡¤loco el meu cos¨ª i la meva dona. Si la plena ocupaci¨® ¨¦s un impossible, que el sistema absorbeix sota l¡¯etiqueta d¡¯atur estructural (una cosa aix¨ª com un 5% assumible pel mateix sistema), caldria comen?ar a pensar que la corrupci¨® zero ¨¦s un altre impossible.

Fa dos anys, a Bremen, vaig llogar un apartament per quinze dies. Vaig pagar i al cap de pocs dies vaig demanar a l¡¯ag¨¨ncia que em prorrogu¨¦s el lloguer cinc dies m¨¦s. El primer pagament es va fer sota tots els requisits de transpar¨¨ncia i legalitat, per¨° no els cinc dies addicionals, que quan els vaig abonar qui me¡¯l va cobrar no em va estendre cap rebut. El primer pagament va ser fiscalment correcte, per¨° no el segon que es va convertir autom¨¤ticament i volunt¨¤riament en diner negre. Aqu¨ª tenim un cas de corrupci¨® de baixa intensitat.

O estructural. Si el Partit Popular segueix guanyant eleccions enmig de tan ostensible falta de moralitat en la gesti¨® p¨²blica, aix¨° ¨¦s perqu¨¨ la corrupci¨® em fa l¡¯efecte que ¨¦s metabolitzable. Conec gent que quan sent que Espanya ¨¦s un pa¨ªs amb un alt grau de corrupci¨®, contesta que M¨¨xic ho ¨¦s m¨¦s. O It¨¤lia. O Romania. Aix¨° et porta a pensar que si no s¡¯arriba a aquests escandalosos l¨ªmits, la gent (com a m¨ªnim la que vota al PP i la que no vota) t¨¦ perfectament assumit que amb la corrupci¨® actual al nostre pa¨ªs es pot conviure. O comportar.

Torno al Brexit. La declaraci¨® del president en funcions va obtenir el prop¨°sit que la va inspirar. Fer por a la gent. I aix¨°, infinitament m¨¦s que la corrupci¨®, s¨ª que obra miracles electorals. Durant molt temps, no nom¨¦s en campanya electoral, el PP es va encarregar de tractar Podem com un partit antisistema, un partit amb perilloses temptacions gregues via Varufakis. Per la seva banda el PSOE no va fer res per desacreditar aquesta paranoia. Ciutadans encara menys. I com que ja sabem que el PP ¨¦s un partit esponja que pot ca?ar vots d¡¯aqu¨ª i all¨¤ (de PSOE, de C¡¯s, fins i tot de Converg¨¨ncia a Catalunya), d¡¯aqu¨ª es pot entendre el seu ¨¨xit en la recent contesa electoral.

Tampoc va perjudicar el PP les escoltes del Ministeri de l¡¯Interior entre el seu ministre en funcions i el fiscal de Catalunya. El contingut d¡¯aquestes escoltes ¨¦s vergony¨®s. Per¨°, no haur¨ªem de preguntar-nos de passada si ¨¦s un delicte o no gravar una conversa sense perm¨ªs i difondre-la? La democr¨¤cia, i la seva defensa, ¨¦s veritat, cada dia es compliquen m¨¦s.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari