Ramon Casas, ir¨°nic i cr¨ªtic

Quan el dentista Josep Meifr¨¦n, germ¨¤ del pintor Eliseu, es va instal¡¤lar a casa de la seva neboda Carolina, portava, entre les seves pertinences, una petita caixa que contenia unes figuretes articulades de cartolina i filferro. Un tresor que conservava des que les havia creat, amb Ramon Casas, per fer representacions durant les vetllades al temple del modernisme catal¨¤: el caf¨¨ Els Quatre Gats. Quan Meifr¨¦n va morir, les figuretes que representen personatges de l'¨¨poca com ?ngel Guimer¨¤, Miquel Utrillo, Pompeu Gener, Pere Romeu o el mateix Casas, van passar a la seva neboda i d'aquesta al seu fill Pere Jim¨¦nez-Meifr¨¦n, que les ha tingut presidint el sal¨® de casa seva fins fa ben poc. Ara, i durant deu anys, aquestes peces ¨²niques han estat dipositades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). ¡°?s el millor lloc on poden ser, amb altres obres de Casas¡±, va explicar el donant aquest dimecres durant la inauguraci¨® de l'exposici¨® Ramon Casas i les ombres xineses d'Els Quatre Gats, l'aportaci¨® del museu a l'Any Casas, que commemora els 150 anys del seu naixement i que descobreix, a partir de les ombres xineses i 43 obres m¨¦s, el vessant m¨¦s bohemi i ir¨°nic d'aquest artista.

Les figuretes s¨®n l'¨²nica representaci¨® d'una llarga tradici¨® de diversi¨® popular de la Barcelona del segle XIX, tal com demostren estampes i cartells en els quals s'anunciaven els espectacles programats pel grup al caf¨¨ que va crear Pere Romeu a semblan?a dels de Par¨ªs. L'exposici¨®, muntada a la sala on es mostren dues de les ic¨°niques obres de Casas: Ramon Casas i Pere Romeu en un t¨¤ndem (1897) i Ramon Casas i Pere Romeu en un autom¨°bil (1901), en el qual el pintor apareix amb dos protagonistes de la vida boh¨¨mia de la Barcelona modernista, permet descobrir (mitjan?ant un esb¨®s gaireb¨¦ in¨¨dit) que el t¨¤ndem va ser mutilat pels costats m¨¦s d'un metre per Plandiura per poder exposar-lo a casa seva. Aquestes pintures, p¨°sters, ¨¤lbums i programes de m¨¤ on s'anunciaven les ombres xineses o franceses i espectacles de putxinel¡¤lis a Els Quatre Gats i altres sales similars de Par¨ªs i Londres donen a entendre que els espectacles d'ombres eren habituals.

La mostra, comissariada per Francesc Qu¨ªlez, reivindica la personalitat contradict¨°ria del pintor, davant del convencionalisme que s'ha remarcat a partir de les seves obres ic¨°niques i elitistes per a la burgesia, en presentar obres d'un art menor. ¡°Posa en valor i contextualitza un conjunt in¨¨dit del fons del museu alhora que reivindica un Casas bohemi que buscava la recuperaci¨® de les tradicions populars, una visi¨® que descobreix la seva versatilitat gaireb¨¦ renaixentista, a m¨¦s de la seva ironia i sentit de l'humor¡±, remarca el comissari.

Segons Qu¨ªlez, les ombres xineses van influir tamb¨¦ en el repertori i van aportar solucions i efectes visuals en les produccions gr¨¤fiques de comen?aments del segle XX, com l'obra m¨¦s emblem¨¤tica i reprodu?da d'aquesta tipologia: el cartell de Steinlen, Tourn¨¦e du Chat Noir (1896), el fam¨®s gat negre d'enigm¨¤tica i mal¨¨fica ombra que es pot veure a la mostra.

Pel que fa al sentit d'aquestes figures, no hi ha documentaci¨®, per¨° Qu¨ªlez creu que Casas i Meifr¨¦n les van crear per representar petites obres per perpetuar la mem¨°ria d'alguns dels personatges que es reunien al caf¨¨. ¡°L'arribada del cinema va posar fi a les ombres¡±, va explicar.

Jim¨¦nez-Meifr¨¦n va decidir donar les figuretes despr¨¦s de comprovar en una exposici¨® sobre Casas que es parlava de les ombres xineses, per¨° que no se sabia que havien sobreviscut. ¡°Com que no puc viure sense elles nom¨¦s demano als responsables del MNAC que facin una reproducci¨® per tornar-les a posar a casa¡±, va expressar.