¡°Els quioscos i la democr¨¤cia estan en vies d¡¯extinci¨®¡±

?Somriu Javier P¨¦rez And¨²jar (Sant Adri¨¤ de Bes¨°s, 1965) mentre posa entre criatures terror¨ªfiques com el comte Dr¨¤cula, l¡¯Home Llop i Frankenstein, que gr¨¤cies a un artefacte mec¨¤nic es va incorporant pesadament de la llitera del laboratori recreat en un rac¨® del Museu de Cera de Barcelona. ?s el lloc que ha triat per fer la foto de l¡¯entrevista, i ho argumenta assegurant que ¨¦s un temple ocult de la cultura popular: ¡°Hi ha temples de moltes categories, alguns de s¨¨rie B, com seria aquest¡±. No hi ha ning¨² a les sales. ¡°?s molt curi¨®s. Aqu¨ª es barregen els encerts i els desencerts, ¨¦s com una petita galeria dels horrors que provoca terror ¡ªafegeix quan passa davant una estrada amb les figures de Franco, Hitler o Mussolini¡ª, per¨° tamb¨¦ el riure, que s¨®n els dos grans g¨¨neres de la cultura popular¡±, afegeix. Dos ingredients que estan molt presents en el Diccionario Enciclop¨¦dico de la Vieja Escuela (Tusquets), l¡¯¨²ltim llibre de l¡¯autor de Paseos con mi madre (2011), Catalanes todos (2014), entre altres t¨ªtols, i premi Ciutat de Barcelona el 2014. El diccionari reuneix textos publicats entre 2006 i 2014 en aquest rotatiu, revistes, blogs i altres d¡¯in¨¨dits.

¡°?s una versi¨® enciclop¨¨dica del m¨®n, en aquest cas del meu, del que em mou a escriure, dels escriptors que adoro, de les pel¡¤l¨ªcules que em han marcat ¡ªFrankestein de Peter Cushing ¨¦s una de les entrades¡ª i de l¡¯actualitat. Fer-ho en forma de diccionari em permetia ser extens per¨° alhora breu de lectura, que ¨¦s el millor de la cultura popular, que pots anar picotejant. ?s com el bistec que et d¨®na la teva mare i que talla a trossets perqu¨¨ te¡¯l puguis menjar. A m¨¦s, crec que el diccionari enciclop¨¨dic forma part de la literatura. Hi ha molts escriptors que han escrit diccionaris enciclop¨¨dics, com ara Flaubert, Andr¨¦ Bretton o Francisco Umbral, amb el Diccionario cheli¡±.

S¨®n entrades molt diverses, de noms, t¨ªtols de pel¡¤l¨ªcules, conceptes i idees que P¨¦rez And¨²jar utilitza per explicar el que vol. A Barroc, per exemple, fa una reflexi¨® sobre la democr¨¤cia i la informaci¨®: ¡°La democr¨¤cia espanyola es va forjar abans als quioscos que a les Corts¡±, escriu. I ho aclareix: ¡°Fa anys, en l¡¯¨¨poca de la Transici¨®, als quioscos t¡¯impregnaven de pol¨ªtica, i ho veies al carrer. I no nom¨¦s els diaris, totes les publicacions estaven amarades de pol¨ªtica. Ara, en aquests de la Rambla es veuen m¨¦s samarretes i imants que premsa. Estan desapareixent els quioscos i tamb¨¦ desapareix la democr¨¤cia. Es podria dir que els quioscos han perdut vida, i a la democr¨¤cia li passa una cosa semblant. Els dos estan en vies d¡¯extinci¨®¡±.

L¡¯entrada Biblioteca Infantil li serveix per confessar la ¡°fam¡± de lectura que sempre ha sentit des de petit. Una cosa que associa al fet que la seva mare, filla d¡¯un soldat republic¨¤ que va morir a Granada a la Guerra Civil, es va veure privada dels llibres i l¡¯ensenyament que havia arribat al seu poble de la m¨¤ d¡¯unes mestres republicanes que la dictadura franquista va anul¡¤lar: ¡°A ella li van prendre els llibres que li portava la Rep¨²blica. A mi, la meva mare no em va poder donar llibres, per¨° em va donar la fam de lectura¡±. Una passi¨® que es va forjar en un calaix ple de c¨°mics que tenia a casa. Probablement per aquesta afici¨® al c¨°mic molts personatges d¡¯historietes es passegen pel seu diccionari, com Carpanta, Ib¨¢?ez i les seves criatures. ¡°Amb ells vaig ser molt feli?, i em sento agra?t. Ser nen de barri, on les h¨°sties volaven, no era f¨¤cil, i els c¨°mics van ser el meu refugi. Per a mi aix¨° ¨¦s cultura, i tant me fa que sigui popular¡±. Kung-Fu, King Kong, Ironman, James Bond, Mary Poppins s¨®n personatges i pel¡¤l¨ªcules que tamb¨¦ tenen entrades.

En la definici¨® d¡¯Edgar Allan Poe, un dels escriptors favorits de P¨¦rez And¨²jar, diu: ¡°Jo el porto ficat a les venes, com una llavor de diable¡±. I tamb¨¦ Eduardo Mendoza: ¡°?s que ¨¦s molt important. Gr¨¤cies a ell i a tot el que ha escrit coneixem moltes barcelones. No solament la Ciutat dels Prodigis. Tamb¨¦ hi ha la de Mauricio o las elecciones primarias, un llibre molt dur que apunta l¡¯¨¨poca del socialisme decadent,quan buscaven persones com dentistes ¡ªMauricio ho era¡ª per ficar-los a les llistes. A m¨¦s, ¨¦s l¡¯escriptor m¨¦s elegant que tenim a Espanya¡±, conclou.

Hi ha bromes o jocs que obliguen el lector a saltar d¡¯una veu a una altra. Aix¨° passa amb ¡°muntanya, vegeu P¨¦rez de Tudela¡±, i aix¨ª a trav¨¦s d¡¯una desena llarga d¡¯entrades. Tamb¨¦ hi ha can?ons, com aquella d¡¯Alaska y los Pegamoides: ¡°Tengo los huesos desencajados, el f¨¦mur tengo muy dislocado, tengo el cuerpo muy mal, pero una gran vida social¡± per referir-se a la declaraci¨® de F¨¨lix Millet pel desfalc del cas Palau, a la qual va acudir en cadira de rodes. A Jo diu: ¡°Vaig deixar el Facebook perqu¨¨ m¡¯estava convertint en un vell verd, i ara el Twitter est¨¤ fent de mi un vell carallot¡±.

Explica que les seves entrades preferides s¨®n les que bateja com Charlie Hebdo, Res i Ninvie. En elles parla del terrorisme isl¨¤mic, de l¡¯atemptat contra el setmanari sat¨ªric i de la destrucci¨® de la cultura: ¡°Va ser el terrorisme isl¨¤mic el que es va carregar els meus, els que dibuixaven c¨°mics; es van carregar la llibertat d¡¯expressi¨®. I tot aix¨° t¨¦ molt a veure amb el m¨®n en qu¨¨ vivim. Em vaig indignar tant que l¡¯endem¨¤ vaig anar a Par¨ªs a manifestar-me¡±.

El 15-M ¨¦s una altra de les entrades. ¡°En el diccionari est¨¤ tot el que m¡¯ha impressionat, i en pol¨ªtica el moviment del 15-M ¨¦s l¡¯¨²ltim que m¡¯ha impactat, despr¨¦s de la Transici¨®. Ara ja ha tornat el desencant¡±, es lamenta.

Suposem que pogu¨¦s introduir una nova entrada per referir-se a les eleccions del 26-J. Com en diria i qu¨¨ explicaria? Seria per a la lletra V, ¡°de vot hipster¡±, contesta. I la definici¨®? ¡°No et fies del vot hipster. Al final els hipsters han confiat m¨¦s a ser guais i en les coses de disseny que en la gent normal. S¡¯han deixat portar m¨¦s per ser moderns que per anar a les ferides de la gent. Els hipsters tamb¨¦ voten, per¨° menys. Volien captar perfils de Facebook, per¨° no les persones i han caigut en aquesta frivolitat. En realitat, el vot hipster t¨¦ m¨¦s de teles¨¨rie que de carrer¡±. Com a aclariment, P¨¦rez And¨²jar diu que tamb¨¦ podria haver rem¨¨s a una altra entrada: ¡°Vegeu Podem¡±.

?