Supremacistes morals

Surto a c¨®rrer, pujo per Dominics, giro a la dreta per Quatre Camins, de seguida, abans del pont, al costat de la reixa del jard¨ª del CosmoCaixa, s¨®n all¨¤: dotzenes de gavians argentats de potes grogues (Larus michahellis), pugnant pel pinso que una ¨¤nima sense gust ha abocat a les menjadores d¡¯una ¡°col¨°nia controlada de gats urbans de carrer¡± (¨¦s terminologia oficial: de petit, quan encara no hi havia gavines a la falda del Tibidabo i l¡¯edifici del CosmoCaixa era una resid¨¨ncia per a nens deixats de la m¨¤ de D¨¦u, ells i jo parl¨¤vem sense m¨¦s de gats de carrer, tampoc n¡¯hi havia gaires). Aix¨ª, el pinso de gats se¡¯l mengen les aus marines urbanitzades. Per¨° el supremacista moral prohibeix barrejar la (superior) regla moral de protecci¨® als gats amb les (impensades) conseq¨¹¨¨ncies de la seva aplicaci¨®. La moral suprema s¡¯acata, no es discuteix mai.

La llei i les normes morals hegem¨°niques a Catalunya imposen respecte a la vida i llibertat del gat com¨² europeu, una ra?a de ca?adors (com jo, per¨° molt millors) indisputadament antrop¨°gena. Els gats de carrer no es poden capturar per ser eventualment sacrificats, sin¨® que cal complir un protocol de ¡°captura, esterilitza i retorna¡± (Trap-neuter-return, TNR) amb la finalitat de controlar-ne la poblaci¨®. Els gats no adoptables (un gat de carrer no sol ser-ho), una vegada capats i retornats a la seva col¨°nia, moriran de vells, sense descend¨¨ncia. La legislaci¨® catalana, les ordenances de l¡¯Ajuntament de Barcelona i les d¡¯altres municipis catalans instrumenten aquesta pol¨ªtica, una de les moltes possibles, per¨° l¡¯¨²nica admissible segons la moral animalista suprema. Discutir-la, com vaig a fer ara, justifica l¡¯exorcisme, ja que nom¨¦s se¡¯n pot parlar (o escriure) per enaltir-la, mai per discutir-la.

No s¨®c partidari de sacrificar els gats de carrer, ni molt menys d¡¯incomplir la llei. Per¨° d¡¯aix¨° a muntar per tota la ciutat una xarxa de menjadores servides per voluntaris (de les quals en gaudeixen gavines i rates) hi ha opcions interm¨¨dies. No obstant aix¨° els posse?dors de la veritat moral superior proclamen la seva supremacia: no hi ha lloc per a les inferiors.

La realitat ¨¦s mal¡¤leable i la naturalesa, gens amable. El gat ¨¦s un ca?ador formidable de mam¨ªfers petits (al meu barri, de nen, hi havia molts esquirols) i d¡¯ocells (pardals, per primer humil exemple, tamb¨¦ merles, pit-rojos, mallerengues o verderols). Llavors el desequilibri ¨¦s inevitable i hi ha perdedors. A m¨¦s, l¡¯opci¨® per la castraci¨® dels gats i l¡¯esterilitzaci¨® de les gates ¨¦s viable potser a la ciutat, per¨° no al camp, a la muntanya, als parcs naturals. En aquests ¨¦s inevitable pensar en el ca?ador ca?at, no nom¨¦s castrat. Per¨° pel supremacista moral, tal pensament ¨¦s impur.

Sigui com sigui, les batusses entre amants dels ocells i defensors dels gats estan fins i tot en la literatura i la m¨²sica contempor¨¤nies. Aix¨ª, Walter Berglund, personatge de Llibertat, la (sobrevalorada) novel¡¤la de Jonathan Franzen, odia els gats (¡°soci¨°pates del m¨®n de les mascotes¡±) i actua en brutal conseq¨¹¨¨ncia. O el m¨²sic Morrissey (The Smiths: The Queen Is Dead) l¡¯ha empr¨¨s contra l¡¯actual pol¨ªtica del Govern australi¨¤, el qual es proposa atrapar i sacrificar en els propers quatre anys dos milions de gats salvatges, en defensa d¡¯esp¨¨cies aut¨°ctones gaireb¨¦ desaparegudes (com el Pezoporus occidentalis). Encara que no estic ficat en la q¨¹esti¨®, defenso que se n¡¯ha de poder parlar, mal que els pesi als supremacistes morals. Austr¨¤lia ¨¦s una democr¨¤cia seriosa, no un pa¨ªs dist¨°pic, feixista, o especiesista. Les pol¨ªtiques dels seus governs, aix¨ª com les dels nostres, haurien de poder ser debatudes (els gats s¨®n carn¨ªvors: ignoro si Morrissey alimenta els seus amb pinsos que no siguin ni carn ni peix).

El supremacista moral, en canvi, posseeix la veritat, creu (amb sinceritat: s¨®n molt bona gent) que la seva moral ¨¦s superior i que si el nostre pa¨ªs l¡¯adopta, autom¨¤ticament es converteix en una cultura dotada d¡¯una moral superior a les (inferiors) dels nostres ve?ns (aquestes coses horribles de maltractament animal, diu, no passen ja al nostre pa¨ªs). L¡¯autocomplaen?a moral resulta desagradable, per¨° ¨¦s aqu¨ª: l¡¯inferior ¨¦s sempre l¡¯altre, el ve¨ª.

He posat l¡¯exemple dels pobres gats abandonats o criats als carrers de la meva ciutat, per¨° en podria haver posat molts altres de diferents. Hi ha supremacistes morals per qualsevol banda, per¨° tots ells s¡¯assemblen en el seu rebuig furibund a l¡¯al¡¤legabilitat de posicions diferents de les seves. Invariablement clamen per silenciar wl discrepant. Fins que la realitat, sempre despietada, s¡¯imposa. De vegades, massa tard.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil de la UPF.