Quan els ciutadans s¡¯equivoquen

Per raons diverses, del cinisme a la passi¨®, el Brexit ha provocat una allau d¡¯opinions que q¨¹estionen la idone?tat de la ciutadania per prendre decisions pol¨ªtiques. Comprenc l¡¯enuig de molts brit¨¤nics, que han vist com la seva gent gran els feia fora d¡¯Europa. I comprenc la irritaci¨® dels qui van jugar amb foc i es van acabar cremant. No entrava en cap gui¨®. Els experts, que ho saben tot, no preveien la hip¨°tesi que el Regne Unit se n¡¯an¨¦s. Per¨° d¡¯aqu¨ª a deduir que cal reformar la democr¨¤cia perqu¨¨ l¡¯¨²ltima paraula la tinguin els experts ¡ªaquests mateixos que estaven conven?uts que el Brexit era impossible¡ª i no els ciutadans ¨¦s tan est¨²pid com carregar-se els fonaments per salvar una casa.

Els ciutadans s¨®n ignorants i es deixen manipular, diuen. Haurien dit el mateix si l¡¯allau manipuladora dels europeistes hagu¨¦s triomfat sobre les fabulacions, falses promeses i sobredosi de nost¨¤lgia dels rupturistes? No. Haurien celebrat el triomf de la ra¨® sobre l¡¯error. Com si els arguments a favor de la perman¨¨ncia no estiguessin carregats tamb¨¦ de mitges veritats i de grans mentides. O no ¨¦s cert, per exemple, que com ha escrit Thomas Pikketty, l¡¯alt nivell econ¨°mic d¡¯alguns pa?sos europeus, els alemanys especialment, ¡°s¡¯ha obtingut en bona part en detriment dels ve?ns¡±? Cal sorprendre¡¯s, com diu l¡¯economista franc¨¨s, que ¡°davant de l¡¯abs¨¨ncia de resposta democr¨¤tica i progressista¡± als desequilibris i desigualtats que pateix Europa, ¡°les classes populars i mitjanes acabin tornant cap a les forces xen¨°fobes¡±. Qu¨¨ han fet els governs europeus per posar l¨ªmits als excessos del capitalisme, de manera que els habitants de l¡¯Anglaterra profunda no se sentin humiliats i votin compulsivament contra la City?

En comptes d¡¯afrontar aquestes q¨¹estions, pol¨ªtics dels partits convencionals, experts, bur¨°crates, vells intel¡¤lectuals progressistes, en nom del realisme ¡ª¨¦s a dir, de l¡¯estilitzaci¨® del fatalisme de les relacions del poder¡ª prefereixen assenyalar la ineptitud, la mesquinesa, la vulgaritat dels ciutadans que no segueixen els seus consells i gosen defensar el dret a la paraula que se¡¯ls intenta negar. I com que canviar els desequilibris socials i responsabilitzar-ne els poderosos ¨¦s molt complicat, traguem la paraula als ciutadans i deixem-ho tot en mans dels experts. De la democr¨¤cia a un nou aristocratisme ¡ªel govern d¡¯uns pocs, ja no tant per llinatge, que tamb¨¦, el millor ascensor social ¨¦s fam¨ªlia i amics, com per selecci¨® t¨¨cnica¡ª, que t¨¦ l¡¯expressi¨® m¨¦s actual en el despotisme asi¨¤tic. El que preocupa ¨¦s que aquest discurs en realitat aixeca acta d¡¯una cosa que ja est¨¤ passant. I amb complicitats inesperades.

Quan els electors donen la ra¨® als que manen, ¨¦s un triomf de la democr¨¤cia, com va passar diumenge a Espanya, en qu¨¨ els ciutadans, ignorants, no es van deixar arrossegar per Podem, i quan actuen contra els seus desitjos, cal canviar el sistema perqu¨¨ aquestes coses no es poden repetir. No hi ha dubte que la democr¨¤cia ¨¦s un sistema imperfecte, susceptible de ser millorat, i m¨¦s les democr¨¤cies en qu¨¨ vivim, a les quals fa anys que se¡¯ls aspira l¡¯¨¤nima. Per¨° sense el reconeixement de la paraula dels ciutadans i sense mecanismes que garanteixin el control dels abusos de poder, la democr¨¤cia no existeix. I aquestes dues condicions per alguns s¨®n prescindibles si els ciutadans insisteixen a portar-los la contr¨¤ria.

Esclar que s¡¯equivoquen els ciutadans, com tothom. Per mi, la setmana passada es van equivocar dues vegades: el dijous 23 al Regne Unit i el diumenge 26 a Espanya. ?s el risc democr¨¤tic. Per aix¨°, la q¨¹esti¨® ¨¦s qu¨¨ s¡¯est¨¤ fent malament perqu¨¨ a una gran part dels brit¨¤nics els agafi un atac de patriotisme malenconi¨®s i un nombre no m¨¦s baix d¡¯espanyols no tingui cap objecci¨® a votar un partit al qual la corrupci¨® li surt per les orelles i que ha fracturat la societat fins a nivells desconeguts. Aquestes s¨®n les preguntes que s¡¯ha de formular l¡¯esquerra si vol sortir del marasme. I si tarda massa, el joc s¡¯haur¨¤ acabat: ja nom¨¦s manaran els experts.