Rock per a una nit estival

Cal situar-se en el lloc. El bosc t¨¦ llums, focus que projecten a terra formes geom¨¨triques, on els assistents es feien fotos com assenyalats per un D¨¦u ateu o simplement miraven com escolans sorpresos. Els seus passos aixecaven pols, que, captada pels feixos de llum, els conferia consist¨¨ncia gaireb¨¦ f¨ªsica, barreres de llum que es projectaven de la copa de l'arbre fins al terra. L'entorn, bonic de dia, ¨¦s gaireb¨¦ m¨¤gic de nit. Potser per aix¨°, entre altres coses, el Vida Festival ha esgotat els abonaments en aquesta edici¨®, que tenia la pres¨¨ncia de Manel i Wilco com a reclams centrals, concentrats, a m¨¦s, en la primera nit, la de divendres. I tots dos van justificar el seu paper de protagonistes de la nit a Vilanova i la Geltr¨².

Wilco feia temps que no actuaven a Catalunya, i, a causa del funcionament infantil de les modes, ¨¦s una banda a la qual fa temps que ja toca q¨¹estionar. Els seus ¨²ltims discos no s¨®n enlluernadors i el grup ¨¦s castigat pel fet de no haver inventat la sopa d'all. Per¨° Tweedy i els seus, aparentment aliens a aix¨°, segueixen sent una banda amb un directe impecable capa? d¡¯unir fragilitat i tempesta, assossec i excitaci¨®. Al Vida van fer un concert inq¨¹estionable, amb un so impol¡¤lut, una trenat de guitarres mil¡¤limetrat, gaireb¨¦ d'orfebre, i un Tweedy en forma dins d'aquesta closca tan poc rockera que li ha tocat com a cos. El seu aire turmentat i una cabellera reixada que nom¨¦s pot dominar ficant-la en un barret s¨®n el perfecte complement a la seva forma de dir, malenconiosa en alguns casos, irada en d¡¯altres, dolguda gaireb¨¦ sempre. El seu ¨²ltim disc va ser el protagonista de la nit, per¨° no van faltar can?ons de Yankee Hotel Foxtrot, la seva obra m¨¦s respectada o rescats com l¡¯Impossible Germany, que va omplir de sospirs les primeres files, per cert, ocupades en bona mesura per dones, cosa que diu molt de la delicada fragilitat i emotivitat del grup, el rock del qual, malgrat els tocs de guitarra, t¨¦ poca testosterona. Ser¨¤ que Tweedy t¨¦ m¨¦s car¨ªcies de comprensi¨® que petons de desig i que la seva m¨²sica no serveix per anar en cami¨®.

Davant l¡¯escenari hi havia la generaci¨® que converteix el Vida, o el Primavera, en el seu lloc d'oci musical. Profusi¨® de cotxets de nadons, nens corrent sense que Art of almost aconsegu¨ªs espantar-los amb el seu so maquinal o sense que Jesus, etc. els entendr¨ªs gens ni mica, cosa que s¨ª que aconseguia amb els seus progenitors. En fi, ¨¦s la nova generaci¨®, que ja creix en boscos il¡¤luminats, davant escenaris on no hi ha cap Miliki sin¨®, en tot cas, la recordada Bruja Aver¨ªa. Pel que fa a Manel, grup present en gaireb¨¦ tots els festivals d'aquest estiu, ja se¡¯n poden dir poques coses. Nom¨¦s puc apuntar que en el seu present continu, en la seva constant mutaci¨® com a banda que no vol congelar-se, han passat de les intervencions torrencials del cantant a comentaris amb tantes lectures com ¡°sou molt amables, molt atractius i aplaudiu molt b¨¦¡±. Abans feien falta moltes paraules, ara, pe seguir sent els mateixos, en sobren m¨¦s de deu.