Enveja del disseny

Al DHUB es pot veure encara l¡¯exposici¨® dels premis FAD, que reuneix disseny i obres d¡¯arquitectura. Veient uns i altres, m¡¯han fet pensar en el que els uneix i els separa, a part ¨°bviament del muntatge de l¡¯exposici¨®, que potser, en un futur, podria pensar-se barrejant les coses tal com les barreja la vida. Mentre veia les obres presentades als premis he sentit enveja del disseny. Enveja perqu¨¨ l¡¯arquitectura la mirem i tamb¨¦ la sentim, per¨° no la toquem. Potser amb un gest ¡ªmolts cops for?at¡ª passem la m¨¤ per la superf¨ªcie d¡¯una paret de marbre, posem per cas, per¨° el disseny, especialment el quotidi¨¤ ¡ªel dels interruptors, bol¨ªgrafs i encenedors, el dels gots, ampolles i plats, el dels llibres i tel¨¨fons¡ª, el toquem; m¨¦s aviat, el ¡°sentim¡± amb els dits. El disseny d¡¯objectes t¨¦ aquesta qualitat t¨¤ctil elemental i b¨¤sica, que no t¨¦ l¡¯arquitectura. ?s cert que existeix un component t¨¤ctil i sensorial, de l¡¯espai arquitect¨°nic, no necess¨¤riament lligat a tocar-lo, per¨° no podem deixar de recon¨¨ixer en el disseny dels objectes aquesta condici¨® prim¨¤ria que admirem i envegem, almenys jo.

Ampolles de vidre o pl¨¤stic que agafem amb la m¨¤; gots que ens duem als llavis. Culleres barates i modestes fetes amb pl¨¤stic, que ens fiquem a la boca i buidem amb la llengua mentre les llepem. Reconeixem en aquests objectes les dimensions i la forma del cos, alguns cops de manera expl¨ªcita i altres subtil: guants, roba interior, ulleres, semblen traduccions de mans, orelles o peus. S¨®n traduccions del cos. Als edificis ens acontentem amb la cad¨¨ncia i les dimensions dels graons, que s¨®n les nostres passes, o amb l¡¯amplada o l¡¯al?ada de la porta, que interpreta les nostres proporcions. Per¨° per al disseny queda la recompensa de ser tocat, palpat o llepat. Als edificis, alguns d¡¯aquests dissenys semblen fer d¡¯intermediaris entre les nostres mans i l¡¯arquitectura; s¨®n per exemple els passamans i tiradors i tamb¨¦ els interruptors. L¡¯exposici¨® dels FAD coincideix amb una altra commemorativa dels cent anys de Simon. Una mostra de tots els interruptors dissenyats fins als nostres dies per aquesta firma, alguns d¡¯ells subtils i amb una empatia per la punta dels dits envejable, i no puc deixar de pensar que els interruptors, m¨¦s que eines, s¨®n la part de la casa que toquem. Per¨° de moment, la l¨ªnia evolutiva d¡¯aquest tipus de sofisticats elements per a la casa i el treball encara sembla cercar una perfecci¨® abstracta que destaqui del seu entorn i que els fa semblants en l¡¯actitud al misteri¨®s mon¨°lit de 2001. A Space Odyssey.

Alguns dissenys per a la casa concebuts ¡°arquitect¨°nicament¡± s¡¯han fet sentir en els darrers temps en forma de rentamans quadrats, aixetes quadrades, plats o gots quadrats, i probablement els que els han dissenyat deuen pensar que aix¨ª, lliures, aut¨°noms i ¡ªdiguem-ho tot¡ª, hostils al cos, podran exhibir millor el seu car¨¤cter d¡¯objecte (una paraula que alguns cops resulta odiosa). Per¨° en realitat l¡¯objectiu d¡¯aquests dissenyadors era fer que aquests objectes s¡¯integressin en l¡¯arquitectura que els ha de contenir i s¡¯allunyessin de la m¨¤. A l¡¯exposici¨® del DHUB, entre bicicletes i mobles que es deixen acariciar, hi ha ampolles, bols, tiradors de cervesa o gerres, que ens fan veure certa afinitat formal entre ells a causa d¡¯a aquest paper de traductors del cos. Al seu costat, les obres d¡¯arquitectura exposades tenen tamb¨¦ una afinitat innegable, per¨° ¨¦s per la seva vocaci¨® de contenidors.

Molts objectes quotidians han transferit les instruccions per manipular-los a la m¨¤, i aquesta les duu a la nostra mem¨°ria, on quedaran gravades per sempre. Tot plegat ens parla de les relacions entre l¡¯ull, la m¨¤ i el cervell, i en veure en els objectes quotidians un senyal de progr¨¦s palpable i una mostra magn¨ªfica de l¡¯evoluci¨® humana, tal com suggeria R. Sennet a L¡¯artes¨¤. Si ho pensem, encara que h¨¤gim deixat de fumar fa anys, accionem un encenedor sense mirar-lo perqu¨¨ els dits pensen per nosaltres. Avui el disseny ha est¨¨s el seu component t¨¤ctil, i ha saltat de les forquilles i ganivets al menjar. La pasta n¡¯¨¦s potser el millor exemple. Aquests objectes inanimats, amb forma de tubs, molles, cargols o cintes, primer esperen dins la bossa o el paquet de cart¨®, m¨¦s tard semblen n¨¦ixer i cr¨¦ixer amb l¡¯aigua bullent, i finalment es tornen aliments que masteguem, acariciem amb la llengua i ens els empassem. Mengem disseny, i significativament el menjar ha estat la novetat d¡¯aquesta edici¨® dels FAD. Des d¡¯aquest punt de vista, imagino que els dissenyadors deuen sentir una enveja similar per un ou, per exemple, una barreja genial de bressol, d¡¯estoig i encofrat (quan el bullim). Genial es miri per on es miri, i d¨®na gust tocar-lo com poques coses. Les gallines haurien de rebre, a t¨ªtol universal, per la seva traject¨°ria, el proper FAD d¡¯arquitectura i disseny.

?