Festival d¡¯entrenament

"Aquest ¨¦s un festival d'entrenament", explicava un dels responsables del Canet Rock. "El lloc ¨¦s segur, agradable, est¨¤ prop de casa (si passa alguna cosa, cop de tel¨¨fon i els pares estan aqu¨ª en un moment) i per 35 euros no es pot trobar un cartell m¨¦s ampli. A m¨¦s, aqu¨ª no es ve per cap banda en concret sin¨® per estar en grup. Despr¨¦s d'aix¨° ja es pot anar a Benic¨¤ssim". Millor explicaci¨® impossible.

Canet Rock ¨¦s veritablement un festival d'entrenament, gaireb¨¦ inici¨¤tic per a molts jovenets i jovenetes que probablement viuen per primera vegada la sensaci¨® de formar part d'una tribu molt m¨¦s ¨¤mplia que el seu cercle d'amics. I? millor si per l'escenari desfilen alguns dels noms que habitualment omplen les play list dels seus m¨°bils per¨° a Canet es ve a gaudir del fet musical en companyia. I m¨¦s de vint mil persones s¨®n una companyia prou gran com per sentir-se ben acompanyat.

Nom¨¦s aix¨ª s'ent¨¦n que el mateix p¨²blic ovacioni amb igual fervor m¨²sics tan dispars com Manel, La Ra¨ªz, Els Pets, Aspencat, les velles can?ons de Sangtra?t o un fenomen tan friki i infumable com Miquel del Roig. El Canet Rock del segle XXI ha aconseguit en nom¨¦s tres edicions estar per sobre del seu propi cartell. ?s la festa i a la festa tot hi cap.

Canet Rock va ser una festa per¨° tamb¨¦ va haver-hi m¨²sica. El llist¨® va anar pujant, ning¨² podia baixar la gu¨¤rdia encara que el p¨²blic era receptiu a qualsevol cosa que port¨¦s una mica de marxa.

Animal va fer ballar tots els que, a les sis de la tarda, s'havien atrevit a entrar. La pols i l'era va marcar el moment kitsch del dia i no va quedar clar si el p¨²blic va entendre de qu¨¨ anava la cosa. Josep Maria Mainat, sense arribar a les cotes de frikisme de del Roig, va fer una feli?ment curta aparici¨® acompanyat per la Dharma en paper de coristes (tampoc se'ls va sentir molt) per parodiar a Raimon, Llach i Pi de la Serra.

A partir d'aqu¨ª tot va canviar. Uns Manel en versi¨® comprimida van coronar el primer vuit mil de la vetllada (ja era de nit i el camp estava replet). Serietat i comunicaci¨® a parts iguals. Amb Els Pets el p¨²blic va tremolar, tothom cantava i ballava. Els de Constant¨ª van tornar a deixar clar all¨° que l'experi¨¨ncia ¨¦s un grau, van arrasar. Milers de boques cantant Bon dia i agitant les seves samarretes ser¨¤ probablement el moment per recordar d'aquest Canet Rock.

Quim Mandado i Mart¨ªn Rodr¨ªguez van recuperar l'esperit de Sangtra?t aportant bones dosis de heavy metal empordan¨¨s magn¨ªficament rebut per un p¨²blic que, per la seva edat dif¨ªcilment podien recordar la banda i que, a m¨¦s, acabava de levitar amb Manel i Els Pets, curi¨®s. O no tan curi¨®s: simplement refor?a la idea de Canet Rock com un festival on s'hi ha de ser independentment de la m¨²sica que soni.

Quan es va esfumar el record de Sangtra?t tot el Pla de'n Sala va entrar en una perp¨¨tua convulsi¨® marcada pels salts eixelebrats i els crits combatius. Primer va ser l'accelerat batibull de verbena de La Gran Pegatina. Van seguir, com si d'una unitat es tract¨¦s La Ra¨ªz, ?taca Band i Aspencat.

Faltaven pocs minuts per les sis i el dia comen?ava a aclarir-se quan Els Catarres van irrompre a l'escenari, pluja de serpentines inclosa. Les forces del personal encara no havien decaigut, es va tornar a cantar i ballar. El sol va comen?ar a obrir-se pas entre els nombrosos n¨²vols. Missi¨® complerta. El descens cap a l'estaci¨® de rodalies va ser un peregrinar de cares cansades per¨° tremendament felices.