La festa s¡¯apodera del Canet Rock

18.000 persones van aplegar-se al Pla d'en Sala en el segon any del festival al ritme de la Dharma i Comediants. La festa s'apodera del Canet Rock, diuen que en el m¨®n de la m¨²sica fa ja quaranta o cinquanta anys de (gaireb¨¦) tot. En la seva segona edici¨® del segle XXI el Canet Rock va decidir sumar-se a l'afirmaci¨® convidant la Dharma i Comediants a celebrar els quaranta anys de la primera edici¨® del festival. I a les 22.30 h, amb nom¨¦s quinze minuts de retard ¡ª cosa inusual en aquest tipus de maratons musicals¡ª una enorme serp blanca va rec¨®rrer tot el recinte il¡¤luminada per torxes i un comit¨¨ de capgrossos va donar la benvinguda a la Dharma, past¨ªs de celebraci¨® incl¨°s. I va comen?ar el moviment: la Dharma va incendiar un recinte que va entrar en efervesc¨¨ncia amb proclames independentistes.

La festa es va apoderar del Pla d'en Sala i va convertir la segona edici¨® del recuperat Canet Rock m¨¦s en una celebraci¨® popular, incl¨°s confeti de colors, que en un certamen musical. Hores abans, com si es tract¨¦s d'un festival diferent, a l'interior del recinte es respirava tranquil¡¤litat total. A partir de les quatre de la tarda el gran escenari havia entrat en moviment per¨° el sol hi picava de ple i venia m¨¦s de gust buscar una ombra (poques) per fer-hi una migdiada que acostar-se als altaveus per gaudir de la m¨²sica. Un p¨²blic eminentment juvenil, en la seva majoria de quinze anys ¡ªelles tamb¨¦¡ª aprofitava per gaudir del p¨ªcnic i de la companyia esperant les actuacions estel¡¤lars en caure el sol.

En realitat tot Canet era un p¨ªcnic ocupat per marees multicolors de joves que es despla?aven entre els quiosquets i les parades d'artesania degudament habilitats en el cam¨ª que condu?a fins al recinte des de l'estaci¨® de Rodalies, a la qual de tant en tant arribaven els trens. Uns combois que RENFE havia pintat per promocionar el festival d'un virolat color rosa. Vint minuts de passeig que podien fer-se eterns per les aglomeracions. Tamb¨¦ era lent l'ascens amb cotxe fins a les parcel¡¤les habilitades com a aparcaments. A l'entrada del Pla d'en Sala, en canvi, els accessos eren r¨¤pids i fluids, facilitats per una arribada esglaonada i poc apressada del personal que, fins i tot, s'entretenia acampant en la rodalia abans de decidir-se a entrar.

A les set de la tarda, quan el sol ja era bastant suportable, Joana Serrat defensava una proposta de gran inter¨¨s, propera al folk nord-americ¨¤, amb molts matisos personals per¨° que es perdia en la immensitat de la terra campa encara bastant buida. Si entre el p¨²blic hi regnava la tranquil¡¤litat, darrere de l'escenari l'activitat era fren¨¨tica: retrobaments, abra?ades, petons,... la flor i la nata del pop catal¨¤ exhibint amistat i companyonia.

Sanjosex va succeir Serrat en l'enorme escenari platejat. Molt de fum i molts convidats en la mitja hora llarga de Sanjosex, incl¨°s Quico Pi de la Serra, un dels noms que ja va estar al Pla d'en Sala en les Sis hores de can?¨® que van precedir el Canet Rock (llavors s'escrivia sense K).

Quan poc despr¨¦s de les vuit La Iaia va ocupar l'escenari, el Pla d'en Sala oferia ja un aspecte saludable i encara hi entrava gent. El grup va propiciar les ganes de festa del personal, que no va parar de moure's, ballar i moure els bra?os seguint les indicacions de la banda. Fins i tot algun castell hum¨¤ coronat per una estelada va apar¨¨ixer entre la gentada que va respondre amb crits de ¡°In-de-pen-d¨¨n-cia¡±. I si La Iaia va fer ballar a tothom, Joan Daus¨¤, primer, i Els Amics dels Arts, despr¨¦s, els van fer cantar.